Un bon resultat a Saragossa permetria tancar les Festes de Santa Tecla amb traca i mocador.
Examen a la Romareda aquest diumenge les 20.30 hores d’un Nàstic que ve de guanyar a l’Albacete per 3-1 amb testosterona més que no pas joc. Almenys, una cosa més que amb l’anterior etapa amb Lluís Carreras. Rodri buscarà com a recanvi d’urgència que ha salvat el primer trimestral consolidar la nota de progressa adequadament en un partit que enganya si mires la classificació. A la cua tots dos i amb quatre punts, els aragonesos tenen un potencial que Natxo González encara no ha sabut ajustar però que s’espera agafi velocitat en qualsevol moment cap a Primeraq Divisió. Tanmateix, la supervivència de l’ex tècnic reusenc respecte a la de Carreras té una explicació: han fet estones de joc de gran alçada.
Durant la roda de premsa prèvia a l’enfrontament el responsable de la banqueta grana va mostrar la seva intenció de ser “atrevits”. Ara bé, sense voler desvetllar si es jugarà amb dos o tres centrals. Una sèrie d’opcions que dóna haver tret de l’armari Blanco i disposar d’un parella de ball solvent com és la composada per Suzuki i Molina. L’alineació està supeditad a la flexibilitat i no a l’ortodoxia que vol imprimir Rodri a un equip adaptable al rival. “Estem contents del rendiment del darrer onze però no ens hem de moure sobre aquest concepte que pot ser favorable contra un rival però que contra un altre no doni tants avantatges”, va afirmar davant dels periodistes.
L’esquema amb més probabilitat és un 4-4-2 que té com Barreiro referent en la punta d’atac, encara que l’ofensiva dels tarragonins també requereix de Mesa i Perdomo al mig del camp (on Gaztañaga sembla consolidar-se) i la vocació de blitzkrieg de Javi Jiménez per la banda esquerra.
Equip de redacció
