Elies Torres enceta la Festa Major dels Pallaresos demanant el retorn del ball del fanalet

🔊 Escoltar la notícia

El coordinador de les Jornades Modernistes dels Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, Elies Torres Claravalls, fou l’encarregat, la tarda de dijous, de llegir el pregó de la Festa Major de la seva localitat d’adopció. Franquejat per l’alcalde, Xavier Marcos, i la regidora de Festes, Maite Núñez, Torres rememorà com va anar a parar des de la seva Tarragona natal a la veïna dels Pallaresos, vila que aleshores tenia només 350 habitants i ara supera els 5.000.

Va tenir paraules per a dos vilatans: “Maria Prunera i Estevet Torres, ja que gràcies a ells vaig conèixer aquest poble i ja no vaig voler marxar d’ell”. Anys després Els Pallaresos “es convertí en residència permanent de la meva família. Jo, que era de ciutat, que puc dir que vaig néixer damunt les grades del Circ romà de Tàrraco, vaig passar a ser home de poble. I jo, que treballava a la ciutat per a la gent del poble, ara treballo al poble per a la gent de la ciutat”.

Elies Torres trobà als Pallaresos “la pau i la tranquil.litat per crear i desenvolupar part de les meves creacions. Eren els anys 80. Em vaig sentir i encara em sento molt benvingut”. Torres relatava com era la Festa Major, de la que recorda que el seu pare carregava el Seat 600 fins dalt amb pernil inclòs per cruspir-se’l a la festa, circulant per una carretera infernal, res a veure amb l’actual.

 

 

El coordinador de les Jornades de Recreació Històrica Modernista rememorava les antigues festes majors d’un poble que “feia olor a palla seca, a flors aromàtiques, a farigola, fins i tot a les ovelles i cabres que hi pasturaven”. I revivia aquells moments en què des d’una finestra “veies rius i rius de gent anaven a l’era a fer el ball, especialment el del fanalet“, antic ball que Torres reclamà a l’alcalde que es recuperi. Donà peu així que l’alcalde, Xavier Marcos, es comprometés en acabat el pregó a retornar-lo sempre i quan sigui ell qui enceti el ball.

Les festes majors d’aleshores tenien “les millores orquestres de la comarca”, com la Selvatana, la Costa Brava o la incomparable Meravella, que enguany torna a estar programada. Finalment, Torres demanà que la Festa Major es visqui sense aquestes calors i encoratjava la gent a assistir als actes, que recordà un per un.

 

L’alcalde, Xavier Marcos, havia presentat el pregoner subratllant que “any rere any fem que la Festa Major sigui diferent, i vull donar les gràcies a totes aquelles persones que fan que aquesta Festa Major tiri endavant, tant la regidora de Festes de l’anterior mandat, com l’actual i el seu equip, i als treballadors de l’Ajuntament”.

Marcos recordava que fa 42 anys va conèixer una persona “forta com un bou i treballador com el que més”, en referència el pare del pregoner, que li va obrí les portes de casa seva i amb el temps, a conèixer el seu fill, “i amb el meu interès per la història resulta que l’Elies Torres Claravalls estava molt implicat amb les recreacions històriques de Tàrraco i de la guerra del francès”.

Posteriorment, en una conferència que va fer l’Elies Torres “li vaig dir que el 2019 hi hauria eleccions municipals i si jo entrava a l’equip de govern m’agradaria organitzar una mena de recreació històrica, que involucrés el poble i que situés Els Pallaresos en un bon lloc dins el territori. De seguida em va dir que sí, i en 2019 vaig resultar escollit no només regidor, sinó alcalde i la primera persona amb la que em vaig reunir va ser ell i em va dir: ‘Jo ho tinc, farem una recreació històrica modernista”. Passada la pandèmia més crua, van néixer les Jornades Modernistes, un èxit desbordant que enguany viuran la tercera edició i que han situat la vila amb un reconeixement internacional de ciutats modernistes “a l’alçada de Hèlsinki, Barcelona, París o Amsterdam”.

Abans de l’inici del pregó, fou el moment del nomenament de l’hereu i les pubilles, acte que introduí la regidora de Festes, Maite Núñez. I en acabat el pregó arribaria el sopar de Festa Major organitzat per l’Associació de la Gent Gran al carrer Alt.

Jaume Garcia