Cinta Pastó.
Consellera de Feminismes i LGTBIQ+ a l’ajuntament de Tarragona
Prou! Les dones diem prou a la violència que patim! Aquest 25-N ha de servir per fer un pas endavant, de forma ferma i decidida, per erradicar aquesta xacra que està tan enquistada en la societat. Aquest any no pot ser un més, ha de ser el decisiu, ja n’hi ha prou de sortir al carrer per a commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones si no hi ha polítiques reals i necessàries que vagin cap a aquesta direcció.
No hem de defallir en la nostra lluita ni tampoc en el fet de denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món perquè les xifres són realment esgarrifoses. Un nou informe d’ONU Dones, elaborat amb dades procedents de 13 països des que va començar la pandèmia, detalla que dues de cada tres dones van denunciar que elles o una dona que coneixen van ser víctima d’alguna forma de violència i només 1 de cada 10 va dir que aniria a la policia a buscar ajuda. Segons el mateix estudi, es va afirmar que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments.
Sabem que durant la pandèmia s’ha intensificat la violència en l’àmbit de la llar, provocant una altra classe de pandèmia menys visible, però molt dura, com és la de la violència cap a les nenes i les dones i també cap a les persones amb capacitats diverses. La violència no només pot ser sexual sinó també física, psicològica i econòmica. Totes són importants i rebutjables a parts iguals, és clar, i per això és vital que es posi fi a la precarietat legislativa en aquest sentit.
Enguany, aquest 25-N, també se centra en la violència vicària, on les agressions les pateix o pateixin unes persones en substitució d’unes altres. La majoria d’aquestes agressions les reben els fills i filles per part dels pares per a fer mal a les mares. Aquest 2021 hi ha hagut casos esfereïdors que demostren que no ho estem fent bé, que no estem treballant prou ni prou bé.
Com ho podem fer? Realment tractant el tema de la violència masclista com a cabdal, desenvolupant polítiques per empoderar-nos i defensant a capa i espasa els drets de les dones. No som ‘feminazis’, som dones que volem viure en pau, en llibertat, amb seguretat i sobretot, volem viure!
Ara bé, la lluita no és només nostra, ens cal la complicitat i la convicció dels homes també. És vital i essencial que recorreguem plegats aquest camí. No ens podem permetre perdre més temps, hem d’avançar sense excuses, sense demores i sobretot sense pal·liatius, no volem alleujar els símptomes sinó eliminar aquesta xacra, per sempre. En això els homes hi tenen molt a dir també, cal que assenyalin sense miraments les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals i que les rebutgin, les denunciïn i se n’allunyin. És imprescindible que entres tots i puguem construir una nova masculinitat responsable, lliure, igualitària, diversa, inclusiva i cuidadora.
Per tot això, hem de treballar molt, de valent, en l’educació, la conscienciació i el compromís social contra la xacra de les violències masclistes. No n’hi ha prou en sortir al carrer amb pancartes, cal actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb la ciutadania. Cal acabar d’una vegada per totes amb el patriarcat i la seva ideologia masclista i deixar enrere les agressions a les nenes, dones i també al col·lectiu LGTBIQ+. Ho aconseguirem!
Equip de redacció
