Mandíbula de rinoceront localitzada a La Boella. Foto: Tots21
Rereació d’un gran felí dents de sabre. Foto: Wikipèdia
El relat és fascinant. Fa un milió d’anys l’espècie humana habitava La Canonja, la riera de La Boella, envoltat de gran fauna i de molts recursos gràcies a l’aigua, el que aleshores era un estuari de la desembocadura del Francolí, que avui es troba a cinc quilòmetres en direcció llevant. Les successives descobertes de les excavacions que fa 16 anys s’hi duen a terme han confirmat que La Boella esdevé un punt clau en l’evolució de les poblacions prehistòriques.
Sabíem des de col.legi que l’home europeu ve d’Àfrica. Hem llegit els llibres del matrimoni Leakey i l’interès que fixa en l’evolució la sima africana d’Olduvai. I vet aquí que els investigadors estan capgirant el que teníem com a ferm: l’home europeu també prové d’Àsia, tal vegada el d’Atapuerca en sigui descendent, i en canvi potser el de La Boella procedeixi de l’Àfrica, tal vegada fruit d’una segona migració.
Dues dents molars de mamut. Les circumferències són la corona, la superfície des d’on es mossegava. Foto: Tots21
Descobertes com aquestes s’ha fet paleses en la jornada de portes obertes que l’IPHES -Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social- ha organitzat aquest dissabte a peu dels jaciments amb la primícia d’oferir les troballes fetes en les excavacions d’aquest mateix any.
El públic, astorat davant unes restes espantosament grans i agressives -dues dents molars del mamut més gran d’Euràsia medeixen tres pams de llarg-, ha resseguit el fil d’un espai que fa centenars de milers d’anys era una savana africana amb animals com rinoceronts, hipopòtams, mamuts, ienes més grans que les actuals, jaguars, lleons -no se sap de quina família- i el tan pel.liculer felí dents de sabre, els smilodons que hem vist en films com ‘10.000 aC’. Una mandíbula d’un d’aquests exemplars fou descoberta enguany.
Tan rica era la zona de La Boella que podien conviure el lleó, el jaguar i el dents de sabre, fet que no es dona a Atapuerca ni en altres llocs. L’explicació és la riquesa de fauna existent, derivada de l’abundor d’aigua.
Ens fascinen els animals salvatges i monumentals -el mamut pesava deu tones i media quatre metres d’alçada fins la creu-, però els experts donen més valor a la col.lecció d’eines-armes rudimentàries localitzades ja que aquí és on trontollen els esquemes dels paleontòlegs: les excavacions han posat damunt la taula eines molt grans -un gran pic localitzat aquest 2022, per exemple-, impròpies de períodes com fa 500.000 anys -el que se suposava era el de La Boella- i que ens situen en un milió d’anys enrere.
‘Trobar una o dues d’aquestes grans eines pot ser casualitat’, deien els investigadors de l’IPHES, però quan en les campanyes posteriors van aparèixer més eines d’aquest tipus, ja no es tracta d’una casualitat: el període inicial de La Boella acaba de retrocedir 500.000 anys. Aquestes eines es trobaven a Àfrica fa un milió d’anys, però a Europa fa 500.00, no abans. D’aquí ve la hipòtesi que hi hagués hagut una segona migració africana, que acabaria desapareixent.
Una investigadora de l’IPHES, fent les explicacions al jaciment, avui Foto: Tots21
Durant el mes de setembre es va portar a terme una nova campanya d’excavació arqueològica, la 16a. consecutiva, sota la direcció dels investigadors de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. Durant aquests anys, el jaciment del barranc de la Boella s’ha convertit en un referent internacional per al coneixement de les primeres ocupacions humanes d’Europa. I és que a Europa, no arriben a deu els jaciments de la importància del de La Boella
Jaume Garcia
Equip de redacció
