Imatge de neteja viària. Foto: Cedida
La ciutat de Reus no destina ni una sola gota d’aigua potable a la neteja viària de la ciutat. Des de fa més de 10 anys, l’aigua que es fa servir en la neteja dels carrers és, en la seva totalitat, aigua “no potable”, independentment que hi hagi sequera o no n’hi hagi.
És per això que Aigües de Reus disposa a la ciutat de diversos punts de subministrament d’aigua “no potable”, on els vehicles de la neteja carreguen els seus dipòsits abans de recórrer la via pública de Reus.
És el cas, per exemple, del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus. Altres punts de càrrega són al Passeig Mata (que s’abasteix del pou Caritat) i al Tecnoparc (que es nodreix de la mina del Gillet i té la possibilitat d’abastir-se d’aigua procedent del Molinet).
En total, cada any s’utilitzen uns 70 mil metres d’aigua no potable en la neteja de carrers. Una aigua que que no pot destinar-se a ús de boca, ja que no té prou qualitat. Generalment, és aigua procedent de pous que presenten una presència de nitrats molt superior al màxim establert per llei.
L’aigua que es fa servir té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus. Foto: Cedida
Plena garantia sanitària
Tot i això, l’ús d’aquesta aigua per a la neteja de carrers compta amb plena garantia sanitària. Perquè una cosa és que no sigui bona per a beure i una altra que, degudament tractada, no pugui dedicar-se a altres finalitats.
En tots els casos, l’ús que es fa d’aquesta aigua no potable té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus, inscrit al registre de laboratoris de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.
Temps de sequera i emergència climàtica
Una política de reutilització i recuperació de recursos no potables que pren més força cada dia que passa i en especial durant els episodis de sequera, cada cop més freqüents. Tot plegat permet reduir el malbaratament d’aigua, en una clara aposta per l’economia circular i en un moment en què la transició energètica és una prioritat.
La transició energètica és, ara mateix, un repte col·lectiu que Aigües de Reus aborda de diverses maneres. L’ús d’aigua “no potable” en determinats usos és una d’aquestes estratègies. En paral·lel, però, fa anys que Aigües de Reus treballa en la línia de recuperar i regenerar les mines i aqüífers del terme municipal per tal de potenciar el consum d’aigua “de proximitat”, especialment en els jardins i parcs de la ciutat.
Treballadors netejant els carrers. Foto: Cedida
Altres mesures
També és una realitat quotidiana la reutilització parcial de les aigües procedents de la depuradora, que en el cas de Reus és una llarga història que es remunta a gairebé fa cent anys. Avui dia, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus regenera i reutilitza un 11,6% de l’aigua depurada, una xifra per sobre de les mitjanes catalana, espanyola i europea, alhora que l’objectiu d’Aigües de Reus és seguir incrementant el percentatge d’aigua regenerada.
Finalment, també cal tenir en compte qüestions d’abastament energètic. En aquest sentit, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) estrena aquesta mateixa setmana la que, ara mateix, és la planta de producció fotovoltaica més gran de la ciutat.
Equip de redacció
