El canvi climàtic explicat a Reus per Enric Agud, un optimista ben informat que es nega a ser pesimista

🔊 Escoltar la notícia

La conferència d’aquesta tarda a l’espai Llotja de Reus a càrrec del meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio, Enric Agud, ha fet coincidir el cicle sobre el Canvi Climàtic organitzat des de la Cambra de Comerç amb el dia internacional destinat a lluitar-ne en contra. Un acte que també ha servit per reconèixer la tasca que està duent des de fa 40 anys Jordi Bruno al front de l’estació meteorològica del Centre de Lectura, creada el 1934. “Hi estaré fins que em substitueixi una estació automàtica”, ironitzava el que serà guardonat com a soci d’honor de l’entitat presidida per Lluís Miquel Pérez. La presentació ha tingut com a protagonistes el president de l’ens cameral, Jordi Just, i el regidor de Medi Ambient, Dani Rubio, que ha detallat les actuacions dutes a terme des del seu departament tant en matèria d’increment de reciclatge de residus, la posada en marxa d’una empresa energètica municipal i les bonificacions fiscals per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

La introducció de Rubio ha centrat part de l’exposició posterior. “Recordo quan els meus avis deien que per la castanyada estrenarien la roba d’hivern. I ara ens mengem els panellets en màniga curta”, afirmava. “El 2021 ha estat l’any més càlid a Catalunya d’ençà que tenim registres”, precisava tot seguit Agud donant continuïtat a la reflexió. Un augment de la temperatura a escala planetària i que afecta també als mars i oceans. “L’estiu s’està allargant 20, 30 i 40 dies i pot ser que arribi a durar en el futur sis mesos”, explicava el físic de formació. “Els humans estem canviant el clima”, afegia mentre donava al seu parlament un caràcter “optimista” perquè “encara estem a temps”. No pas molt, perque el 2030 ha estat considerat per diversos organismes internacionals com la ‘deadline’. És a dir, el punt de no retorn. I en tan poc temps de marge els deures a fer són” immensos”.

Reconeixent l’impacte dels fenòmens extrems, que han acabat incorporant-se a les portades dels principals mitjans d’informació com un element més mereixedor de titulars, Agud ha recordat anteriors crisis climàtiques que han acabat sent superades per la determinació dels governants. Com a principal exemple, el de la pluja àcida, que ha estat en retrocés a Europa gràcies a les mesures adoptades, però (perquè sempre hi ha una adversativa en qualsevol discurs d’aquesta assignatura) que continua vigent a països com l’Índia i la Xina. De fet, aquest darrer país ha estat considerat com un dels frens en la lluita per la reducció de la capa d’ozó per la seva reiterada aposta pel carbó com a combustible. El forat obert sobre l’Antàrtida és precisament un dels interrogants sobre l’esdevenir del planeta que continua sense resposta encara. Només ha pogut alleugerir-se tímidament amb grans tremolors històrics, com han estat la pandèmia o en el seu moment la caiguda de la URSS, amb el subsegüent col·lapse de la seva producció industrial.

Davant dels “reptes majúsculs”, Agud ha pinzellat motius d’esperança. El pacte per reduir emissions que ataquin la capa d’ozó del 2009 “és el primer i únic acord de caràcter mediambiental signat per tots els països del món”. I entre els brots verds també ha volgut destacar el canvi de govern d’una Austràlia trasbalsada pels efectes del canvi climàtic. Els votants han decidit modificar polítiques amb els seus vots i acabar amb un govern conservador proper al negacionisme.

Ajustant la mira al més proper, Espanya i Catalunya han servit Agud com a camp de proves de les polítiques en favor de les energies renovables, de les quals se n’ha declarat partidari no només pels avantatges econòmics (impostos per als ajuntaments i creació de llocs de treball) i mediambientals, sinó per una derivada sovint ignorada. “Les renovables poden ser la pau del segle XXI, va dir el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres. Cada cop més els conflictes són causats per l’accés a l’energia. I ho estem veient ara amb la guerra d’Ucraïna”, etzibava.

Segons el meteoròleg, l’Estat podria arribar al 2030 amb “entre un 65% i un 70% d’energia destinada al seu consum elèctric generada per renovables”. El panorama és molt més complicat per una Catalunya que s’està quedant endarrerida. Depenent de les nuclears, que l’any passat van generar “el 52% de la demanda elèctrica”, l’escenari pel 2030 (un cop les centrals acabin la seva vida útil) és el d’una Catalunya “que necessitarà importar energia renovable de l’Aragó”. L’any passat el Principat tenia només 8 projectes d’aquest tipus que havien passat la fase d’informació pública. I si bé la tendència té tendència a capgirar-se després dels darrers canvis legislatius, Agud ha posat damunt la taula dos problemes més a curt termini, el de la “manca de personal per agilitzar els projectes” de la Generalitat i la de personal especialitzat per abastir l’increment de demanada de fotovoltaica.

Finalment, i davant d’una assistència majoritària d’estudiants del CESDA l’escola de pilots ubicada a Reus), Agud ha repassat els esforços que està duent la indústria aeronàutica per reduir emissions de CO₂ de cara al 2030, des de motors més eficients fins a prototips impulsats per energies elèctrica o hidrogen verd. Un canvi de mentalitat que es dona alhora amb els consumidors de cotxes elèctrics, en alça continuada tot i amb ritmes diferents arreu del continent auropeu.

Tot plegat, la visió positivista d’un home que es nega a ser pesimista… malgrat ser un optimista ben informat.

J.S.