Avui és el Dia Mundial del Reciclatge, una jornada oportuna per recordar que és imperatiu millorar la gestió dels residus. I per això és necessari implementar sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta, contenidors tancats amb identificació de l’usuari) i processos de valorització eficients. No hi ha dubte.
Les dades ho diuen, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l’Ebre, tot i que a les Terres de l’Ebre la situació és una mica millor. Analitzarem aquí la situació de les dues regions:
El Camp de Tarragona
Quin és el balanç de la gestió de residus a la vegueria del Camp de Tarragona? Les darreres xifres corresponen a l’any 2022, on es va analitzar un territori que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
Així, del total dels residus municipals generats, en 2022 se’n van recollir selectivament el 42,4%. (L’any 2021 l’índex havia estat un 42,01%). Es van recollir selectivament 126.795 tones, l’equilavent a 237 quilograms de residus per habitant i any. La recollida va superar el nivell del 2021, amb un increment del 4,0%, o 4.903 tones en valor absolut. Així i tot, la tendència és d’estabilització a tots els efectes.
Actualment, no s’arriba als valors necessaris per assolir els objectius de reciclatge material establerts ni a la Directiva Marc de Residus de la UE (per al 2020, 50%, i 55% l’any 2025) ni al Programa de gestió de residus de Catalunya.
Si fem una valoració dels resultats per comarques, s’observa que només dos de les cinc comarques del Camp de Tarragona superen la mitjana de percentatge de recollida selectiva de Catalunya (45,33%): la Conca de Barberà (77,24%) i el Priorat (58,92%). L’existència de sistemes eficients en aquests territoris influeix decisivament en els resultats, com ho fa també en municipis d’altres comarques amb sistemes eficients en marxa.
El pes del Tarragonès i l’Alt Camp
Per sota del Priorat, se situen l’Alt Camp (43,58%), el Baix Camp (43,30%) i el Tarragonès (39,01%). Un augment de la recollida selectiva al Tarragonès (que té una població de 263.428 habitants) i en menor mesura de l’Alt Camp (amb 197.525 habitants) faria incrementar la recollida selectiva del conjunt de la vegueria.
L’Agència de Residus de Catalunya contempla que els sistemes actuals de recollida ja han arribat al màxim a què poden arribar, i caldrà avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, és a dir, el porta a porta.
Si ens fixem en els dades, l’any 2022 gairebé el 60% dels municipis que van fer recollida porta a porta a Catalunya van superar el 70% de recollida selectiva bruta i més del 90% van superar el 50%.
I si ho analitzem per fraccions, les quatre principals de la recollida selectiva (és a dir, la matèria orgànica, el vidre, el paper i cartró i els envasos lleugers) incrementen lleugerament respecte l’any anterior. La fracció amb més increment és la matèria orgànica (14,6%), seguida pel vidre (8,6%), els envasos lleugers (7,7%) i el paper i cartró (6,7%).
D’altra banda, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. Les 172.505 t de la fracció resta recollida representen el 57,6% de les tones generades (sense comptabilitzar la runa), i han augmentat un 2,8% respecte a l’any anterior.
Generació de residus
D’acord amb la nova comptabilització sense runes, l’any 2022 a la vegueria del Camp de Tarragona s’han generat un total de 299.300 tones de residus municipals, 3,3% més de tones que a l’any 2021. Si es tenen en compte les runes, la generació total ascendeix a 310.706 t, un 2,9% més que l’any anterior.
L’evolució des de 2010 indica un lleuger descens, com s’observa en aquesta gràfica:
Els municipis que són capdavanters
Com passa a les altres demarcacions, els municipis amb les dades més elevades recollida selectiva tenen implantats sistemes eficients de recollida.
No hi ha dubte que el sistema porta a porta canvia en positiu els registres. Així succeeix amb els cinc primers municipis de la llista que més bé ho fan. D’aquesta manera, els cinc municipis que més residus van recollir selectivament són: Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, 84,23%; La Masó, a l’Alt Camp, 83,48%; Santa Colona de Queralt, a la Conca de Barberà, 82,21%; Botarell, al Baix Camp, 81,83%; i Vilaverd, a la Conca de Barberà, 80,37%.
Les Terres de l’Ebre
D’altra banda, la situació a les Terres de l’Ebre és una mica millor que la del Camp de Tarragona: del total dels residus municipals generats el mateix any 2022 es va recollir selectivament el 48,7%, concretament 47.316 tones, un 15,7% més que en l’exercici anterior. Les dades evidencien que la recollida selectiva ha experimentat un creixement remarcable. L’any 2021 la recollida selectiva havia estat un 43,8% i al 2022 les dades han crescut i superat la mitjana de percentatge de Catalunya (45,33 %).
Qui va al davant
De nou la recollida porta a porta és la clau que explica la millora. Quines comarques van al capdavant? La Terra Alta (61,41%) i la Ribera d’Ebre (56,96%) són les que ofereixen millors resultats de recollida selectiva. Els dotze municipis de la Terra Alta tenen recollida de residus porta a porta i a la Ribera d’Ebre en tenen deu de catorze.
Pel que fa a les altres dues comarques, aquestes tenen els resultats següents: el Baix Ebre obté un 48,41% de recollida selectiva (superant també la mitjana de Catalunya, 45,33 %) i el Montsià, té un 44,87%, inferior a l’índex català. El Montsià hauria de fer un esforç per millorar la recollida selectiva superior a les altres perquè és la que té l’índex més baix de les Terres de l’Ebre.
La recollida selectiva de les fraccions principals
De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, el vidre i els envasos lleugers incrementen lleugerament respecte a l’any anterior. La fracció amb més increment és el vidre (6,3%) seguit dels envasos lleugers (2,8%). En canvi les fraccions de paper i cartró i l’orgànica disminueixen un 0,3% i un 4,0% respectivament.
Encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. Les 49.823 t de la fracció resta recollida representen el 51,3% de les tones generades (sense comptabilitzar la runa), i han disminuït un 4,8% respecte a l’any anterior.
La generació de residus
D’acord amb la nova comptabilització sense runes, l’any 2022 a la demarcació de Terres de l’Ebre s’han generat un total de 97.139 t de residus municipals, un 4,2% més que a l’any 2021. Si es tenen en compte les runes, la generació total ascendeix a 103.278 t, un 3,9 % més que l’any anterior.
La generació per càpita de residus incrementa un 3,4% i es situa en 535 kg/hab./any sense comptabilitzar la runa. Amb runa la generació per càpita és de 568 kg i l’increment és d’un 3,2%.
L’any 2021 es van generar a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre 93.234 tones de residus municipals (sense runes, que tal -com estableix la UE- s’han de comptabilitzar amb els residus de la construcció i demolició, tot i que tinguin origen municipal).
El líders en la recollida
La pauta es repeteix també a les Terres de l’Ebre i els municipis capdavanters són els que recullen porta a porta.
Així, les dades indiquen que els cinc municipis que més residus van recollir selectivament són: Móra la Nova (87,36%, porta a porta, Ribera d’Ebre), Flix (76,95%, porta a porta, Ribera d’Ebre), Miravet (75,52% porta a porta, Ribera d’Ebre), Garcia (72,94%, porta a porta, Ribera d’Ebre), i Corbera d’Ebre (71,13%, porta a porta, Terra Alta).
Què cal fer?
En el conjunt de Catalunya i d’acord amb la jerarquia de residus, és imperatiu avançar en la reducció de la generació de residus en tot el territori català.
La UE defineix el reciclatge com la reintroducció de materials en els cicles productius. L’objectiu de reciclatge de la UE per al 2025 es situa en el 55% dels residus generats. Per assolir aquest objectiu, és essencial millorar les quantitats i la qualitat de la recollida selectiva. És necessari implementar sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta, contenidors tancats amb identificació de l’usuari) i processos de valorització eficients.
L’impacte de les grans ciutats en els resultats de la gestió de residus municipals és elevat, ja que aglutinen més de la meitat de la població de Catalunya. Han d’agafar més protagonisme per millorar la recollida selectiva i baixar les quantitats de la fracció resta. Cal millorar la implicació dels comerços, serveis, empreses i ciutadania en la prevenció de residus i la recollida selectiva de les fraccions valoritzables i assegurar que es destina a processos de valorització.
Equip de redacció
