Imatge parcial de l’interior de la capella. Foto: Ajuntament de Roda de Berà
Una de les obres més admirades i visitables de Jujol és sens dubte Mas Carreras, la capella privada reformada en un entorn d’una masia senyorial a Roda de Berà de la que avui en dia només queda la capella, envoltada d’edificis d’apartaments per tot arreu. Era una gran finca d’un matrimoni de Barcelona, la família Pascual Carreras. Li van encarregar les obres de millora a Jujol. La idea era transformar el mas en una casa senyorial. Les obres van començar per la casa i la tanca (avui lamentablement desaparegudes per la pressió turística) i van continuar amb la modificació d’una antiga capella adjacent a la casa.
El fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol júnior, ens recorda que ‘la primera idea que va tenir i va plasmar en un paper improvisat va ser aixecar un pinacle sobre l’antiga torre de defensa coronada per un airós penell, format per una llarga bandera punxeguda de metall i al màstil, un monograma dient AVE i acabant per una estilitzada creu’.
Formant part de la idea, una reixa lobulada tancaria el gran recinte des del mas al voltant de l’era i fins a la capella, situada a pocs metres de la casa, ‘delimitant així la zona agrícola de la domèstica. La idea era magnífica, però massa grandiosa, i axí va ser que no es va dur a terme’, recorda a la seva obra ‘Jujol a Tarragona’.
Un altre detall decoratiu de Mas Carreras. Foto: Ajuntament de Roda de Berà
Ajuntament
L’Ajuntament de Roda de Berà destaca en el seu web que en la petita capella privada del segle XX li correspon a Jujol la construcció de l’absis i tota la decoració pictòrica i ornamental de l’interior. L’absis, presidit per una imatge del Sagrat Cor, està compost per vuit petits vitralls romboïdals de diversos colors. Les parets són un dels elements més atractius per la presència de nombroses frases llatines en lletra gòtica, que ell mateix va escriure a mà alçada, i el predomini dels colors típicament jujolians, el blau intens, com el cel o el mar de Tarragona, el daurat, i el vermell, símbol del foc purificador.
Destaquen els objectes decoratius, també elaborats per Jujol: les quatre làmpades que pengen del sostre, síntesi del disseny ple de contrastos i força jujolianes; el gira-sol que il·lumina la imatge del Sagrat Cor, una creu, i sis canelobres, autèntiques peces d’orfebreria, cadascuna diferent i amb vida pròpia.
El Mas va ser enderrocat en 1988, i amb ell van desaparèixer tots els treballs realitzats per Jujol a l’edifici. La capella va ser adquirida per l’Ajuntament, que la va fer restaurar i l’ha mantingut visitable dins del projecte d’ordenació del patrimoni històric i cultural. Es pot gaudir de la visita a la capella reservant el dia i l’hora a través del Museu de la Ràdio Luis del Olmo.
Roger Miralles, el gran expert en Jujol, afirma a Territori Jujol: ‘La capella és una petita estructura neogòtica, on Jujol va intervenir des de la superfície. Sembla com si hagués rascat la superfície fins a foradar l’absis o com si hagués anat injectant colors a les parets per dotar-la d’una atmosfera determinada, o com si hagués fet sortir el banc de la paret’.
Façana de la capella. Foto: Ajuntament de Roda de Berà
Aquesta tècnica, treballar des de les parets, ‘fa que de vegades el treball de Jujol s’assembli al d’un pendolista o un tatuador, que s’esforcen per deixar gravat, amb cura, el missatge que volen. La llibertat que té Jujol a l’hora de traçar és pròpia d’aquell que està segur del resultat final, sense dubtes; sabem que bona part de les pintures d’aquest i altres projectes de Jujol els traçava directament a la paret i explicava al pintor com pintar-les. Moltes de les peces petites no es poden dibuixar i estan pintades directament pel mateix arquitecte’.
L’artista multifacètic que era Jujol realitzà en la capella ‘un treball amb una decoració molt acurada, cuidant tots els detalls, dins d’una concepció d’obra d’art total. Qualsevol element ho demostra. Els nínxols dels costats per a guardar els llibres religiosos, la pila d’aigua beneita en forma d’estel de sis puntes, les columnes amb un treball de talla molt depurat i amb la T de Santa Tecla, o els bancs de perfils sinuosos amb els mateixos motius ornamentals dels murs’, diu d’ell Joan Alberich.
Jujol sempre amagava secrets a les seves obres, de vegades visibles i de vegades, no, com succeeix a l’església de Vistabella, que externament té de planta quadada, però quan un hi accedeix es troba amb la gran sorpresa que el quadrat ha desaparegut. A Mas Carreras els esgrafiats els feia sense prendre mides abans i aconseguia, per a sorpresa dels joves paletes Virgili, quadrar tota la frase.
Hi ha una segona sorpresa, que ens l’explica Josep Maria Jujol júnior: ‘En 1942 van pensar a millorar la capella, que els estius era concorreguda pels habitants d’altres masos dels voltants. Les idees de Jujol coincidien plenament amb les de la propietària, no tant amb les del marit. L’obra a realitzar era valenta i agosarada. El constructor de Roda Virgili estava animat, però una mica espantat. Van perforar la paret de l’absis corv i hi van col.locar unes columnes de pedra tarragonina, dita de Santa Tecla, d’estil molt personal. L’obertura és espectacular i amb gran admiració de tots la bòveda de l’absis es manté al seu lloc. Així, el que havia estat sagristia va passar a ser presbiteri i aconseguí situar la nova taula d’altar, també dissenyada per Jujol, exenta, permetent les celebracions litúrgiques de cara al poble, cosa que tardaria anys l’Església a decretar’.
Jaume Garcia
Fonts documentals:
Jujol en Tarragona, Josep Maria Jujol jr, Els Pallaresos, 2020
Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona, una visió de Joan Alberich, Tarragona, 2002
Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada, Montserrat Duran, Barcelona, 2003
Web Territorijujol.com
Equip de redacció
