Imatges del congrés celebrat aquest dissabte. Fotos: Cedides
“L’objectiu de l’Ara és fer un creixement i una expansió sostinguda en el nombre més gran de municipis de Catalunya que ens ha de permetre primer, assolir representació a les Diputacions Provincials; i en cas d’eleccions autonòmiques anticipades, que la suma de la nostra força municipal ens porti obtenir un mínim d’un diputat per la província de Tarragona al Parlament de Catalunya”. Amb aquestes paraules el secretari general de l’Ara Catalunya, Daniel Rubio Angosto, ha conclòs el congrés que el partit municipalista Ara ha celebrat aquest matí a la ciutat de Reus.
El palau firal de la capital del Baix Camp ha estat l’escenari on s’ha celebrat el IV Congrés Nacional de l’Ara Catalunya i s’han convocat els compromissaris representatius dels 17 consells locals on el partit municipalista té representació a les corporacions locals, així com d’altres municipis on el partit ja té grups promotors i que esperen obtenir membres electes a les eleccions vinents municipals.
El president de la formació, Josep Maria Pujol i Masip, s’ha mostrat molt orgullós de poder celebrar l’efemèride d’aquella nit electoral del 22 de maig del 2011 quan s’aconseguien els 3 primers regidors de l’Ara, 2 en el municipi de Reus i 1 a Riudecanyes. Un partit que “a pesar de la seva joventut ha estat capaç de superar una crisi econòmica, una de política i una de sanitària durant la primera dècada de vida del partit.” Amb aquests tres judicis conceptuals històrics Pujol ha fet un repàs de la trajectòria ascendent de l’Ara que actualment està present en gairebé una vintena de municipis de les comarques del Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Priorat, Montsià, Segrià i Vallès Occidental.
De les taules de treball celebrades durant el Congrés s’ha destacat la necessitat de definir la nova organització interna i “impulsar amb molta força el partit en municipis on encara no hi som presents”. L’Ara ha constituït 4 comissions que es reuniran periòdicament i desenvoluparan els programes que ajudin a definir l’Ara com el partit de centre ampli de Catalunya de base municipalista. El principal motiu que ha portat al partit a impulsar l’expansió territorial i plantejar-se l’assalt al Parlament ha estat que en aquests 10 anys Catalunya ha passat per tres crisis – econòmica, política i sanitària – i s’han celebrat 6 processos electorals a més del 9N i l’1 d’Octubre. La resposta del conjunt de la ciutadania ha estat un clar fraccionament de la societat catalana i l’abstenció com a “força guanyadora” les darreres eleccions del 14 de febrer. Així ha definit i analitzat Josep Maria Pujol la situació política i econòmica actual. Aquesta desmobilització de la ciutadania ha estat identificada com una oportunitat electoral en la qual l’Ara ha de ser capaç d’obrir-se un espai ideològic i electoral que permetrà obtenir més presència en els consistoris i entitats supramunicipals catalanes.
A més, i en el marc COVID-19, des d’Ara es considera que els ajuntaments no estan suficientment dotats d’eines, competències i finançament per donar respostes a les necessitats reals de les persones que necessiten ser ateses de forma àgil i eficaç. En aquest sentit Rubio ha manifestat la necessitat que “L’Ara es converteixi en una força alternativa i frontissa que obligui als partits tradicionals que fins ara només han tingut una visió centralista a què es traslladin més competències, tresoreria i contractes programes”. Hem d’acabar amb les dinàmiques en les quals els partits centralistes s’han apoderat dels Ajuntaments i és el moment que la política retorni a la ciutadania. Menys ideologia i més gestió, ha conclòs el secretari del partit.
Els reptes als quals s’enfronten els municipis de Catalunya, segons afirmen des del partit, durant els anys vinents són “la modernització de l’administració pública per millorar la comunicació entre l’ens local i la ciutadania i l’augment d’inversió en l’àmbit del benestar que permeti millorar les necessitats bàsiques dels veïns. A més, s’ha d’incrementar de la inversió pública en com a motor econòmic local i una major dotació econòmica en infraestructures i el 5G que potenciïn tenir ciutats més competitives i al mateix temps s’eviti el despoblament dels municipis que estan en l’àmbit rural”.
Origen
L’ARA és un partit nascut el 2011 a Reus, per un grup de persones que en veure les directrius de Barcelona i/o Madrid decidien que es feia a la ciutat, els va portar a l’acció a plantejar i concretar una protesta ciutadana. “Lluitant en contra d’un projecte urbanístic que alterava de forma irracional un lloc emblemàtic de la ciutat”, assenyalen des del partit. El “No a la Sedera” va aconseguir reunir 4000 firmes de suport, que es van portar a l’Ajuntament, al Parlament de Catalunya i al síndic de Greuges. Així es va aconseguir que no es dugués a terme el projecte.
En l’actualitat l’ARA té 17 regidors, una alcaldia amb majoria absoluta, està present més de trenta municipis Tarragona, Lleida i Barcelona. Rubio explica que “el partit ha fet un creixement progressiu i sòlid durant aquests 10 anys, que ha demostrat que aquesta nova forma de fer política és una realitat, que permetrà treballar per consolidar més municipis”.
Redacció
Equip de redacció
