Vítor Narro ha protagonitzat un partit extraordinari. Foto: Nàstic
El Nàstic ha meravellat en el seu retorn a la Lliga tancant la primera volta a casa amb una simfonia primorosa contra la Gimnàstica Segoviana, executant a la perfecció una composició que ha tingut tots els ingredients de la perfecció: una maneta (5-0), cap gol en contra, només una ocasió de gol rival, i ja al minut 89, i la possibilitat d’haver ampliat el marcador fins a vuit gols. Una golejada per a la història.
Un doblet d’un incontestable Pablo Fernández, amb el que ha acabat la primera part, l’han acompanyat en la segona els gols de Jaume Jardí, Unai Dufur i David Concha, aquesta darrer, al minut d’haver sortit (65′) i una sensació que els grana eren una trituradora que podien marcar els gols que els semblés.
|
Altres notícies: |
La banda esquerra, iniciada per Joan Oriol i continuada per un magistral Víctor Narro i un desbordant Pablo s’ha erigit en el gran argument ofensiu, amb una insultant superioritat que ha desfermat el caos en la defensa visitant. El públic ha acabat corejant el nom de l’entrenador grana, un fet insòlit als camps de futbol.
Ja des de l’inici, el domini grana estava fixat sobre el terreny i les jugades de perill neixien sovint de les botes de Joan Oriol. Després d’un parell d’intents, al minut 15 arribaria el primer gol fruit d’una gran passada del veterà defensa des de l’esquerra, que Marc Fernández, en claríssim fora de joc, deixava passar perquè Pablo iniciés una carrera per afrontar en un u contra u Oliva i batre’l ras per la dreta en la seva deseperada sortida. Jugada de tiralínies i excel.lent reacció de Marc Fernández no havent-la seguit.
Un quart d’hora després, Pablo faria el doblet rematant de cap a prop de la porteria una centrada de banda des de l’esquerra d’Óscar Sanz. Les ocasions es repetien, els grana eren un tsunami ofensiu i la Gimnástica començava a mostrar-se com un equip excessivament dèbil tot i trobar-se a només tres punts dels grana en la classificació a l’inici del partit. Pablo tindria el 3-0 a centrada de Narro després que aquest li fes un espectacular túnel a un defensa rival, però un defensor de l’equip castellà salvaria el gol sobre la mateixa línia.
Començava una segona part on s’esperava una reacció furiosa d’un rival ferit en l’orgull, però el guió ha continuat igual: un atac rere l’altra dels grana, absolutament desacomplexat, que naixies en una defensa sòlida que tallava qualsevol insinuació d’atac visitant, on destacava de nou Marc Montalvo, i un mig del camp i davantera que eren un punyal, especialment per la banda esquerra, amb constants combinacions.
Només portàvem quatre minuts i Jaume Jardí tancava el partit rematant creuat un passi de Pablo (3-0). Dufur, de nou en centrada des de l’esquerra, faria el quart quan només havien passat sis minuts. Moments després Pablo, Marc Fernández i Víctor Narro serien substituïts enmig d’una gran ovació i David Concha, que seria un dels que entraria al camp, faria el cinquè en ple festival grana. Recolliria un rebuig a xut d’Antoñín per rematar a la xarxa. Antoñín havia entrat al camp en el triple canvi ordenat per David Vidal.
Acabaria el festival amb el debut del lateral Migue Leal, un bon final per un extraordinari partit.
Equip de redacció
