El misteri càtar de Jujol esdevé un enigma fascinant

🔊 Escoltar la notícia

Les II Jornades culturals dels càtars per Creixell posen damunt la taula noves investigacions que s’interroguen: era Jujol seguidor del catarisme?

Creixell ha tornat a posar-se al mapa cultural i patrimonial amb la celebració de les II Jornades culturals dels càtars. La sorprenent simbología càtara del campanar de la seva església, obra de Josep Maria Jujol, situa Creixell com a punt d’interès d’un projecte europeu de defensa dels camins càtars, la seva història i els seus valors, però també desvetlla noves dades que com un fil d’Ariadna condueixen a noves hipòtesis que fan cada cop més fascinant el misteri que l’envolta.

Una taula rodona amb tres experts ha exposat aquest dissabte el simbolisme càtar del penell del campanar de l’església de sant Jaume. Un conjunt escultòric amb quatre estàtues de quatre sants i un simple penell que el corona, i que amb només dues imatges plasmen un misteri que troba paral.lelismes amb el món celta, amb l’astrologia, amb la secta dels essenis o amb el budisme de la Índia. Massa fascinant com per no prestar-li atenció. Una revisitació semblant al Codi da Vinci o al film La Búsqueda, on cada pista condueix a una altra i aquesta a una tercera i així infinitament, fent més complexa la trama.

Els quatre sants que apareixen al campanar i són visibles des del carrer estan relacionats amb els que van lluitar contra els càtars. Són sant Lluís IX, rei de França, l’occità Joan de Matha, Domènec de Guzman i sant Francesc d’Assís. Al damunt de la corona, el penell amb un lleó metàl.lic que fuig i en l’altra vessant i damunt d’ell, una creu, però amb un disseny molt reconeixible. És una creu càtara, del corrent cristià que va ser exterminat per l’església al segle XIII.

El lleó té dues cues i urpes, els mateixos elements de l’escut de Simó de Monfort, conegut com… el lleó de la croada, de la croada contra els càtars. “No hi ha cap dubte que són els quatre protagonistes de la croada anticàtara, i així ho deixà per escrit el mateix Jujol als esbossos de l’obra, conservats a l’Arxiu Jujol”, afimava Francesc Sentís, exregidor de Cultura de l’Ajuntament. “Creuada contra els albigenses del 1209 al 1229”, va deixar escrit Jujol als plànols de les escultures. Sentís ha demanat a l’Arquebisbat de Tarragona el document de l’encàrrec que fa més de cent anys va fer el rector de Creixell sobre l’obra escultòrica. “Va demanar el rector que s’esculpissin aquests quatre personatges o va ser Jujol el seu ideòleg?”, es preguntava. Per què a Creixell es fa una simboligia càtara en un fet tant rellevant com la batalla i mort de Simó de Monfort?

El penell explica, segons la investigadora Mònica Sans, arquitecta creadora d’aquesta tesi, la mort de Simó de Monfort, senyor que va acabar amb els càtars, i que fou abatut pels càtars al setge de Tolosa, un fet històric.

El zodíac i el món celta

Sans continuà investigant en un tema que ha despertat l’interès mediàtic de TV3. L’arquitecte Josep Llinàs, autor de la restauració del campanar, li comentà que la simbología podia representar el bé i el mal. L’expert Jaume Cluet, present en la taula rodona de la jornada, ofereix una segona interpretació sobre la presència del lleó: “La representació del sol”, però que la creu occitana estigui damunt d’ell, ens porta a preguntar-nos: què hi ha damunt del sol? “Les constel.lacions. La creu occitana està relacionada amb les constel.lacions i les 12 boles de les puntes de la creu càtara serien els 12 signes del zodíac. Per tant, estaríem davant una creu zodiacal. I en trobem un exemple semblant a Tolosa. La procedència zodiacal seria cèltica”. I d’aquesta tradició en beurien… els massons.

Per què Jujol relaciona Creixell amb els càtars? No se sap. Només a Creixell s’ha trobat la relació entre el lleó i la creu en la seva obra, un Jujol que fou catòlic, apostòlic i romà, que era coneixedor del llatí i de l’italià, que tenia sempre pensat el seu programa iconogràfic, que no improvisava. Més pistes de la relació entre Creixell i Occitània: en 1553 occitans van repoblar Creixell. Hi ha alguna relació amb l’obra de Jujol al campanar?

Però aquí no acaba el misteri. Els quatre sants eren anticàtars, o alguns d’ells, no pas? De les quatre escultures, Mònica Sans no hi veu tanta relació entre catarisme i Sant Joan de Matha, fundador dels Trinitaris i relacionat amb els eremites. Dominics i franciscans es van incorporar a la Inquisició. Sans també ha estudiat la ubicació geogràfica de les quatre escultures. Se sap que Jujol era devot dels franciscans. I els franciscans eren pobres i molts càtars es van convertir als franciscans per salvar-se de l’heretgia. L’escultura de Jujol salvaria, doncs, a sant Francesc i el situaria al costat dels càtars? I salvaria també Sant Joan de Matha, que era occità, terra de càtars, mentre condemnaria sant Lluís i Sant Domènech de Guzmán? Uns són situats a la dreta del campanar i els altres a l’esquerra.

Més pistes d’aquest trencaclosques: “Volia Jujol reivindicar el catarisme amb aquesta obra en un moment de recuperació del catalanisme i també de l’occitanisme (nascuts en els moviments de els moviments de la Renaixença i del Felibrige)?”, es preguntava Sans.

La geometria sagrada

Seguim: hi ha experts que asseguren que Gaudí, també un gran devot de la religió catòlica, era massó “i simbologia massònica és present a la seva obra a la catedral de Mallorca”, recordava Sans. I Jujol era la mà dreta de Gaudí. Per tant, ens trobaríem davant un arquitecte massó i l’altre seguidor dels càtars?

Al seu torn, Cluet relatava que el Castell de Montsegur, capital dels càtars i situat en terres occitanes, “dissenya una planta que fa el recorregut zodiacal del sol durant un any”. I el precedent d’una obra amb aquesta simbologia es troba a Babilònia. És un exemple de la geometria sagrada. “Es tracta d’una matemàtica oculta que l’oficialitat del món acadèmic i arqueològic actual neguen, afirmant que el castell de Montsegur no és càtar”.

Les llegendes artúriques

‘Lo Boièr’ canten els franciscans cada dia a la cripta de Sant Francesc d’Assís, i és la cançó que avui representa els càtars. Lo Boièr és una cançó tradicional occitana identificada sovint com a himne dels càtars. El boièr celestial fa referència a una estrella que apareix res més i res menys que a les llegendes artúriques sobre el sant Grial. I l’estrella té una forma pentagonal, igual a l’arquitectura de Montsegur.

Encara n’hi ha més, de paral.lelismes: els essenis cantaven ‘aeiou’, el mateix que aquesta cançó de Lo Boièr expressa… i que es cantava entre els budistes de la Índia. Hi ha un fil invisible que uneix al llarg dels segles babilònics, budistes, essenis i celtes amb els càtars?

Camins dels Càtars

La jornada càtara de Creixell arrencava amb la intervenció del coordinador del projecte europeu Camins dels Càtars, José Luis Soler, que informava que es busca implicar la societat i posar-ho en valor, creant una ruta turística cultural, una història que té uns valors i que busca també conservar el territori i el seu paisatge i que serveixi com a projecte de cooperació, on s’inclou Creixell.

El projecte és una oportunitat per descobrir el territori, seguint la filosofia de “crear-ho de baix a dalt, no coordinat per l’Estat sinó nascut des del poble, la comarca i la societat civil”. Es pretén que el projecte sigui conegut i estimat per la gent i les entitats culturals del territori, un projecte de cooperació territorial en xarxa amb projecció europea avalat pel Consell d’Europa. “Defensa una millor Europa en els valors de la llibertat de creences, la igualtat, la protecció de minories i la pau”. Compten ja amb una marca turística consolidada d’èxit, El país càtar, amb 30 anys de funcionament al sud de França, “perquè el catarisme atrau pel seu misticisme, per haver-se enfrontat als poderosos, pel seu exili i pels seus castells”.

Es tracta d’un espai cultural compartit entre el sud de França, nord d’Itàlia, Catalunya, Aragó, València i les Illes. Carcassona és la primera destinació del país càtar i líder europeu en turisme cultural.

El projecte vol preservar especialment els seus camins ancestrals perquè aquests entrelliguen les diferents comunitats dels països que en formen part, camins de transhumància, reials, molts d’ells de domini públic. “La història de la croada va ser molt rellevant, fou la primera que hi hagué i generà un dels majors exilis europeus de l’època”. Lliga també amb el somni occità d’unió de territoris, de pau, que respectava la figura de la dona, “molt avançat en el seu temps, però que amb la croada va ser liquidat”. Gràcies a la documentació dels inquisidors s’ha conegut la història verídica dels càtars, remenant en els arxius del Vaticà, de bisbats, de la Corona d’Aragó o en arxius notarials.

Creixell, “cruïlla de camins entre la Via Augusta i el camí de transhumància de la Vall del Gaià“, amb un Castell que n’és atalaia defensiva, forma part d’aquest itinerari. El projecte s’ha presentat i acollit favorablement pel Consell d’Europa, projecte que acompleix els objetius de la UE, que llença el missatge de la fi de les guerres “en nom de Déu”. Querol, Santa Coloma de Queralt, Siurana,… el camí de l’exili dels càtars arribava fins a Morella. “Creixell va ser un punt important medieval com a cruïlla de camins”, subratllava.

Essenis, cristians i càtars

La jornada ha inclòs una conferència de l’autor reusenc Josep Maria Gort, que presentava el llibre ‘Essenis, cristians i càtars’, un estudi d’investigació fruit de 60 anys d’interès en el tema, un assaig de recerca sobre el cristianisme primitiu. “Els essenis van ser cabdals, amb ells s’inicia la història i es concreten els seus elements. Quan encara no s’havien creat els monestirs van formar el primer cas conegut de vida monàstica al segle I”, recordava Gort. Terapeutes de considerable drestesa mèdica, no juraven ni mentien, parlaven amb to suau i controlaven, mesuraven les seves paraules i eren vegetarians. Molts d’ells eren escrives, i esmentaven guaricions per imposició de mans amb creences dualistes (“els fills de la llum i els fills de les tenebres”, es deia). “Aporten la narració dels fets critians i no tal com ens ho van explicar, i no pas construir i complicar com va fer l’església oficial pels seus interessos de poder i per aconseguir tenir influència sobre els creients”, rematava l’autor.

Gort, que es basa en nombrosa documentació que inclou les Escriptures, els Evangelis canònics i apòcrifs, els pares de l’església i una llarga llista d’autors grecs, llatins i africans, és agosarat: “Jesús va tenir apòstols homes i dones, i Maria Magdalena va ser la més preparada d’ells”, retava.

Gastronomia càtara i poema

El llegat càtar també va ser gastronòmic i per això s’hi celebrava un dinar càtar. També s’ha llegit un poema inèdit per part de Montse Rubinat, del seu poemari Tornar a néixer, sota el signe d’Omega i, en un acte de gran simbologia càtara, s’ha plantat un llorer al Mirador, responent a una profecia feta fa més de 700 anys per un dels darrers càtars assassinats: “El llorer revifarà dintre de 700 anys”, diu la tradició. Finalment, actuava The Monnie and The Aweasome Boys, on cantà justament Mònica Sans.

L’interès càtar de Creixell tindrà una nova contribució amb la creació del Club de Lectura càtara a la Bibliocreixell, segons anunciava la seva responsable, Maribel Pérez. I serà el periodista Víctor Amela qui l’estrenarà.

Jordi Llopart, regidor de Cultura, havia presentat les segones jornades destacant que en la primera es va abordar per primer cop el penell del campanar. “És un dia ple d’activitats al voltant del món càtar”, subratllava. “A Creixell pretenem situar-nos en un punt del mapa del Baix Gaià. Recentment vam ser representats a la Fira Modernista de Lleó perquè també volem ser al mapa modernista de la mà de Jujol”. Llopart també ha subratllat que en matèria de turisme es vol agrupar els pobles del Baix Gaià sumar-hi els pobles d’interior. “Volem promocionar el turisme cultural i patrimonial”.

Jaume Garcia