Una dependenta atén a una clienta en una de les moltes fleques de la ciutat. Foto: Tarragona21
El Gremi de Forners de Tarragona, que s’han vist greument afectat per la proliferació de fleques en els darrers anys, ha engegat iniciatives per promoure el consum de pa tradicional. El president del gremi, Jordi Andreu, explica que no es tracta de “lluitar ni de competir” sinó de donar a conèixer al consumidor les diferències entre un producte i un altre. En una societat de canvis constants, des del gremi s’és conscient que s’ha de renovar la imatge per convertir-se en “forns joieria”, però s’alerta que no “ens hem de deixar enganyar pel parany de l’estètica”, doncs “el paladar no enganya i la satisfacció de menjar un pa de qualitat que no s’estova no té preu”.
La gran oferta de pa i brioixeria a la ciutat pot confondre al consumidor que desconeix les noves tècniques de producció. En el cas dels forners tradicionals, aquests poden treballar entre 40 i 80 quilos de farina diària i són ells mateixos qui fan l’amassat, la cocció i la posterior venda. Però les dades parlen per si soles, en 35 anys s’han tancat 210 forns tradicionals aderits al gremi mentre s’obrien fleques a tort i a dret.
A les fleques franquiciades, com és el cas de Granier, la producció és mecanitzada durant el pastat de la farina i uns 10 minuts que acabi la cocció es congela el producte al que s’afegeixen nitrogen i altres substàncies químiques per tal que el producte aguanti les línies de producció. Una vegada arriba a l’establiment el pa s’esterilitza i es cou. Granier té dues fleques a Tarragona i forma part d’una xarxa de franquícies amb més de 250 locals a tot el món. La família va engegar el negoci fa 3 anys, quan van rebre un curs de formació i ara se’ls subministra tota la matèria primera. Un altre exemple de fleques franquiciades és Pannus que tan sols compta amb un local a Tarragona.
Una altra forma de treballar és la de Fleca Flaqué, una empresa familiar que disposa de 17 establiments a tota la ciutat. La matèria prima, que no està congelada, segons expliquen els treballadors, arriba cada matí des de la fàbrica de Riuclar. Des dels establiments la seva tasca és coure el pa i vendre’l.
Reivindicar l’ofici de forner
Una de les iniciatives planteja acollir la primera edició d’una trobada d’artesans i mestres forners de tot l’estat. Cada forner té les seves tècniques per a l’amassat i la cocció que atorguen personalitat al pa, per aquesta raó, l’organització d’una jornada del pa al carrer amb els millors pa de la mà dels millors forners, explica.
Un altre de les iniciatives és l’impuls d’un pa propi de la zona. En un mes aproximadament el gremi donarà a conèixer un nou producte, el ‘pa de mestral’, amb sinergia amb el gremi de Tortosa i Reus. Fet amb productes de la terra s’aprofitarà la farina que s’utilitza a Girona per al Pa de Tramuntana, però l’objectiu és emprar una farina pròpia del Camp de Tarragona.
Jordi Andreu lidera un gremi que té més de 500 anys d’història, explica. Com fill i nét de forners relata orgullós que durant la post guerra a casa seva es feien 700 quilos de farina diaris. Els temps canvien i la tendència a reduir costos per assolir majors beneficis és palesa, però davant d’aquesta qüestió conclou contundent “nosaltres portem una bandera històrica”.
Brigitte Urzaiz
Equip de redacció
