Durant el primers minuts Collblanc va dominar el partit, agafant el control tant del joc com del marcador. Era dominador del joc interior i era capaç d’anotar des de l’exterior i en defensa sobremarcava de forma exagerada el joc interior dels jugadors tarragonins.
Poc a poc es va anar fent amo i senyor del partit aconseguint abans de la finalització del primer període una renda de deu punts. El tir exterior del CBT no funcionava de nou i cada atac era una quimera pels jugadors de Berni, que durant els primers minuts de partit només s’aguantaven gràcies a un Ferran Torres i Sergi Homs excel·lents.
Però durant els primers minuts del segon quart, va arribar la reacció del CBT, que gràcies sobretot al gran treball defensiu realitzat i coincidint amb uns grans minuts de Alex Alba, va aconseguir tornar a igualar el partit, arribant a capgirar-lo abans d’arribar a l’equador del partit.
Una tècnica assenyalada a Guzman a falta de dos minuts per arribar al descans va permetre a l’equip blau, agafar la única renda important del partit (31-36), arribant al descans, i després d’un gran segon quart, amb un esperançador 34-38.
Però amb només dos minuts del tercer quart Collblanc ja havia igualat de nou el partit. Semblava que les dinàmiques del començament del partit tornaven a aparèixer. El partit va entrar en una fase d’intercanvi de cistelles on cap dels dos equips agafava el control. Collblanc en algun moment semblava que podia tornar a agafar avantatge en el marcador, però la igualtat es va mantenir fins el darrer quart, quan després d’uns minuts on cap dels dos equips era capaç de fer cistella, Collblanc de la mà d’un magistral Coro va aconseguir trencar el partit de forma definitiva. Berni va intentat per tots els mitjans que el partit no s’escapés, però no ho va aconseguir. Poc a poc Collblanc anava posat distància al marcador fins arribar al final dels quaranta minuts amb una clar 74 -67.