El president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, somrients després de la signatura de l'acord que permetrà BCN World. Foto: ACN
El PSC reivindica l’acord sobre BCN World com una gran possibilitat per contribuir a la sortida de la crisi al Camp de Tarragona. El dia després d’aprovar a la comissió d’Economia les reformes fiscals i urbanístiques que han de fer possible el projecte, els socialistes han apuntat alguns dels aspectes que consideren més rellevants. Calculen que en una fase intermèdia s’ocuparà a unes 10.000 persones, una xifra “important” tot i que allunyada de les 30.000 de que prometen els promotors. El diputat Xavier Sabaté ha explicat que els costos laborals que assumirien les empreses estarien entre 18 i 20 milions d’euros mensuals, fet que situaria el sou mitjà net de cada treballador al voltant dels 900 euros.
“Aquesta és una repercussió molt quantiosa, que suposa un gran impacte per a la zona, en el consum i en la creació de llocs de treball indirectes”, ha afegit Sabaté durant un contacte informatiu amb periodistes al Parlament. No es tracta d’una dada fruit d’un estudi exhaustiu, però és amb la que treballen els socialistes, que s’allunyen de les previsions a l’alça dels promotors.
Els 18-20 milions d’euros mensuals en costos laborals per als 10.000 treballadors que el PSC creu que poden treballar a tot el complex en una fase intermèdia, significarien un cost mitjà per treballador d’entre 22.000 i 24.000 euros a l’any. Els costos anuals que l’empresa ha d’assumir per cada treballador suposen aproximadament un 36% del total i els que ha d’assumir un treballador amb un salari com el que el PSC pronostica arriben al 16,5% del salari brut. Descomptant les retencions pertinents, el salari mitjà net se situaria al voltant dels 900 euros al mes per 12 pagues.
Els socialistes destaquen la gran quantitat de llocs de treball que es crearan i l’increment del turisme, que pensen que es pot distribuir arreu de les comarques tarragonines tot i que el principal focus se situï dins del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou. A més, subratllen que els impostos derivats de l’activitat de BCN World (IAE, Impost de Societats, IVA) generaran una recaptació addicional per a les arques públiques tot i la reducció del 55% al 10% de l’impost sobre el joc.
L’acord que van signar diumenge passat el president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, també inclou dos aspectes que els socialistes consideren molt rellevants. El primer, la compensació en cas de reducció de la recaptació per l’impost sobre el joc. En cas que la Generalitat no assoleixi els 17 milions que va recaptar el 2013 en concepte d’aquest impost, els casinos seran els que hauran d’aportar els recursos fins a cobrir aquesta xifra. El segon, l’1% que les empreses que s’instal·lin a BCN World hauran de destinar a un fons social per garantir les condicions laborals mínimes dels treballadors del complex.
Aquestes dues qüestions no han quedat regulades en la llei que quedarà aprovada definitivament a finals d’abril al Parlament, però formarà part del plec de condicions que CiU i PSC elaboraran per als concursos d’adjudicació de les llicències. Sabaté ha explicat que un cop aprovada la llei es començarà a treballar en aquests plecs de condicions, però no ha especificat quan estaran enllestits, fet que fa difícil que les obres de BCN World comencin a l’estiu, com han avançat els promotors.
Pacte industrial
L’últim dels acords fa referència al teixit econòmic i industrial català. CiU i PSC crearan una comissió de treball, en la qual els socialistes confien veure-hi representat també el sector empresarial català. L’objectiu que s’ha marcat el PSC és recollir 25 de les 135 propostes del Pacte per a la Indústria a Catalunya que va promoure el teixit empresarial l’octubre del 2013. Els socialistes lamenten que, fins ara, el Govern no hagi assumit cap dels punts d’aquell acord i confien que a partir d’ara es redreci aquesta situació. Aquest acord no té una relació directa amb BCN World però sí sorgeix de les mateixes reunions.
Fins el moment es tracta d’una declaració d’intencions sense concreció. Per exemple, es reclama la definició d’una estratègia de suport a les empreses amb risc de tancament; millorar la capacitat de finançament de les empreses catalanes a través de la potenciació de l’ICF; impulsar el sistema d’avals públics per a pimes i microempreses; o incrementar la presència internacional de la Generalitat per acompanyar a les empreses en la seva internacionalització.
