El diputat d’ERC al Congrés i exmembre de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet abans d’entrar al Tribunal Suprem el passat 24 de març. Foto: ACN
El Tribunal Suprem ha condemnat l’ara diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés Joan Josep Nuet a vuit mesos d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència arran de la seva actuació com a membre de la Mesa del Parlament l’any 2017 en la tramitació de les lleis de desconnexió. El judici va tenir lloc els dies 24 i 25 de març. La resta d’exmembres sobiranistes de la Mesa d’aquell moment ja van ser jutjats i condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però Nuet ha estat jutjat pel Suprem pel fet de ser diputat al Congrés, acta que ara haurà de deixar a causa de la condemna per inhabilitació.
La sentència, de 25 pàgines, considera que Nuet va desobeir de forma “conscient i voluntària” i “reiterada” els mandats del Tribunal Constitucional (TC), que havia indicat a la Mesa del Parlament la seva obligació d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que directa o indirectament suposés fer passos cap a la independència.
Els magistrats entenen que malgrat les decisions del TC –i un escrit dels lletrats del Parlament- Nuet, com a membre de la Mesa “va votar favorablement a la tramitació del projecte de llei” del referèndum “desobeint les obligacions imposades pel Tribunal Constitucional, òrgan competent”.
“L’acusat va votar a favor de la seva admissió a tràmit malgrat les advertències dels lletrats, i també consta que el mateix dia va votar en contra de tres reconsideracions formulades per tres grups parlamentaris que demanaven la inadmissió a tràmit de la llei”, diu la sentència.
Per tant, segons el Suprem, Nuet va incórrer en un delicte de desobediència, perquè “tots els poders públics estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional” i “el mandat” del propi TC “era clar, precís”.
El Suprem desestima els arguments de la defensa que recorden que Nuet va actuar en l’exercici de les seves funcions com a diputat i membre de la Mesa, perquè al seu entendre “la inviolabilitat parlamentària” es limita a garantir la llibertat d’expressió i d’argumentació, però no cobreix “funcions de caràcter governatiu i d’organització dels treballs parlamentaris” com els que fa la Mesa del Parlament.
El Suprem té en compte la seva “actitud”
El condemna per “la gravetat del fet”, però justifica que Nuet rebi una condemna diferent de la d’altres membres de la Mesa pel fet que “no va evidenciar una actitud obertament deslegitimadora del Tribunal Constitucional”. En aquest sentit considera provat que va mantenir “una voluntat de buscar alternatives a les proposades” mitjançant “esmenes i solucions que no suposessin una ruptura abrupta de l’ordre constitucional”.
ACN
Equip de redacció
