Carme Gallart
El jurat popular ha declarat l’agent immobiliari Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart, la veïna dels Pallaresos que va desaparèixer el 18 de juny del 2015.
La decisió s’ha pres per set vots a favor -dels nou possibles-, segons s’ha anunciat aquest dimecres al vespre en la lectura del veredicte que s’ha fet a l’Audiència de Tarragona. El jurat ha considerat provat que el dia de la desaparició de la dona, de 65 anys, l’acusat va ser als Pallaresos i no a Tarragona -tal com ell va sostenir durant el judici-, la va abordar i va acabar amb la seva vida en un lloc indeterminat.
Dos dies després, segons el tribunal, es va desfer del cadàver de la dona durant el trajecte que va realitzar fins al Prepirineu d’Osca. L’informe de les dades de telefonia realitzat per part dels Mossos d’Esquadra ha estat clau en la justificació del veredicte de culpabilitat.
Així mateix, el jurat ha avalat el mòbil econòmic del crim pel litigi judicial en què la víctima l’acusava d’estafa i també ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a una amiga per dir-li “què havia de declarar”. La fiscalia i l’acusació particular han sol·licitat 15 anys de presó per homicidi i, la defensa, la pena mínima de 10 anys.
Sobre les nou del vespre ha arrencat la lectura del veredicte del jurat popular, que deliberava des de dilluns al migdia a l’Audiència de Tarragona. La vista oral va arrencar el 6 de novembre i, durant diverses sessions, han comparegut a la sala de vistes prop d’un centenar de testimonis i pèrits. El veredicte de culpabilitat ha tirat endavant amb el mínim de vots a favor necessaris, el de set dels nou membres.
La portaveu del tribunal ha justificat la decisió per diversos indicis, entre els quals ha esmentat l’existència d’un mòbil econòmic per part de Ramon Franch; la inexistència d’activitat vital de Carme Gallart des del dia de la desaparició; els informes pericials dels mossos sobre geolocalitzacions a partir de la telefonia mòbil i per les restes biològiques amb ADN de la víctima localitzades al para-xocs del vehicle Hyundai Atos, que Franch havia demanat prestat a una amiga amb l’excusa de vigilar a la seva dona.
Ramon Franch va estar als Pallaresos
Per unanimitat del jurat popular, ha quedat provat que Ramon Franch va estar als Pallaresos el 18 de juny del 2015, que va abordar la víctima en un lloc que no ha pogut ser determinat i que va acabar amb la seva vida. Posteriorment, per set vots a favor, ha considerat demostrat que l’acusat va introduir el cadàver de la víctima al maleter del Hyundai Atos i, finalment, el va estacionar a l’aparcament de la Baixada del Toro de Tarragona.
Segons el jurat, el 20 de juny del 2015, Franch va anar fins al Prepirineu d’Osca amb un altre dels seus vehicles i, en algun lloc de la ruta, es va desfer del cos sense que, a dia d’avui, hagi estat localitzat. El tribunal popular ha insistit, tal com van exposar els agents de la Unitat Central de Persones Desaparegudes, que Gallart no ha tornat a donar senyals de vida des d’aleshores: no ha fet moviments bancaris, no ha interactuat en xarxes socials, ni ha contactat amb familiars o amics.
El tribunal ha considerat que provat que, al maig, l’acusat va intentar arribar a un acord extrajudicial amb la dona pel litigi d’estafa i li hauria ofert uns 300.000 euros perquè es retirés del procés. Cal tenir en compte que Ramon Franch s’enfrontava a una pena de sis anys de presó i el pagament d’1,5 milions d’euros per aquests fets, que s’havien de jutjar el setembre d’aquell any. L’assumpte, però, es va ajornar per la impossibilitat de localitzar la víctima i, a dia d’avui, encarà està pendent de judici.
“Franch va acabar de forma violenta amb Carme Gallart”
Segons el jurat, Carme Gallart no va acceptar la proposició de Franch i, aquest, es va desplaçar en una desena d’ocasions als Pallaresos per vigilar els moviments i costums de Gallart. A més, ha considerat provat per unanimitat que, en aquests desplaçaments, desconnectava les dades d’Internet del seu telèfon mòbil. Segons els mossos, Franch va adoptar aquest hàbit en diverses ocasions perquè creia que, així, no se’l podria localitzar.
Per tot plegat, el jurat ha conclòs que Franch, mitjançant un mode no establert, va acabar de forma violenta amb Carme Gallart. Tot i això, no ha considerat provat que actués amb abús de superioritat ni que perpetrés el crim en un lloc solitari -tal com pretenien les acusacions-, atès que no s’ha pogut demostrar el lloc ni les circumstàncies de la mort, segons ha justificat.
Durant el seu veredicte, els ciutadans que conformen el tribunal no han donat credibilitat als pèrits de telefonia contractats per la defensa perquè, segons han dit, van cometre errors de localització de les antenes i van fer els seus mesuraments a partir de la cobertura 4G, que no existia el 2015 a la ciutat. Per contra, han subratllat que els informes pericials de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra es van basar en estudis de trucades de telefonia i se’n va fer un seguiment “lògic, espacial i temporal”.
A més, el jurat ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a l’amiga que li havia prestat el cotxe, en què li deia “què havia de declarar”. El jurat ha subratllat que aquesta testimoni la va rebre tan sols dos dies abans de declarar al jutjat d’instrucció i que ell li va dir que “es desfés de la prova”. En aquesta missiva, Franch demanava a la seva amiga que declarés que Carme Gallart havia pujat en una ocasió al seu Hyundai Atos i que s’havia colpejat el cap amb la porta del maleter mentre en treien unes bosses, presumiblement per justificar la presència d’ADN al vehicle.
Franch s’enfronta a un màxim de 15 anys de presó per homicidi
El jurat ha descartat, per unanimitat, la possibilitat que a Franch se li pugui concedir la suspensió o la substitució de la pena. Tampoc ha avalat que es pugui beneficiar d’un possible indult parcial, degut als “greus perjudicis” i al patiment de la família de Carme Gallart arran de les seves accions.
Després de validar el veredicte, el magistrat ha dissolt el jurat i ha donat veu a les parts perquè es posicionin sobre la petició de pena a imposar, una decisió que correspondrà dictaminar al jutge en la seva sentència. La fiscalia ha mantingut la màxima pena de 15 anys de presó per homicidi i ha incidit en l’existència de “deliberació”, en l’actuació prèvia de Franch, en la diferència de complexió física i edat de la víctima i l’acusat, i en l’agreujant que no s’hagi localitzat el cadàver.
Al seu torn, l’acusació particular, que inicialment sol·licitava 20 anys de presó per assassinat, s’ha adherit a la petició del ministeri públic. Per la seva banda, la defensa, que des del començament demanava l’absolució, ha sol·licitat la pena mínima de 10 anys de presó per homicidi després de conèixer el veredicte. El lletrat defensor, però, ha manifestat que en el veredicte s’han produït contradiccions i qüestions que han excedit la prova practicada, però no ha confirmat si recorrerà la decisió.
Roger Segura / ACN
Equip de redacció
