El Nàstic declara que està viu

🔊 Escoltar la notícia

Un Nàstic que ha començat a mostrar clarament l’estil Quique Martín, agressiu, enganxifós, directe i sense contemplacions, és a dir, amb garra, sang i ànima, com vol el públic, ha rescatat un punt contra un ordenat Almeria. Una errada arbitral i una altra defensiva semblava que acabarien amb les esperances de victòria que s’havien obert en només dos minuts de partit i de la mà d’un debutant, Imanol.

Nàstic i Almeria han ofert un gran partit, on els grana han reivindicat amb orgull que estan vius. No s’han deixat trepitjar per un ambiciós conjunt andalús. L’1-2 seblava que es convertiria en l’1-3, però el Nàstic s’ha sobreposat a un inici pèssim de la segona part per igualar finalment a dos. No ha guanyat, però ha estat més a prop de la derrota que de l’empat.

Imanol aconseguia el que tot jugador acabat de fitxar busca: marcar només entrar. Un mal rebuig per alt de la defensa local, provocava un passi també dalt i Imanol afusellava dins l’àrea a René. Només es portaven dos minuts de joc i era la segona pilota que tocava el jugador cedit per l’Osasuna.

El Nàstic, en un partit a vida o mort, mostrava una altra cara, ofensiu, amb pressing al centre del camp, no deixant pensar al rival, fent canvis constants de joc, sortint ràpid a la contra i creant ocasions, com una de Suárez a passi de Barreiro que no arribava a rematar. Els grana de l’era Martín han mostrat fins ara dues cares: agressius, intensos a casa -però imprecisos i impotents- i desfigurats, desmotivats, depressius a fora.

Suárez, en ple festival d’accions motivadores només en 15 minuts, es marcava un gran dribling per la dreta i quan encarava el porter l’enviava massa amunt, fent cullera amb el peu dret. El panorama respecte als darrers desastres havia canviat radicalment.

Gran xut de Juan Carlos Real com a resposta andalusa, i bona intervenció de Becerra dos minuts després. L’Almeria havia de desplegar-se donat el cop rebut a l’inici. El domini grana, gràcies a la intensitat i pressió, donava pas a les primeres arribades del visitant per a deseperació de Quique Martín.

Suárez, Imanol i Coris protagonitzaven la millor contra de la primera part als 30 minuts, amb intensitat i agressivitat. Coris la rebia i empalmava perquè el porter l’enviés a córner. Garra per tallar pilotes al rival, bona entesa Suárez-Barreiro a la davantera, amb accions ràpides i pressió sobre la sortida de la pilota des de la porteria, eren escenes molt aplaudides que feia temps no es veien al Nou Estadi. L’estil Quique ha costat d’implantar-se cinc jornades, però sembla que finalment ha arribat. Però calia comptar amb les errades arbitrals, sempre imprevisibles, i sobretot en què la defensa encara havia de demostrar que estava al nivell del mig camp i la davantera en aquesta il·lusionant ressurrecció.

Coris i Suárez malbarataven una bona ocasió fruit d’una genial recuperació de Javi Márquez, però malgrat l’errada la sensació de perill, d’intensitat grana era evident. Al minut 38, d’un córner, venia l’empat. Havia avisat amb faltes i córners, l’Almeria. Aquest cop, Real centrava i Owona rematava sol de cap, sol perquè Fali era objecte d’un blocatge amb falta clara que l’àrbitre obviava. Injust empat.

Una via d’aigua

Quatre minuts després, de nou en jugada aturada, una falta en aquest cas, i molt llunyana, posava per davant l’Almeria. De nou Owona, que es desfeia de Fali -era falta de nou?- i rematava acrobàticament l’1-2. L’empat havia capgirat la truita i eren els andalusos qui controlaven la pilota i es mostraven més segurs. Acabava la primera part de manera sorprenent. Tot havia funcionat menys la defensa. L’il·lusionant estil Quique Martín tenia una via d’aigua.

La segona part començava amb males vibracions: els extrems andalusos generaven atacs perillosos, mentre la defensa es mostrava molt nerviosa. Havien canviat els papers i el Nàstic necessitava com mai redreçar el partit. Al 52, Luis Rojas tenia l’1-3 en un remat franc de cap que sortia fora. A la següent, Alvaro Jiménez, també de cap, podia haver rematat el partit. Becerra ho salvaria. L’Ameria anava per l’1-3 quan del que es tractava era que el Nàstic busqués l’empat com a primer pas per abordar una remuntada èpica.

Canvi de guió

Passaven els minuts i navegava el Nàstic. Perdia sempre la pilota al mig camp i l’Almeria començava a perdonar. Ho acabaria pagant.

Com és el futbol! D’una falta dubtosa però molt perillosa al vértex de l’àrea, Barreiro rematava de volea una centrada de Rocha. Golàs. Feia només tres minuts que l’Almeria havia baixat els braços i ressucitaven els grana. El futbol és psicologia pura i l’empat disparava l’adrenalina grana. Coris es marcava una jugada de Premier League per la banda dreta i a punt estava de fer el tercer. El partit s’havia girat de nou.

Volia reaccionar l’Almeria i feia un doble canvi per buscar la victòria frustrada, de nou amb un futbol molt vertical i aprofitant córners i faltes, però el Nàstic tenia la il·lusió de la remuntada del seu costat. Quique treia al camp Uche, recuperat, per un Luis Suárez molt combatiu. Becerra, que faria una gran nit, salvava un autogol. Els darreres minuts, el Nàstic s’ha espolsat els atacs del rival i ha anat a buscar la victòria sense sort.

Fitxa tècnica:

Alineacions:

Nàstic: Becerra, Coris (Brugué, min. 69), Albentosa, Fali, Djetei, Abraham, Ramiro, Imanol, Javi Márquez (Rocha, min. 57), Luis Suárez (Uche, min. 74) i Barreiro

UD Almería: René, Romera, Owona, Trujillo, Andoni López, Arzura (Eteki, min. 66), De la Hoz, Corpas (Narváez, min. 67), Luis Rioja, Juan Carlos Real i Álvaro Giménez (Gassama, min. 90)

Gols: 1-0, Imanol (min. 2); 1-1, Owona (min. 38); 1-2, Owona (min. 42); 2-2, Manu Barreiro (min. 63).

Àrbitre: Vicente Pizarro Gómez (Col·legi castellà).

Targetes grogues: Javi Márquez (min. 20), Luis Suárez (min. 46), Albentosa (min. 55), Andoni López (min. 62), Eteki (68), Real (min. 86 i min. 88), i Fali (min. 93).

Targetes vermelles: Real (dues grogues, min. 88)

Nou Estadi: 8.500 espectadors.