Cultiu de blat de moro.
Els ministres de Medi Ambient de la UE han aprovat aquest dijous modificar l’actual normativa sobre transgènics i permetre als estats membres que ho desitgin prohibir el cultiu d’aquests aliments al seu territori. El text preveu que els governs nacionals puguin vetar les plantacions, però no la comercialització dels productes que estan autoritats per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària. L’acord arriba després de quatre anys de debat i busca desbloquejar l’autorització de nous cultius que porten anys paralitzats perquè no hi ha prou majoria per aprovar-los ni prou vots per vetar-los. Espanya és l’estat de la UE que dedica més percentatge de superfície agrícola als transgènics.
Quan entri en vigor el text que ha aprovat el Consell Europeu, els estats podran demanar a la Comissió Europea que els exclogui dels territoris on s’autoritza el cultiu d’un nou transgènic. Per aconseguir el permís de Brussel·les, hauran d’al·legar motius d’impacte ambiental, socioeconòmic o de gestió del territori.
“Si la Comissió Europea i l’Agència de Seguretat Alimentària diuen ‘no’ a un cultiu, serà un ‘no’ per tothom. Però si l’autoritzen, en canvi, no serà un ‘sí’ per tothom. Cinc, deu, quinze estats, o els que siguin, podran prohibir les plantacions d’aquests productes al seu territori”, ha explicat en roda de premsa l’eurocomissari de Salud, Toni Borg. També ha subratllat que la nova norma “no afecta la lliure circulació de béns, incloent els productes transgènics” per no perjudicar el lliure mercat.
L’acord que han assolit els ministres de Medi Ambient ha rebut el vot a favor de tots els països (tret de Bèlgica i Luxemburg que s’han abstingut) però encara necessita el vistiplau del nou Parlament Europeu en una votació que està prevista per la tardor vinent.
Actualment alguns estats, com ara França o Hongria, ja prohibeixen el cultiu d’alguns aliments transgènics autoritzats per Brussel·les al seu territori i això comporta alguns buits legals.
Espanya, en canvi, és el país europeu que dedica més percentatge de la seva superfície agrícola al cultiu d’aliments modificats genèticament. La ministra espanyola d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina, espera que la nova norma contribueixi a fer “més fluida” la presa de decisions i que “millori el procediment d’autorització”. “Tenim un procés d’autorització modèlic en termes de seguretat però la permanent confrontació del Consell estava afectant la seva eficàcia i restant credibilitat a la feina que realitzen els organismes científics d’avaluació de riscos, que són els garants de la seguretat dels consumidors espanyols”, ha dit durant el debat del consell de ministres d’aquest dijous a Luxemburg.
