El Ple del Senat que ha donat llum verda a la Llei d'abdicació.
El ple del Senat ha aprovat aquest dimarts per lectura única la Llei d’abdicació del Rei Joan Carles. Ho ha fet per 233 vots a favor (PP, PSOE, UPN i Foro Asturias), 20 abstencions (CiU, PNB, CC) i 5 vots en contra (ERC, IU i ICV). Amaiur no ha votat. L’aprovació del text per part del Senat és el vist i plau definitiu de les Corts a la Llei d’abdicació i a la proclamació de Felip VI el pròxim dijous en un ple conjunt de les dues cambres al Congrés dels Diputats. El text serà sancionat aquest dimecres pel Rei Joan Carles i ratificat pel president espanyol en un acte a La Zarzuela. El regnat de Felip VI començarà formalment a les 00.00 hores de dijous, un cop publicat al BOE.
La cambra alta ha aprovat el text en una votació electrònica (el Congrés ho va fer de manera nominal) després de rebutjar per cinc vots a favor, 236 en contra i 18 abstencions les esmenes a la totalitat que havien presentat IU, ICV i ERC.
ICV denuncia la “crisi moral”
El portaveu d’ICV, Joan Saura, ha vinculat la decisió del Rei Joan Carles d’abdicar als resultats de les eleccions europees i a la crisi social i territorial, però també a una “crisi moral” que deriva de la “corrupció” i que genera desafecció, indignació i allunyament de les institucions. Segons l’exconseller, la regeneració que prometen els partidaris de la successió no aporta respostes a aquesta crisi. Cal, ha dit, que els ciutadans puguin debatre i participar en decisions importants, com per exemple l’organització de l’Estat com a monarquia o república. “No hi ha cap qüestió de més rellevància que la successió de Joan Carles I, i no se m’acudeix cap argument democràtic que pugui anar en contra de celebrar un referèndum”, ha dit.
IU: “Monarquia i bipartidisme són dues cares de la mateixa moneda”
El senador d’Esquerra Unida, José Manuel Mariscal, ha carregat contra la monarquia i contra el bipartidisme en assegurar que són “dues cares de la mateixa moneda”. “Es parla molt de la transició i de la concòrdia, i es deslegitima la nostra proposta de consulta”, ha llançat abans d’advertir que “no hi ha concòrdia des de la negació del conflicte”. En aquest sentit, ha assegurat que la monarquia, com a “símbol d’unitat de la nació” s’ha convertir “en el millor aliat de les empreses de l’Ibex 35 per tot el Món” i ha demanat que el Rei Joan Carles declari el seu patrimoni. “Que ens expliqui com és que té un patrimoni de 1.800 milions d’euros amb un salari de 300.000, i per què hi ha tanta por per l’aforament de Joan Carles de Borbó”.
ERC demana a Felip VI que demani perdó per l’assassinat de Companys
La senadora d’Esquerra Republicana de Catalunya, Ester Capella, ha lamentat que “el cap d’Estat que abdica no ha demanat perdó per l’assassinat del que va ser president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys”, i ha advertit que “seria desitjable que el nou rei ho fes”. Segons Capella l’abdicació del Rei ha obert la porta a qüestionar tot un procés constituent i “el nou Rei no ho és ni per elecció ni per mèrits sinó per ser fills mascle del rei”. En aquest sentit, ha advertit que ERC no reconeix la legitimitat de la monarquia. “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar. Difícil és la tasca que ens espera però jo dic que estem possessionats de la nostra força que ens portarà endavant per Catalunya i per la República”, ha sentenciat.
El PP diu que la Constitució es va aprovar amb més vots que l’Estatut
El senador del PP José Manuel Barreiro ha recuperat els arguments que el president espanyol, Mariano Rajoy, va utilitzar al debat de la setmana passada al Congrés i ha assegurat que el debat d’aquest dimarts no té res a veure amb la monarquia o la república ni l’estructura territorial de l’Estat, sinó “de si es respecta o no la constitució”. “Si volen plantejar aquest debat, la Constitució estableix els mecanismes perquè ho puguin fer, però aquesta és una altra qüestió”, ha dit.
Barreiro ha acusat ERC, ICV i IU de voler plantejar debats alternatius aprofitant aquesta sessió, i “en nom d’una gran majoria de la societat espanyola” ha “reafirmat” el seu “compromís amb el pacte constitucional”.
També ha assegurat que l’Estatut de Catalunya va ser aprovat amb menys percentatge de vots que la Constitució i ha apel·lat a la “concòrdia” per no “descaminar el camí que hem fet junts” des de la transició. “Pràcticament el 89% de la societat espanyola va votar a favor de la Constitució i aquesta formula, i mira per on, a Catalunya va ser el territori on va tenir més suport, per sobre del 90%”, ha dit.
Per aquest motiu ha preguntat “si té més validesa l’Estatut català del 79 i el del 2006 que la Constitució del 78”. “Si ho mesurem en temes quantitatius no, perquè els dos han tingut un suport menor substancialment a Cataluya que el de la Constitució del 78 a aquest mateix territori”, ha dit.
Montilla demana a Felip VI que contribueixi a resoldre el conflicte Catalunya-Espanya
L’expresident de la Generalitat i senador José Montilla ha justificat el “sí” dels representants del PSC per la “normalitat i seguretat” que aporta el fet que la Constitució “ja preveu el supòsit”. Segons Montilla, aquesta “normalitat” hauria de ser “motiu d’orgull” i les Corts “han d’acceptar formalment la decisió del Rei”, perquè rebutjar-la “no tindria massa sentit”. “Avui no estem votant a Felip VI, sinó desenvolupant les previsions constitucionals”, ha afirmat.
En aquest marc, Montilla, ha demanat al futur Rei Felip VI que contribueixi a la resolució de la desafecció entre Catalunya i Espanya i estableixi el marc per a una reforma constitucional “concertada i acordada” que doni pas als “canvis profunds” que demana l’Estat. Montilla ha apuntat que el nou Rei Felip VI té “un profund coneixement” de la realitat política i social de l’Estat.
I és que segons Montilla, malgrat que han de ser els parlaments els que resolguin la qüestió, el relleu a la comandància de l’Estat pot portar “millors condicions” per a un procés concertat i pactat de reforma constitucional. “No es tracta d’iniciar un procés constituent ni d’obrir en canal la Constitució, sinó de reformar els desajustos que s’han posat de manifest” i “posar al dia la nostra Carta Magna després d’un llarg període d’èxit”, ha dit.
El PSOE: “Aquest no és un ple entre monarquia i república”
El portaveu del PSOE al Senat, Marcel·lí Iglesias, també ha justificat el “sí” de la seva formació a una Llei d’abdicació que s’emmarca dins de la “normalització” de la Corona. “L’important aquesta tarda és que el rei precisa el consentiment de la nació com a manifestació de l’abast real del règim de la monarquia parlamentària: el sotmetiment de tots a la Llei, també del Rei”, ha dit. Segons Iglesias, malgrat el “republicanisme” de la seva formació, el seu partit és fidel a la Constitució. “Aquest no és un ple entre monarquia i democràcia” , ha dit, “i l’autèntic esperit del republicanisme és el sotmetiment permanent a la Llei”.
El PNB no se sent “súbdit”
Igual que va fer al Congrés, el PNB s’ha abstingut en aquesta votació. Segons el seu portaveu al Senat, Jokin Bildarratz, ha afirmat que la seva societat “no accepta una legitimitat heretada” i ha apuntat que la successió “imposada” del Rei Joan Carles no s’adequa als temps moderns. Bildarratz ha assegurat que els bascos “no se senten súbdits de l’Estat, ni del rei, ni de la república”, i han vist com les seves peticions polítiques han estat repetidament obviades durant aquests 40 anys de regnat del Rei Joan Carles.
El govern espanyol no defensa la Llei des de la tribuna
Contràriament al que va passar al Congrés, on el president espanyol, Mariano Rajoy, va defensar la Llei, en aquesta ocasió La Moncloa ha donat per defensat el projecte i cap ministre ha pujat a la tarima d’oradors. Només han fet acte de presència els titulars de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i d’Educació, José Ignacio Wert. L’absència ha provocat el retret del portaveu d’ICV, Joan Saura, que ha lamentat que el president espanyol no hagi fet el reconeixement que es mereix el Senat.
Vist i plau definitiu
Un cop aprovada pel Senat, la Llei queda totalment ratificada per les Corts, de manera que pot entrar en vigor i permet la proclamació de Felip VI el pròxim 19 de juny. Primer, però, el text serà promulgat pel Rei Joan Carles aquest dimecres, en una cerimònia a les sis de la tarda on el signarà. Entrarà en vigor a les 00.00 de dijous, un cop publicada al BOE, moment en què Felip VI esdevindrà en nou monarca espanyol.
Comiat als poders de l’Estat
Poques hores abans de l’inici del debat al Senat, el Rei Joan Carles i la Reina Sofia han fet l’última recepció a La Zarzuela com a monarques. Ha estat un dinar amb els poders de l’Estat on ha assistit el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva dona, Elvira Fernández, el president del Senat, Pío García-Escudero, el del Tribunal Constitucional, Franceisco Pérez de los Cobos, i el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes. No hi ha pogut assistir el president del Congrés, Jesús Posada, de viatge oficial a Polònia.
