Creixell: Jujol i el patrimoni monumental de la vila

🔊 Escoltar la notícia

Creixell compta amb una de les obres destacades de Josep Maria Jujol, que té la virtut de ser absolutament visible des d’arreu ja que es tracta del coronament del campanar de l’església de sant Jaume. Fou una realitat en 1917 i fa quatre anys, l’Ajuntament celebrà el centenari amb un conjunt d’activitats desenvolupades al llarg de l’any.

En la nostra ruta creixellenca, parlem de Jujol i Creixell, però també del ric patrimoni monumenal d’una vila d’on també sobresurt un espectacular castell medieval, tres torres de defensa també medievals i un casalot notable, Cal Cabaler, seu de la Regidoria de Cutura que comanda Francesc Sentís. A banda, als carrers del nucli de la vila ‘es poden veure cases dels segles XVI, XVII i XVIII, algunes d’elles amb la data al dintell, i a la zona de mar es conserva una antiga casa d’indians’, informa Sentís. No falten algunes restes d’una vil.la romana i especialment interessant és que es va localitzar i identificar recentment fins a nou embarcadors romans a la costa creixellenca, el major nombre localitzat fins ara a les costes tarragonines. Notable és l’existència d’àmfores romanes, algunes peces de les quals es poden contemplar exposades a Cal Cabaler, veritable nucli d’activitats culturals i d’història de la vila.

Una repàs a la història

Les restes més antigues trobades a Creixell són les d’una vila romana dels segles II i III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. Això no vol dir que no podien haver hagut altres pobladors anteriors als romans, del que no en tenim cap evidència. També en les aigües del litoral del municipi de Creixell han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes senceres, àncores de plom i de pedra, morters i altres estris.

Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del s. XI, quan és nomenat el lloc de les Morisques, pertanyent a l’actual terme de Creixell, en la donació de la Quadra de Clarà. Posteriorment surt el nom de Creixell diverses vegades nomenat en documents de donació i venda.

Li va ser concedida Carta de població el 22 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, qui tenia certs interessos a la zona del Baix Gaià.

L’origen del nom està, probablement, en el poble que pertany a Borrassà a l’Alt Empordà anomenat Creixell. Se l’ha conegut com a “Castelli Crescentis”, “Crexello” i posteriorment Crexell i Creyxell. Durant la segona República se’l va nomenar Creixell de Mar per diferenciar-lo del de Girona.

En el fogatge del 1358 diu que Creixell, Roda i Berà són del prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona. ‘Encara que sembla ser que la senyoria havia de ser compartida, ja que l’any 1381 l’Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Berà al monestir de Casserres, que des de llavors tindrà ple domini, sent Creixell, el lloc de màxima jerarquia’, destaca Sentís.

Al s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen, per la gran vitalitat de la Comuna del Camp, però en contrapartida hi va haver continus atacs dels pirates als pobles propers, i les pestes que assolaven els pobles. Cal destacar d’aquest període la massiva entrada de francesos, fet que suposava per al poble un augment demogràfic notable.

Al 1572 va tenir lloc el canvi de senyoria de Creixell, que va passar a mans de la Companyia de Jesús per la secularització del Priorat de Casserres, desprès d’una lenta agonia. Els jesuïtes van recuperar les malmeses defenses de la vila i van promulgar, l’any 1646, les Ordinacions de Creixell, Roda i Berà que seran les bases de la relació dels súbdits amb els seus senyors i un òrgan de govern fins la seva expulsió l’any 1767.

La senyoria va ser comprada per l’acabalat propietari reusenc Salvador Marc i els seus descendents van mantenir-la fins l’abolició dels drets senyorials decretada durant el regnat d’Isabel II.

L’església de sant Jaume i el coronament

L’any 1917 el rector de la parròquia de Sant Jaume de Creixell, Ramon Martí, va encarregar a l’arquitecte Josep M Jujol i Gibert la construcció del Coronament modernista del campanar. De les arestes sense finestres del pis de les campanes arranquen quatre arc parabòlics metàl·lics recoberts amb rústega de gran vistositat que enlaira la cúpula, també parabòlica, fins a 9 metres per sobre de la torre del campanar, fent que la torre mes el coronament donin una alçada total de 35 metres.

Les aretes neixen de la base on hi ha les estàtues dels quatre Sant que va dissenyar Jose M Jujol i que representen a Sant Domènec, Sant Francesc d’Assis, Sant Lluís de França i Sant Joan de Malta, tots ells defensors del Sant Rosari, a qui sembla dedicat aquest coronament.

L’obra culminava amb un penell de ferro colat composat per un lleó fugint i una creu com a símbol de la imposició del Bé sobre el Mal. Aquest penell va ser retirat l’any 1954 per que suposava un perill per la estructura i es va tornar a col·locar en el seu lloc l’any 2012 després de la remodelació i arranjament que es va dur a terme.

El Castell

El Castell de Creixell és el monument més contundent que té la vila i forma part del conjunt de castells i fortaleses defensives que discorren al llarg i a l’entorn del riu Gaià, que fou frontera amb les terres dels sarraïns. No és visitable ja que és privat. De fet, dels diversos castells del Gaià només el del Catllar és municipal, es pot visitar i té un programa d’activitats regular.

No obstant això, la simple contemplació del recinte exterior del de Creixell és motiu suficient per anar a la vila. Una part de la façana és original, la resta va ser reconstruïda després d’un incendi en època de guerres, recorda el regidor de Cultura.

L’any 1083 el rei Felip de França nomenà castlà de Creixell Artal Gilmundo. És el document més antic que s’ha trobat amb el topònim de Creixell. Al llarg del temps, el castell va estar saquejat diversos cops. Va ser popietat dels jesuïtes i del prior de Caserres. La part més antiga que es conserva és el seu talús de pedra, únic vestigi que resta de la primitiva fortalesa, contruït entre finals del segle XI o inicis del XII. Són les restes de fortificació d’aquest tipus millor conservades de la comarca. L’edifici actual consta de planta baixa, primer pis i golfes. El seu interior està habilitat com a vivenda particular dels seus propietaris, els De Palacio. Del castell sortien llargs túnels d’evacuació cap a mar i muntanya, encara existents, tot i que tapiats en diferents trams. S’usaven davant les ràzzies dels pirates i corsaris com la manera de fugir amagats del perill.

Tres torres de defensa… o quatre?

Destaca poderosament a Creixell la presència mot evident de tres torres de defensa que formaven part de les muralla medieval, un petit tram de la qual és visible a la Rambla de les Moreres, darrere el casalot de Cal Cabaler. Les tres torres estan integrades entre les cases del nucli històric.

La Torre de Ca la Miquelina és una d’elles. Situada davant mateix de l’església, vigilant el flanc oriental de l’antic clos, es troba adossada a la casa a la qual li afaga el nom. Té uns deu metres d’alçada, de planta rectangular, es troba coronada per tres merlets acabats en forma piramidal a cada costat.

La Torre de Cal Jeroni es troba al sector nord de la plaça Major, amb una casa adossada al davant seguint el traçat del carrer. Medeix 15 metres d’alçada. La seva tasca era la de defensar i vigilar el sector de migdia del poble. L’estat de conservació exterior és perfecte, cita Salvador Llorac al llibre ‘Creixell’.

Torre de Cal Xacó. A la meitat de l’actual carrer de Sant Jaume, defensant i vigilant el sector oest del nucli, ha estat molt reformada en estar adossada a les cases del voltant. Ha perdut els merlets que la coronaven.

En 1953 fou enderrocada la Torre de l’Hostal de la Figuereta o de Mar. Es trobava a peu de la carretera N-340. Era una torre de defensa i vigilància davant els atacs dels turcs i magribins al segle XVI.

No obstant la infomació que ens facilita Llorac, el regidor de Cultura té dubtes de si podia haver hagut una quarta torre defensiva a la muralla medieval donada la configuració d’una vivenda de planta quadrada en un lloc que donaria continuïtat a la muralla, entre dues de les torres actuals.

Els grans casals de la vila

Cal Cabaler. Notable edificicació salvada de l’anorreament gràcies a la pressió popular, és l’actual seu de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament.

Cal Cabaler és una gran casa benestant del segle XVIII, construïda l’any 1783 segons la inscripció de la portalada d’entrada. L’edifici està format per la casa pairal que li dóna nom i la torre de Cal Xacó, integrada dins la casa.

Aquesta torre de 9,5 metres d’alçada i planta quadrada és un edifici de caràcter militar del segle XIV que amb el pas dels temps ha perdut els merlets que la coronaven. Juntament amb el castell i les torres de Ca la Miquelina i Cal Jeroni formava part de l’estructura defensiva de la vila, que servia de refugi per a la població en moments de perill.

Ca la Miquelina, al carrer de l’església i al costat de la torre que li dona nom. Pot ser el casal més interessant del municipi on cal destacar dues reixes a la planta baixa amb un importat mèrit artístic i els finestrals de pedra picada. Especialment el que està sobre la porta principal que és d’estil gòtic-flamíger, possiblement del segle XV i que recordava on vivien els representants de la Baronia.

El casc antic

El cas antic de Creixell no ha estat molt canviat i conserva el seu encant d’una vila antiga on podem observar les diferents èpoques de bonança en les que s’ampliaven els seus carrer. Així podem veure dates a les portes de les cases renovades o construïdes en el segle XVII, en el carrer de l’església, del XVIII prop del castell, com Cal Peces i Cal Cabaler al carrer Sant Jaume o Cal Figuerola a la plaça Major, construïda al XIX i tantes altres cases totes elles d’interès per tothom.

Els masos

Mas Gibert. Es troba al nord del terme municipal sobre un turó a 149 metres sobre el nivell del mar. Es creu que la seva construcció es del segle XVI tot i que en un portal podem veure la data de 1676. La seva estructura és típica de les masies catalanes.

El seu estat és deplorable i ha estat saquejada en moltes ocasions i està totalment abandonada. Tot i això conserva una premsa de lliure, també anomenada de biga o de palanca, en bastant bon estat.

Mas Mercader. La seva construcció mes antiga és del segle XVIII i consta la data de 1722 a l’entrada. Està a tocar del terme de La Pobla de Montornès, tan és així que la capella del mas dedicada a Santa Teresa està en dit terme.

A finals del segle XIX va sofrir una profunda remodelació que va canviar el seu aspecte de masia tradicional creant una sensació de casa fortificada, coronant els murs amb merlets que li donen categoria de casal senyorial. La decoració que tenia en les seves estances també reflectia la posició dels deus propietaris.

Actualment està en un estat deplorable i el vandalisme i saqueig continuat des dels anys 90 del segle passat han malmès, irreversiblement aquest important patrimoni del nostre municipi.

La Masieta. Era un mas que estava a migdia de la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona per la via de Rosa de Berà. Esta totalment derruïda i només es poden distingir alguns murs mig enderrocats

També comentarem la existència de dues masies més que es van construir durant el segle XX de les que nomes està en peu la de La Masó, a tocar del cas urbà en la urbanització del mateix nom. L’altre també va donar nom a la zona on es trobava, La Plana, i va ser enderrocada per els promotors de la urbanització.

La petjada dels romans

A Creixell s’han trobat restes d’una vila romana del segle II i III a la zona de La Clota, entre la Via Augusta i el mar. Les restes catalogades pertanyien al taller d’un terrissaire que probablement abastia de les seves àmfores a la zona del Baix Gaià actual. Les restes van ser traslladades a prop del casc antic de Creixell, a la plaça de l’Abad Aureli Maria Escarré, sota la plaça del Mirador. La resta de la vila segueix a La Clota pendent d’estudi.

Altrament, l’estudiosa Patrícia Terrado ha localitzat a la costa de Creixell fins a nou embarcaders romans, el major nombre dels localitzats a la costa tarragonina i part de la barcelonina.

Jaume Garcia