L'alcalde Josep M. Franquès ha donat inici a la Festa Major
La vila de Constantí ha viscut aquest divendres el tret de sortida a la Festa Major amb el tradicional pregó. Enguany, el responsable d’adreçar-se als seus convilatans ha estat un veí ‘foravila’. I és que l’escollit, Ramon Martí Massó, fill de Constantí i doctor en Medicina, és especialista en Medicina interna i Farmacologia clínica i professor adjunt a la Universitat de Navarra, on actualment viu.
El doctor Martí ha recordat a grans trets els seus records més entranyables al poble que el va veure créixer, entre els anys 40 i 50. Des de la seva infància, “quan el carrer Major encara estava per asfaltar”, fins al dia a dia, “amb gent de dretes i d’esquerres; però és clar, només manava la dreta”. Els pastorets per Nadal o les Sarsueles els estius de diumenge, van deixar un gran record per a Martí.
Ramon Martí Massó ha estat el pregoner
El pregó ha donat pas al moment dels reconeixements i les distincions. Enguany, la Medalla de la Vila 2013 ha recaigut per Feliu Nicolau Rivalt, exalcalde de Constantí i “pagès de tota la vida”, tal i com s’ha definit ell mateix. El municipi també ha destacat, amb el Premi Centcelles al Mèrit Ciutadà 2013, el Centre de Dia de Constantí per la seva labor social en els temps actuals.
Feliu Nicolau Rivalt, exalcalde de Constantí
L’escenari del pavelló, que ha acollit l’acte d’inici de la Festa Major, ha tingut un dels seus moments destacats amb la presentació del llibre Constantinus Infelix. La Guerra de Separació (1640-1659), escrit per Manel Güell, i que ha presentat el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Fàbregas i Roig. En declaracions a aquest mitjà, l’autor del llibre ha reconegut que es tracta d’una presentació en “primícia”.
Manel Güell (esquerra), autor del llibre 'Constantinus Infelix. La Guerra de Separació (1640-1659)'
I és que el lloc no podia ser més idoni, atès que la seva obra parla de Constantí, la seva gent i la seva ” història de superació”. Tal i com ha detallat Güell “la població de Constantí va haver d’abandonar la vila per culpa de la Guerra diverses vegades i després va tornar”. Gràcies a aquest fet, ha justificat Güell, “avui dia s’ha perpetuat la vila”. Una història documentada al 100% i que no deixa espai per a la fantasia ni la novel·la, com ha subratllat el seu autor, i una “lliçó de superació”.
Constantí, assatjada
Precisament el llibre detalla com la vila va ser assatjada i perseguida de manera constant al llarg d’aquells temps. Relacionant aquest tema amb l’actual polèmica entorn a una hipotètica arribada de residus d’armes químiques, Güell ha ironitzat que “les armes del segle XVII eren molt diferents i no eren d’abast massiu, però bombardejaven constantment i derrocaven la muralla i al final el resultat podia haver estat el mateix que si haguessin explotat aquestes armes sirianes”.
Els hispànics, ha recordat Güell, “li deien la higa, el granot, que molesta i sempre està allí i sempre se’l volen treure de sobre perquè constantment es veien vigilats des de Constantí quan entraven i sortien de Tarragona”.
L'acte s'ha celebrat al pavelló municipal de Constantí
Música de clausura
L’acte ha clos d’inici de la Festa Major de Sant Sebastià ha clos amb l’actuació dels alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafael Gibert Racasens, i un refrigeri per a tots els assistents.
Joan Marc Salvat
