La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, amb l'ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar
El Parlament ha homenatjat aquest vespre les víctimes de l’Holocaust amb un acte institucional que ha presidit Núria de Gispert i durant el qual s’han encès sis espelmes en record dels col·lectius que el van patir. A l’acte, que se celebra per desè any consecutiu a la cambra, hi han intervingut, a més de la presidenta, l’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, i representats dels col·lectius víctimes de l’Holocaust.
De Gispert ha demanat “no oblidar, ni negar ni banalitzar el que va ser l’Holocaust per no haver de reviure’l”, ha recordat que “les víctimes mereixen el record emocionat, perquè el seu dolor i el seu sacrifici són el dolor i el sacrifici de la humanitat” i ha insistit en la importància “de l’esforç pedagògic i de divulgació entre els més joves dels horrors de l’Holocaust i de qualsevol tirania totalitària”.
Així mateix, ha asseverat que darrere de les víctimes “no hi havia una massa odiosa d’éssers anònims, sinó dones i homes amb noms i cognoms, amb projectes vitals únics i inviolables”. En aquest punt, ha recordat els testimonis de Joaquim Amat-Piniella, escriptor supervivent a Mauthausen i a qui s’ha volgut homenatjar especialment amb motiu del centenari del seu naixement, i d’Edmond Gimeno, mort el 5 de gener i supervivent dels camps de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, considerat un dels darrers testimonis dels camps d’extermini.
L’acte, l’ha presentat la periodista Agnès Marquès, i també hi ha intervingut l’ambaixador d’Israel a Espanya, que ha demanat “aprendre de la memòria” perquè “mai més hi torni a haver un Holocaust”, que ha considerat “el pitjor crim de la història”. Bar ha destacat a més la importància de l’estat d’Israel per als jueus, i ha demanat als europeus que els reconeguin “el dret just de tenir la seva pròpia terra” després de les persecucions que han patit.
Lectura dramatitzada de ‘K.L. Reich”
L’acte ha començat amb una lectura dramatitzada a càrrec de l’actor Àlex Casanovas d’un fragment del ‘K. L. Reich’, d’Amat-Piniella. Posteriorment, la presidenta ha lliurat la flama per encendre les espelmes del record als representants de diversos col·lectius que van patir l’Holocaust.
Rosa Levy, de la comunitat jueva Bet Shalom, ha encès l’espelma pel jueus exterminats pels nazis; Gonzalo Pugach, de la comunitat jueva Atid a Catalunya, l’ha encesa en memòria dels infants que perderen la vida a les cambres de gas; Leopold Gimeno, ho ha fet en nom del seu germà Edmond, que cada any encenia l’espelma per les víctimes catalanes i de l’estat espanyol assassinades als camps de concentració; Fanny Llorens, vicepresidenta de la Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes, per tots els altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; Uriel Benguigui, president de la Comunitat Israelita de Barcelona, pels Justos entre les Nacions, i Bar pels supervivents que trobaren un refugi que els permeté refer la vida i mantenir la identitat.
Un cop enceses les espelmes s’ha fet un minut de silenci, i a continuació han intervingut representants dels col·lectius de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, de persones amb discapacitats, de perseguits per raons polítiques i dels pobles jueu i gitano. Tots han llegit escrits que narren la cruesa a què van ser sotmesos.
