L’Ajuntament de Creixell ha aconseguit que el Govern central li concedeixi una pròrroga de deu anys en el retorn del préstec que va signar en 2017 per fer front a un deute amb proveïdors que s’elevava a 7,9 milions d’euros.
El ple extraordinari celebrat el passat 6 de juliol va aprovar formalitzar amb l’entitat financera que proposi el Ministeri d’Hisenda i Funció pública la concertació d’un préstec per la totalitat del deute viu que té l’Ajuntament amb el Fons de Finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals, que està estimada a 31 de desembre de 2017 en 7,9 milions d’euros.
La mesura, buscada pel consistori per tal de reduir l’elevada quota que havien de suportar, permetrà ara ‘alliberar al voltant de 500.000 euros anuals allargant el termini i reduint molt notablement la quota’, ha declarat a Tots21 el seu alcalde, Jordi Llopart.
L’any 2017, l’Ajuntament va signar un crèdit amb l’Instituto de Crédito Oficial que reunificava 12 crèdits signats en 2012 per fer front a un deute que havien heretat de l’anterior govern del PP, que no havia fet front a una gran quantitat de factures de proveïdors.
Els dos primers anys s’estipulà una carència en el pagament del capital i el consistori va fer front a una cancel.lació parcial per quantitats de 200.000 i 87.000 euros. Ara bé, els anys 2020 i 2021 la quota anual es disparà a 900.000 euros. Un factor molt negatiu és que calia abonar 450.000 euros d’interessos sobre interessos. L’Estat s’emportava, a més, el 50% de la seva aportació a l’Ajuntament de Creixell com a assignació per població censada.
Pagar 900.000 suposa ‘que estem ofegats i ho estem perquè els dos anys anteriors hem pogut gaudir de romanent de tresoreria per poder pagar la quota anual, i a més, la pandèmia ha fet que no es gastessin partides que no es van poder executar’, subratlla l’alcalde. Ara, amb el nou reformulament aprovat, el consistori pagarà 418.000 euros a l’any en comptes de 900.000, allargant 10 anys el crèdit, amb el mateix interès que abans, de l’1,02. L’acord permet, a més, que el consistori pugui fer cancel.lacions.
Llopart va demanar al Ministeri d’Hisenda allargar el termini 10 anys i a tal fi es va desplaçar a Madrid dos cops. El camí l’havien obert senadors. Un factor determinant de la decisió de Madrid és que el consistori ‘porta deu anys fent els deures, reduint el deute i seguint fil per randa el que ens demanen’, destaca l’alcalde.
Des que el nou govern municipal es va constituir en 2011 i va observar amb sorpresa la situació econòmico financera del consistori, es va haver d’acollir a un pla financer i a un control constant d’Hisenda i de la Generalitat. Cada any ha anat reduint el deute de manera que en 2012 aquest era de 212 punts i en 2021 havia baixat a 98.
El ple de dimecres passat va aprovar signar els documents amb els set vots a favor de Junts, ERC, FIC i el regidor Jaume Serret, i els vots en contra del PSC i PP.
Jaume Garcia
Equip de redacció