.

Els tres acusats de prevaricació i malversació, entre ells Pedro José Figueiredo, durant el judici a l’Audiència. Foto: ACN/M.Rovira

L’Audiència de Tarragona ha condemnat l’exalcalde de Roda de Berà, Pedro José Figueiredo, i al secretari municipal el 2008, per un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de cabals públics pel cas de les bestretes.

Els magistrats els imposen dos anys i dos mesos d’inhabilitació de càrrec públic per prevaricació i per la malversació dicten una pena d’un mes i quinze dies de presó, que poden substituir per una multa de 525 euros i sis mesos de suspensió de feina o càrrec públic. També hauran de pagar una indemnització conjunta i solidària de 3.000 euros a l’Ajuntament de Roda.

El tribunal ha absolt la treballadora que va exercir d’interventora entre el febrer i març de 2008, investigada per prevaricació.

En la sentència que ha tingut accés l’ACN, avançada pel Diari de Tarragona, els magistrats de la secció quarta de l’Audiència provincial consideren provats que l’exalcalde (PP) i el llavors secretari municipal –que va exercir funcions de tresorer entre el 14 de març fins al 19 de juny de 2008– eren coneixedors dels tràmits necessaris per aprovar el pagament de les bestretes.

Tot i això, el 17 de març de 2008 van autoritzar tres bestretes de caixa fixa a tres regidors del consistori sense requerir la sol·licitud justificada de la persona interessada, sense l’informe de fiscalització, ni el de proposta favorable per l’avançament dels diners i també sense el decret d’alcaldia, argumenten els jutges. Es van fer dos pagaments per un import de 3.000 euros i un altre per 1.500 euros. “Van seguir el procediment per a la concessió de les bestretes de caixa en el present cas? Segons el nostre entendre, no, en absolut”, sentencien.


Altres notícies:


En la resolució, els magistrats al·leguen que no ha quedat acreditat que la interventora accidental -acusada- fos coneixedora dels tràmits ni que es trobés amb els altres dos condemnats alhora d’emetre els pagaments. Així mateix, també consideren provat que el 25 de maig de 2008, l’exbatlle i el secretari –exercint llavors les funcions de tresorer–, conjuntament amb un altre interventor, van tornar a signar una altra bestreta per un valor de 3.000 euros per al regidor de Serveis Públics.

A més, l’any 2008, hi havia vigent ‘Pacte de condicions de Treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Roda de Berà‘, que permetia als treballadors demanar un avançament de la nòmina, de dues vegades la seva retribució mensual, la qual es podia sol·licitar dos cops l’any com a màxim. Els avançaments dels salaris es retornaven amb deduccions en cada nòmina durant un termini de dotze mesos. “Les extraccions de diners públics de les arques municipals de Roda de Berà exigien les firmes de l’alcalde, interventor i tresorer”, assenyalen en la sentència.

Segons el tribunal, també ha quedat acreditat que tots tres van autoritzar un avançament de la nòmina, de 3.000 euros, a favor d’un policia local el 2 de juny de 2008. L’agent va treballar del 30 de gener de 1980 fins al 12 de desembre de 2007. En aquesta data, subratllen els magistrats, l’INSS va declarar que el treballador es trobava en una situació d’incapacitat permanent total.
“Eren coneixedors de la situació personal del policia i que no prestava serveis a l’Ajuntament; i prescindint dels tràmits administratius preceptius per la seva concessió van emetre l’ordre de pagament”, recull la resolució. “En realitat, la quantitat autoritzada tenia com a destinatari el senyor Figueiredo, qui va rebre els diners de mans de l’agent per aplicar-lo a fins personals”, afegeix. Una quantitat que no es va retornar a les arques municipals, segons assenyalen els magistrats.

La resolució també recull que les ordres d’ingrés de les bestretes, pagades als regidors, es van efectuar durant els mesos de setembre i novembre de 2008. “Són només documents comptables que no tenen suport documental justificatiu suficient. Tant les ordes de pagament com les d’ingrés no pressupostaries són documents comptables, però que no justifiquen res si no s’aporta el suport documental adequat que els motiva”, indiquen en la sentència.

Segona sentencia

L’any 2016, l’exalcalde de Roda de Berà ja va ser condemnat a tretze mesos i mig de presó per un delicte continuat de malversació de cabals públics. Llavors, Figueiredo va reconèixer que es va apropiar de 75.000 euros de les arques municipals perquè passava per dificultats econòmiques. En aquesta segona sentència, els magistrats també recullen la resolució de la secció segona de l’Audiència de Tarragona, datada del 12 de gener de 2016.
“El 10 d’abril de 2008 es va ordenar el pagament de 12.000 euros, sent beneficiari el secretari; el 14 d’abril de 2008 es va emetre una ordre de pagament de 70.000 euros, sent beneficiari el senyor Figueiredo, a més, el mateix dia també es va fer un segon pagament de 5.000 a Figueiredo; així com un altre de 10.000 euros, per a l’interventor”, resumeixen.

Multes i inhabilitacions

Els magistrats han tingut en compte l’atenuant de dilacions indegudes, molt qualificades, perquè el cas es va jutjar quinze anys després dels fets. Per tot plegat, condemnen a l’exalcalde i exsecretari a dos anys i dos mesos d’inhabilitació de feina o càrrec públic per un delicte continuat de prevaricació administrativa.

Pel delicte de malversació de cabals públics, els imposen una pena d’un mes i quinze dies de privació de llibertat, substituïda per la pena de tres meses de multa, a raó de 5 euros diaris. També la pena de multa de quinze dies, amb una quota de diària de 5 euros, i una pena de sis mesos de suspensió de feina i càrrec públic.

A la vegada, ambdós hauran de pagar, de forma conjunta i solidària, la quantitat de 3.000 euros a l’Ajuntament de Roda de Berà. També hauran de pagar les dues sisenes parts de les costes processals i les altres dues sisenes parts restants s’han declarat d’ofici.

En paral·lel, absolen la interventora accidental del delicte continuat de prevaricació administrativa, per la qual ha estat investigada. Les parts poden interposar un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

ACN/Mar Rovira