Imatge de com es realitza una automostra.
Els professionals dels centres educatius del Camp de Tarragona iniciaran “aquest dimecres o dijous” les proves PCR d’automostra, segons ha confirmat a Tots21 el director dels serveis territorials d’Educació, Jean-Marc Segarra. “Vàrem deixar de marge fins al dia 13 per a que els responsables dels centres ens fessin arribar un llistat de les persones que no sempre s’hi troben presents, com poden ser ser vetlladors, monitors o personal de menjador, de cara a saber exactament” el personal disponible per a sotmetre’s a les proves voluntàries. Un cop complimentat aquest procés, tant professors com membres de la comunitat educativa (des de personal administratiu fins a membres del servei de neteja) disposaran d’un kit que es composa “d’uns bastonets estèrils que s’hauran d’introduir pel frotis nasal en un espai convenientment ventilat. Des de Salut ens han passat un vídeo tutorial per saber com fer-ho”, explicava a aquest diari la directora de l’Institut Salvador Vilaseca de Reus, Montse Plans. “La mostra serà introduïda al kit, que compta amb una etiqueta identificativa personalitzada, per ser posteriorment recollida pel nostre referent Covid, que és el CAP Sant Pere”, on serà analitzada. Plans afirma que “la mesura ha estat ben rebuda” entre els professionals de l’institut, com ho demostra el fet que “47 dels 60 professors ja han acceptat fer-se la prova”.
Aquest mètode de cribatge és un nou obstacle a superar en un “curs molt complexe, tant organitzativament com a l’hora de gestionar emocions. Ens veiem obligats a evolucionar al ritme que ens marca la pandèmia -assenyala Plans-, i anar planificat sobre la marxa els riscos que has de córrer. És important ser resolutiva, perquè és necessari prendre decisions amb la millor informació possible i amb la màxima col·laboració de tothom. En aquest sentit, els nostres equips de referència Covid i el Departament de Salut ens ajuden força. Ara bé, també és cert que hi ha un component de temença entre el professorat quan et trobes amb clases de fins a 30 alumnes. És clar que potser aquesta por també ajuda a ser més curós en les mesures d’autoprotecció”.
Per ajudar a mantenir el rumb els directors responsables dels centres del territori mantenen contacte setmanal per videoconferència amb Segarra, que els permet rebre les novetats d’una realitat canviant gairebé en temps real. Però, a més, “els directors dels centres del Baix Camp també tenim un grup de washap conjunt que ens serveix, per dir-ho d’alguna manera, per comparar notes. Ens ajuda a compartir normatives o preguntar sobre documentació que cal en un moment donat. Té un punt de companyerisme molt agraït, perquè la veritat és que ajuda a no sentir-te sol”.
De fet, la pandèmia tensiona el dia a dia de la comunitat docent. “Els centres escolars som com el termòmetre de la societat pel que fa referència al risc de rebrot. I quan poc després d’iniciar-se el curs vam veure que teníem quatre grups confinats, vam estar molt preocupats”, assenyala Plans. Més enllà de la relativa tranquil·litat de veure com la majoria dels contagis provenien de l’entorn social i familiar, “al final vaig acabar tenint la sensació que era un servei d’urgències de 24 hores”.
Plans era de la creença “que els protocols passarien per Salut. Però com estan col·lapsats els mateixos pares em trucaven a mi els dissabtes o diumenges per fer-me saber que hi havia un contacte positiu en el seu entorn familiar. La responsabilitat de les famílies ha estat una grata sorpresa, la veritat. Aquesta rapidesa em permetia posar-me en funcionament. Com que no puc prendre decisions mèdiques, em posava en contacte per correu electrònic amb els responsables d’urgències del Departament de Salut de cap de setmana, que es trobaven a Barcelona perquè els d’aquí no treballaven, i després alertava als contactes directes de l’alumne per procedir de forma ràpida a l’aïllament domiciliari”. El problema va arribar quan aquest brugit incesant de trucades i pedassos “va sumar tres caps de setmana seguits. No podia desconnectar, perquè també sóc una persona que necessita descansar. I finalment diversos directors de centres vam fer arribar a qui calia una forta queixa perquè era impossible que tota la gestió dels casos els caps de setmana recaigués sobre nosaltres”, deixa anar.
J.S.
Equip de redacció
