Javi Martínez i Mathieu, al partit d'anada. Foto: Tjerk Van der Meulen
Orgull grana. El Nàstic ha caigut amb honra a Mestalla en haver-li disputat a tot un València la possibilitat de classificar-se per vuitens de final de la Copa del Rei. No ha estat espectacular avui a Mestalla, ni molt menys, però han aguantat l’1-0 fins al final… i als darrers minuts han tingut l’opció d’empatar i classificar-se. Ha estat emocionant escoltar la ‘Marea grana’ cantant en acabar el partit i veure els aficionats del València amb cara de patiment.
Era avui una jornada històrica per als grana… i disputada sota una copiosa pluja. La ‘Marea grana’, formada per un miler de seguidors, tenia l’esperança de viure una jornada per al record. Hi havia, però, un run-run de fons: la destitució de Djukic com a míster del València era un mal senyal.
Arrancava el Nàstic pressionant el rival, un València que mostrava una tensió molt diferent al partit d’anada, on va patir de valent el domini grana. Marcos ho provava als quatre minuts en una bona jugada trenada pel Nàstic. I Giner es permetia una sortida perillosa, posant una bimba creuada a Marcos, que no controlava bé. Però el València començaria aviat a ensenyar les seves armes, amb un Ever Banega com a perillosíssim referent a la punta de l’atac. La defensa, reculada en camp grana, no estava a l’alçada del partit d’anada, on es va mostrar com un fortí, i els blancs es feien fàcilment amb el control del partit.
El València apretava a prop de la mitja hora, amb un seguit de córners consecutius. Joan Bernat tenia la primera gran ocasió blanca del partit, en un xut ajustat al pal. Havien passat 32 minuts per veure la primera opció del València. Responia el Nàstic amb una falta perillosa, que acabava sense conseqüències.
Lago tenia l’arribada més seriosa dos minuts després, amb una clara arribada a l’àrea contrària i un posterior xut desviat. Responia Fede amb un fort xut, que aturava bé Tomeu. Eren minuts d’intercanvi de cops, però amb un detall que no agradava: una clara ingenuïtat dels grana fruit potser de la por escènica. I amb aquestes, arribava el gol valencià al minut 36. El que seria l’únic del partit. Una pèrdua ingènua de pilota al mig del camp donava opció al València perquè Alcácer rematés una centrada de Guardado per la banda. Justament, Guardado, poc encertat a l’anada, seria força perillós fins al final de la primera part.
Un 1-0 al final de la primera deixava viu el Nàstic, però li calia més convenciment i no perdre pilotes amb facilitat.
Pressió valenciana i opció final
A la segona part i en només cinc minuts, el València tenia dues ocasions per fer el 2-0. Apretaven els valencians, que volien sentenciar l’eliminatòria. Un 1-0 era molt perillós per a ells. El Nàstic havia d’aguantar de valent, perquè el 2-0 ho esguerraria tot.
Seguia la pressió i començaven a sumar-se les ocasions del València. A diferència de la primera prt, els grana no mostraven sensació de perill. No creaven ocasions, sinó que havien de treballar de valent per evitar el segon gol local. No funcionaven tampoc les contres del Nàstic i Lago no tenia el dia. Però els minuts passaven i l’un a zero es mantenia. El València es prenia un descans després de la potent arrencada.
El nou entrenador blanc feia un doble canvi i entravenr Piatti i Canales. La ‘Marea grana’ agafava moral amb el resultat. Aleshores arribava una falta favorable al Nàstic. Tensió, nervis, emoció. Centrava Jesús Rubio i per molt poc Pablo Marí no hi arribava. Era la primera gran ocasió grana, al minut 28 de la segona part. Seria possible el miracle?
El Nàstic tornava a respirar en una jugada de Querol, però l’àrbitre es menjava una falta clara contra el tarragoní. No hi havia atacs de clar perill, però una sensació de possible miracle corria per Mestalla. Arribava aleshores un gol anul·lat per fora de joc d’Elder Postiga, que acabava de sortir al camp. Faltaven 12 minuts per al final…
Un sensacional llançament creuat de Piatti el salvava Tomeu a mà canviada i enviant-la a córner en un majestuós rebuig. Quan havia d’intentar-ho el Nàstic perquè ja li quedava poc temps, era el València el que volia rematar l’eliminatòria.
I quan tot acabava arribava un penal inventat per Del Cerro Grande, pressumptament de Xisco Campos a Piatti. Despropòsit arbitral fins al final. I Tomeu que aturava la pena màxima al gran Elder Postiga! Era el minut 88.
Com en un bon drama, a l’últim minut el Nàstic tenia l’opció d’empatar en una falta, però no l’aprofitava, mentre Lago reclamava penal. Els despropòsits arbitrals esclataven al final, amb una falta claríssima de Víctor Ruiz a Querol quan entrava a l’àrea… però la xiulava al revés.
I tota l’emoció per al final: una falta per Jesús Rubio, amb un Tomeu ja en zona de remat… i gairebé arriba el gol, amb un cop de cap de Verdú, que Guaita la treia a córner. Una grandíssima ocasió. Acabava l’eliminatòria amb la sensació d’haver tutejat un gran de la Lliga espanyola. Els detalls han fet que ara no estem celebrant una classificació històrica.
Fitxa:
Alineacions:
València: Guaita, Joao Pereira, Víctor Ruiz, Mathieu, Guardado, J. Fuego, Parejo, Fede (Piatti, min. 67), Joan Bernat (Elder Postiga, min. 77), Ever Banega (Canales, min. 67) i Paco Alcácer.
Nàstic: Tomeu Nadal, Juanjo (Xavi Molina, min. 71), Xisco Campos, Pablo Marí, Ramon Verdú, David Sánchez (Jesús Rubio, min. 58), David Rocha, Lago Júnior, Ferran Giner, Marcos de la Espada (Javi Martínez, min. 50) i David Querol.
Gol: 1-0. Alcácer (min. 36). Total eliminatòria: 1-0
Àrbitre: Del Cerro Grande.
Targetes grogues: Pablo Marí, Jesús Rubio, Xisco Campos i Rocha.
