El líder d’ERC, Oriol Junqueras, abandonant el Congrés dels Diputats després de la sessió de constitució del 21 de maig del 2019. Foto: ACN
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que el líder d’ERC i electe als comicis europeus, Oriol Junqueras, tenia immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu del dia 2 de juliol i que aquesta “implica l’aixecament de qualsevol mesura de presó provisional imposada abans de ser declarat electe”. Per tant, el TJUE assegura que si el Suprem el volia mantenir en presó provisional, havia de sol·licitar a l’Eurocambra la “suspensió” de la immunitat. Així, en la sentència publicada aquest dijous al matí, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Junqueras. El dictamen també conclou que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega implícitament el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per ser membre de l’Eurocambra.
Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
En primer lloc, l’alt tribunal fa una distinció entre la “condició d’eurodiputat”, que comença amb la proclamació de resultats, i “el mandat” d’eurodiputat, que s’inicia amb la nova legislatura, enguany el 2 de juliol.
Luxemburg assegura que aquesta condició de membre de l’Eurocambra només s’adquireix quan es proclamen els resultats electorals. La JEC ho va fer el 13 de juny (el BOE ho va publicar el 14), abans que s’hagués de jurar la Constitució. Per tant, implícitament desvincula aquest tràmit de la condició d’eurodiputat.
“Junqueras va adquirir la condició de membre de Parlament Europeu el 13 de juny de 2019, dia en què les autoritats espanyoles competents van procedir a la proclamació oficial dels resultats de les eleccions a Parlament Europeu”, assegura la sentència.
Immunitat de gran abast
En segon lloc, el TJUE determina que Junqueras, com a persona que havia sigut “oficialment proclamat electe al Parlament Europeu” i tenia condició d’eurodiputat, gaudia d’immunitat abans de la sessió de constitució de la cambra perquè la protecció s’aplica també quan els eurodiputats “es dirigeixen a la primera reunió” de l’Eurocambra.
“Els membres del Parlament Europeu gaudeixen d’immunitat abans que comenci el seu mandat”, constata la sentència.
El TJUE argumenta que aquesta és necessària no només perquè la cambra quedi protegida de “qualsevol impediment” que pugui “afectar el seu bon funcionament”, sinó també per garantir el “dret al sufragi passiu”.
Per tant, Junqueras tenia protecció a meitats de juny quan el Suprem li va denegar el permís penitenciari per anar a jurar la Constitució, tràmit que, almenys fins ara, a Espanya era necessari per ser eurodiputat.
Alliberament i aixecament de la immunitat
El TJUE defensa que la immunitat “implica l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada”. Però no per anar a jurar la Constitució, sinó per “desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allà les formalitats requerides”.
Aquí, el tribunal considera que la presó provisional pot “obstaculitzar la llibertat” dels eurodiputats de “dirigir-se” a Estrasburg per a la sessió inaugural de l’Eurocambra.
Ara bé, els magistrats europeus diuen al Suprem que si estimava que s’havia de mantenir la presó provisional, havia de demanar “el més ràpid possible” a l’Eurocambra la “suspensió d’aquesta immunitat” per poder-ho fer.
Conseqüències en mans del Suprem
El TJUE afirma que està en mans del Suprem decidir “els efectes associats a les immunitats” de Junqueras “en altres procediments”, com el de la causa del procés. L’alt tribunal recorda, però, que ho ha de fer “amb observança del Dret de la Unió i en particular del principi de cooperació lleial” consagrat als tractats europeus.
Així, el TJUE remarca que ha de tenir “en compte” la condició d’eurodiputat de Junqueras i la seva immunitat.
Admissibilitat de la prejudicial
Malgrat que l’Advocat General obria la porta a no resoldre el cas perquè Junqueras ja ha sigut condemnat, el TJUE ha determinat que la pregunta prejudicial del Suprem és “admissible” perquè el problema “no és hipotètic, sinó real”. En aquest, sentit, recorda que el Suprem està obligat a pronunciar-se sobre el recurs de Junqueras contra la denegació del permís penitenciari.
Els fets: l’exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d’eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d’eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L’Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d’ells va poder ocupar l’escó a l’Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del ‘procés’ del 14 d’octubre.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l’abast de la immunitat d’un eurodiputat. És a dir, si aquesta s’aplica abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d’haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l’alliberament hauria de ser “automàtic” o fruit d’una ponderació entre “els interessos” de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.
Opinió de l’Advocat General
En la primera fase judicial del cas Junqueras, l’Advocat General de la UE va concloure que el mandat d’eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.
Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d’alliberar “automàticament” Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l’afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del ‘procés‘ el 14 d’octubre.
El Suprem estudia la sentència del TJUE
El Tribunal Suprem “estudiarà en profunditat” el contingut “íntegre” de la sentència del Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) que conclou que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, disposava d’immunitat parlamentària des del moment en que va ser elegit com a eurodiputat i que, per tant, el Suprem va vulnerar els seus drets en mantenir la presó provisional.
En un breu comunicat, el Suprem apunta que a més de fer aquest estudi “en profunditat” de la resposta que el TJUE dona a les preguntes que la pròpia Sala II del Suprem va plantejar sobre la immunitat de Junqueras “quan estava en presó provisional”, ha acordat demanar al Ministeri Fiscal, a l’Advocat de l’Estat, a l’acusació particular i a la defensa d’Oriol Junqueras que presentin al·legacions –o informes- en un període de cinc dies. Amb el resultat d’aquest “estudi” i d’aquestes al·legacions, apunta el Suprem, “s’acordarà el que procedeixi”.
Equip de redacció
