.

Exterior del restaurant

Exterior del restaurant

La federació local de Convergència i Unió de Torredembarra denuncia que  l’alcalde de Torredembarra, Enric Grangel (PSC), i el regidor de Platges, Eduard Rovira (ERC), estan permetent que la terrassa del restaurant Bogaly d’Or ocupi una via pública que pertany a Costes sense tenir cap permís – ni de Costes ni de l’Ajuntament –  i amb el consentiment verbal del mateix alcalde, “sabent que això és il·legal i sent coneixedor de la polèmica que s’ha generat amb aquest restaurant”.

Segons declaren, l’anterior equip de Govern no havia concedit el permís per instal·lar aquesta terrassa en un parc públic com és Cal Bofill i, ara, una de les primeres decisions que ha pres el nou alcalde ha estat donar un consentiment verbal a aquest restaurant de Baix a Mar per ocupar la via pública sense tenir un permís lliurat formalment per l’Ajuntament de Torredembarra ni per Costes. A hores d’ara, la terrassa encara ocupa una zona pública com és Cal Bofill. “És sorprenent que tant Grangel com Rovira permetin l’ocupació sense permís i no s’hagi fet res fins al moment”.

Cal aclarir que si Costes interposa una multa per aquest fet, serà l’Ajuntament l’encarregat de repercutir-la a la propietària del restaurant i, en cas d’impagament, serà el mateix Ajuntament el responsable del fet i haurà d’assumir que aquest restaurant tenia una terrassa en un lloc públic sense permís, informen.

A la vegada, CiU afegeix: “volem recordar que la propietària d’aquest establiment va denunciar al cap de la Policia Local i a un regidor per coaccions policials i prevaricació, demandes que encara estan per resoldre. No volem entrar en opinar sobre aquest cas, perquè ha de ser la justícia qui ho resolgui. Però cal remarcar que l’alcalde Enric Grangel i el regidor de Platges, Eduard Rovira, estan deixant que un negoci ocupi la via pública, sense els permisos pertinents i imprescindibles de Costes i de l’Ajuntament, mentre que la resta de negocis han de tenir tots els papers en regla per poder obrir i treballar. A què es deu aquest favoritisme i aquesta permissivitat?” es pregunten.