Montserrat Inglés
Per què no hi ha dones caçadores? I presidentes de clubs de futbol, o membres de la seva junta directiva? Per què les dones prefereixen evitar determinats carrers foscos a les nits? Són situacions que els homes ni es plantegen. Com s’ho han de plantejar si no es coneixen atacs d’ordre sexual contra els homes als carrers o als descampats? La perspectiva de gènere, la igualtat efectiva és més complicada d’aplicar perquè és l’home qui des de sempre governa el món. És una lluita diària per fixar un marc mental reconeixible. I el punt de partida rau en el fet les institucions que la liderin. L’Ajuntament del Catllar ha decidit aquest mandat liderar-ho, i ho ha decidit per unanimitat.
Així, el consistori es dotarà d’un Pla d’Igualtat per lluitar contra la discriminació envers la dona i posar les bases perquè aquestes situacions es puguin evitar. Es tracta d’un document doble: afectarà tant al propi Ajuntament, per una part, i alhora serà d’aplicació a les institucions i entitats de la vila, és a dir, de cara a la població.
Tirar endavant el Pla d’Igualtat serà possible gràcies a la creació fa uns mesos de la Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica, constituïda per l’alcalde, la regidora de Benestar i Família, un altre regidor de Junts i dues regidores socialistes de l’oposició. Aquesta pluralitat dels seus membres és el que li confereix més possibilitats d’afrontar els reptes amb èxit. La comissió acordà de manera unànime tirar endavant el Pla. La regidora Montse Inglés, membre de la comissió municipal, ha explicat a Tots21 que ‘l’Ajuntament ha decidir apostar pel Pla d’Igualtat. A partir del mes de gener ens posem en marxa’, ha subratllat.
La particularitat és justament que es basarà en el Pla d’igualtat intern de l’Ajuntament i el Pla Local per la Igualtat de Gènere, que afecta a tot el municipi. ‘Es tracta de plantejar punts de millora per portar-los a terme’. Els dos plans s’han posat en marxa alhora, el que suposa un repte per un municipi de 5.000 habitants. La confecció dels projectes tindrà una durada de vuit mesos i es calcula que estaran llestos al setembre de 2022.
Els plans es desenvolupen en tres fases. La primera és el compromís i la constitució de la comissió d’Igualtat, pas ja superat; la segona, la diagnosi, és a dir, l’elaboració d’un estudi, que inclourà enquestes, per analitzar si l’Ajuntament està al dia en el que es coneix com el quadre de normalitat en igualtat de gènere. Finalment, la darrera fase serà ‘el disseny, l’elaboració en sí del Pla d’Igualtat, el seu Pla d’Acció i el seu seguiment’, subratlla la regidora.
Quant al Pla Local, aquest també recull tres fases: la primera és el compromís institucional de l’Ajuntament a posar-lo en marxa; la segona fase serà el diagnòstic, que inclou les entitats o institucions alienes a l’Ajuntament, les associacions i col.lectius del municipi. Finalment, el Pla d’Acció. Aquest document és ‘molt més complexe perquè hi intervenen més interlocutors, les entitats de la vila. Com més associacions tenim, més caldrà demanar-los la seva opinió per tirar-lo endavant i per observar territorialment si patim desigualtat de gènere o no. Encara que som un Ajuntament relativament petit no volem quedar enrere i volem estar a l’alçada del que demana la societat’, recull Inglés.
Un canvi de llenguatge
Què passarà a partir de la posada en marxa del Pla? D’entrada, a nivell municipal la desigualtat de gènere no és tan notable com en altres llocs. ‘Les desigualtats que pugui haver a nivell intern de l’Ajuntament del Catllar no seran massa significatives. És aquest un Ajuntament plural i bastant paritari. Quant als treballadors, la situació està més endreçada. El que està clar és que hem apostat per un canvi de llenguatge, és el que ens falta. Es nota a l’hora de parlar, el fet d’usar els mots en dos sexes. Amb la diagnosi constatarem si hi ha desigualtat de sexes entre els treballadors municipals’, destaca Inglés.
Reconeix que desenvolupar el Pla Local implica entrar en una certa aventura, ja que cada entitat és un món, amb els seus estatuts, les seves normes, els seus costums. ‘Aquí ens pot costar més dibuixar un diagnòstic més positiu. Segurament tindrem més fronts per abordar’, confessa. ‘Ser assertius en aquest camp costarà, però estic convençuda que ens en sortirem perquè justament partim de la unanimitat política de l’Ajuntament. Si nosaltres donem exemple, les empreses privades també ens seguiran’, conclou.
Jaume Garcia
Equip de redacció
