L’accés a un habitatge a la ciutat de Tarragona s’està convertint en un impossible per molts sectors de la població, sectors entre els quals es troben els joves i famílies amb recursos limitats. És la conseqüència de la política local d’habitatge duta a terme en els darrers anys, que ha provocat que els preus de compra i de lloguer s’incrementin notablement davant l’escassa oferta i l’elevada demanda.
Durant l’any 2017 es van construir 488 habitatges d’obra nova a la ciutat de Tarragona, una xifra que sobta davant dels 1.077 que es van construir a Girona en el mateix any. L’escassa oferta ha provocat que actualment Tarragona sigui la tercera capital del conjunt de l’Estat espanyol on més ha pujat el preu de l’habitatge, una dada a la qual també cal sumar la gairebé inexistent construcció d’habitatges de lloguer social a la nostra ciutat.
D’altra banda, l’escassa regulació està deixant el preu del lloguer en mans del propi mercat i això, concretament a Tarragona, ha provocat que durant el 2017 el preu s’incrementés un 0,08% -i es preveu que l’augment hagi estat superior aquest darrer 2018-. Els últims estudis indiquen que llogar un pis de vuitanta metres quadrats a la ciutat de Tarragona comporta que els joves o les famílies amb rendes baixes es quedin només amb el 30% del salari per viure.
Hem de recordar que el dret a l’habitatge digne i adequat –encara que alguns ho vulguin amagar- és un dret que recull l’article 47 de la Constitució espanyola i, com a tal, no es pot deixar exclusivament en mans del mercat. La poca oferta d’habitatges i els elevats preus per comprar o llogar que hi ha actualment a la nostra ciutat està provocant que nombrosos joves i famílies hagin de marxar de Tarragona per poder adquirir o llogar un habitatge.
El fet que nombrosos sectors de la població no puguin accedir a un habitatge a la nostra ciutat resulta absolutament incomprensible quan som coneixedors que a Tarragona hi ha un gran nombre d’habitatges buits, immobles que cal rehabilitar i convertir en habitatges de lloguer social.
D’altra banda, tan important és l’accés a l’habitatge com el fet que aquest sigui digne i adequat. En aquest sentit, no podem deixar de parlar dels nombrosos immobles de la nostra ciutat on manquen ascensors, immobles construïts fa anys on viu, majoritàriament, gent gran. És imperdonable que moltes persones grans no puguin sortir de casa perquè el seu habitatge no està adaptat. I, en el cas de la gent gran, a les dificultats d’accés a l’habitatge cal sumar altres qüestions com ara la mala conservació dels habitatges i la no adaptació d’aquests a les seves necessitats.
El mal estat dels immobles també perjudica molts habitants, persones que viuen en edificis vells que presenten problemes estructurals. Els últims estudis realitzats apunten que el parc immobiliari de la ciutat de Tarragona se situa en la cinquena posició dels parcs més envellits de l’Estat espanyol. Les mateixes anàlisis determinen que la mitjana dels edificis de la nostra ciutat és de 52 anys, una xifra que supera la mitjana de l’Estat espanyol, que se situa en 44,5 anys.
Tots aquests fets, la pujada dels preus per comprar i llogar habitatges, la manca d’habitatges de lloguer social i el mal estat i les barreres arquitectòniques que presenten molts dels immobles, repercuteixen directament en les condicions de vida dels tarragonins i tarragonines. És imprescindible posar en marxa una nova política d’habitatge per revertir tota aquesta tendència.
És urgent ampliar el nombre d’habitatges de lloguer social i fomentar la rehabilitació dels nombrosos pisos buits existents a la ciutat. És del tot necessària una política ferma de l’administració local que permeti la construcció d’habitatge nou assegurant l’existència d’un alt percentatge de protecció pública i de naturalesa concertada, facilitant l’accés a tota la població. És improrrogable la posada en marxa de noves subvencions per instal·lar ascensors i fer accessibles aquells edificis que no ho són i és imprescindible iniciar un pla rigorós de reparació de façanes de forma coordinada amb les comunitats de propietaris.
Dídac Nadal és portaveu municipal de PDeCAT
Equip de redacció