.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, durant la roda de premsa d’aquest matí.

Menú variat en la primera compareixença de l’any davant els mitjans de comunicació de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. El batlle ha marcat un guio de futures accions per fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19, resumit en un segon pla de xoc del qual ha concretat poc, s’ha introduit en el debat sobre el primer aniversari de l’explosió d’IQOXE i, en clau de política local, ha carregat contra el PSC per les seves crítiques sobre l’estat del Mas Tutusaus.

“Si l’any 2020 va ser complicat, aquest no ha començat de manera més plàcida ni menys complexe”, ha assegurat Pellicer abans de mostrar el seu suport a ciutadania i empresaris davant el triple impacte (sanitari, econòmic i social) derivat de la incidència de la pandèmia. “No estem vivint uns moments fàcils, i al govern de la ciutat estem analitzant una millora de les mesures que han de permetre minimitzar els efectes”. En aquest sentit ha anunciat l’elaboració “d’un segon pla de reactivació econòmica” elaborat en col·laboració amb la vicealcadia, les regidores econòmiques i la de serveis socials. “Les noves línies no diferiran de les primeres, si bé modularem els recursos per concentar-los on més falta facin”.

De fet, la intervenció de Pellicer ha deixat clar que de cara a buscar sortides des de l’àmbit municipal “estem limitats per les competències que tenim i pels recursos. En tenim, però no són infinits”, ha deixat caure de cara a justificar un dels titulars sorgits de l roda de premsa: “Hi haurà una nova edició dels Bons de Compra aviat. Ara bé, davant dels que diuen que haurien d’haver vingut per quedar-se he de dir que són mesures excepcioonals, i que així s’han entendre. Els recursos són els que són”.

L’alcalde ha dibuixat el nou pla de reactivació parlant també de línies de subvencions a empreses i a famílies, mostrant empatia cap a les seves dificultats així com als alcaldes de les localitats veïnes més afectades pel temporal de neu. Pellicer ha assenyalat que s’havia posat en contacte amb ells “per posar-nos al servei de la comarca que ens envolta” i que des de Reus s’està diposat a ajudar a la reactivació de la fàbrica Fermator. La seva planta, ubicada a Falset, va patir l’esfondrament del sostre per culpa de l’acumulació de neu.

Pellicer també ha volgut dir la seva a 24 hores de commemorar el primer any de l’accident d’IQOXE. I ho ha fet fixant el posicionament de l’equip de govern reusenc davant la gestió de la seguretat en la indústria química. “Som dins de l’àrea d’influència de la indústria química i exigim el dret de sentir-nos i estar més segurs”, ha etzibat abans de carregar contra l’executiu català en diversos fronts. El primer, reclamant la gestió íntegra del Plaseqta des de les oficines del 112 ubicada a Reus. O el que és el mateix, des del territori. “No volem arguments centralistes ni de costos”, ha afegit.

El segon, mostrant la seva satisfacció pel fet que la zona sud de la ciutat hagi estat inclose com a zona “vulnerable” per la seva proximitat amb el polígon petroquímic sud de Tarragona. Ara bé, a partir d’aquí, Reus demana recursos i major concreció, sobretot en relació als avisos a la població (“ni jo sabia què estava passant la tarda de l’explosió d’IQOXE”) i la ubicació de noves sirenes. “No pot ser que a la memoria econòmica del nou pla -tal com va ser aprovat per la comissió plenària de Protecció Civil el passat desembre- parli només de posar sis nous sirenes arreu del territori i recol·locar-ne una a Reus en un termini de dos anys”.

Finalment, i en clau ja més local, Pellicer ha criticat al portaveu socialista, Andreu Martín, per les seves denúncies sobre el mal estat del Mas Tutusaus. “Certament, necessita una rehabilitació. Però el moment per fer-ho és quans als anteriors governs socialistes van dur a terme el pla de rehabilitació urbana dels seus voltants i no van tocar el Mas. Sorprenentment van desaprofitar l’oportunitat de reclamar al constructor aquesta obra en clau de compensació pel pla parcial”. El batlle també ha lamentat que Martín “no només no faci memòria sinó que tampoc s’hagi llegit el pla d’inversions per enguany, que ja preveu 150.000 euros per la seva rehabilitació”.

J.S.