Imatge de la roda de premsa d’aquesta tarda al bar del Teatre Bravium. Foto:Tots21
El Bravium Teatre ha decidit no atendre a les peticions de l’Arquebisbat perquè retiri de manera immediata tot el material que guarda a l’edifici del Centre Catòlic, seu des de fa més de 30 anys de l’associació cultural però que es veurà obligada a abandonar després que des de la propietat s’hagi anunciat l’existència de greus deficiències estructurals a l’immoble que obliguen a abandonar-lo. El seu president, Ferran Figuerola, ha afirmat aquesta tarda en roda de premsa duta a terme al bar de l’entitat que “no mourem res d’aquí fins que no veiem l’informe dels arquitectes en el qual es basa l’Arquebisbat per fer-nos fora i fins que no estigui signat el compromís que podrem tornar aquí un cop acabades les reformes”.
A aquest pacte, segons ha fet públic davant dels mitjans, s’hi va arribar divendres passat en una reunió a Alcaldia entre membres de la junta i el prior, mossèn Joan Antoni Sedó, Tomàs Barberà en condició de membre del consell econòmic de la Prioral i “home de confiança de l’alcalde” i el mateix batlle, Carles Pellicer. “El prior es va comprometre a signar un document per escrit segons el qual quan s’acabin les obres podrem tornar a on som ara. Ens van dir que ho farien després de Setmana Santa perquè ara estaven molt atrafegats”, ha assenyalat un Figuerola que no ha pogut dissimular el seu escepticisme (ni la seva emoció en determinats moments) perque “a hores d’ara la veritat és que l’Arquebisbat no té ni projecte ni pressupost. De fet nosaltres ens vam oferir a ajudar econòmicament en la rehabilitació, però ens ho van negar”.
El que sí ha deixat lar tant Figuerola com la vocal, Lourdes Domènec, és que en cas de no concretar-se sobre pedra tant de sermó “el següent pas serà fer una crida al poble per sortir al carrer i mobilitzar-nos (amb alguna referència explícita de semblança a la duta a terme amb l’espai de La Palma), perquè el Bravium continui sent el que és”. És a dir, “una entitat oberta on tothom amb inquietuds artístiques podia venir a trucar a la porta. Però ara no sabem en quines condicions ens diran que podem tornar, ni tan sols si les podem assumir. Jo crec que l’entitat que coneiíem va morir dijous passat”, ha etzibat Domènec en referència al dia en el qual l’Arquebisbat va fer pública la seva decisió en roda de premsa prèvia a comunicar-la al Bravium.
Sobre aquesta atípica seqüència cronològica, segons la qual els periodistes es van assabentar abans de la resolució adoptada per l’Arquebisbat que els seus llogaters, Figuerola ha denunciat l’existència de “mala fe. Mai ens van dir que parèssim la programació, i de fet el mateix dia de la roda de premsa vam enviar la corresponent a primavera als mitjans”, recordava. Més enllà dels costos que suposa el retorn de l’entrada, el següent pas ara és garantir locals alternatius. En aquest sentit el president del Bravium ha agraït el suport del món cultural reusenc i l’oferiment dut a terme per l’Orfeó, el Centre de Lectura i la Sala Santa Llúcia. Aquest és precisament l’espai escollit per desviar-ne part de les obres previstes, si bé “tenim també altres oferiments que haurem de valorar”. Entre ells els de l’Ajuntament, que estan disposats a ajudar tant en el trasllat com l’emmagatzematge del material propietat de l’associació, així com en encabir els cursos de teatre que es feien al local del Bravium dos dies per setmana. El final de la travessa pel desert, en tot cas i per molt provisioonal que sigui davant l’esperança de retorn a la seu promesa, “l’haurem de valorar amb al cap fred. No renunciem a poder oferir una programació estable”, assegurava.
Finalment, Figuerola ha fet un repàs històric a la seva permanença al Centre Catòlic, plena de gotellams. Literalment. Després de 30 anys d’estar-hi en règim de lloguer però en precari perquè, si bé no es pagava res, mai no hi va un contracte formalitzat malgrat les peticions reiterades fetes per les diferents juntes de l’entitat, el període de vigència de l’acord es va acabar el gener de l’any passat. En tot aquest període, “l’Arquebisbat, tot i ser-ne el propietari, no s’ha gastat ni un cèntim en manteniment. Tot el que s’ha fet ho hem fet nosaltres i dins dels espais que utilitzem”. Des de la inversió al bar, 45.000 euros, fins als arrajaments necessaris per tapar els forats per on queia la pluja directament a l’escenari, les escales o les butaques. En aquest sentit Figuerola ha desvetllat l’assoliment d’un acord verbal amb la Prioral gràcies la mediació de l’alcalde l’estiu de l’any passat. La voluntat era la de formalitzar una prórroga del contracte que permetès almenys l’entitat demanar subvencions per la manca d’activitat a causa de la Covid-19, però segons Figuerola, “aquest acord no es va traduir mai en res”. De fet, la sospita sobre l’aposta per “una gestió privada de cara a treure rendiment” ha tornat a estar explicitada, deixant caure la intenció de l’Arquebisbat de “llogar la part de dalt de l’edifici per rendibilitzar l’espai en base al combrament de lloguers. Ens han dit que nosaltres hi podrem tenir acollida, ara bé, no sabem quina mena de gestió en faran perquè no la saben ni ells”.
Figuerola també ha recordat que juntament amb ells també hauran de marxar dues entitats més, la Cobla Reus Jove (“on podem posar ara les més de 70.000 partitures que guardem aquí?”, disparava el seu representant a la roda de premsa) i l’associació de mags i il·lusionistes.
J.S.
Equip de redacció
