Imatge de la seu de BASF.
BASF s’està marcant objectius encara més ambiciosos en el seu camí cap a la neutralitat climàtica i vol aconseguir la meta de zero emissions netes per a 2050. Basant-se en els últims avanços en el desenvolupament de tecnologies de baixes emissions i lliures de CO₂, l’empresa està elevant notablement el seu objectiu a mitjà termini de 2030 per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle: BASF vol reduir les seves emissions d’aquests gasos a tot el món en un 25% en comparació amb 2018, i això malgrat el creixement planificat i la construcció d’un gran centre Verbund en el sud de la Xina. Si s’exclouen els efectes del creixement planificat, això implica retallar a la meitat les emissions de CO₂ en les activitats actuals per al final d’aquesta dècada. En conjunt, BASF projecta invertir fins a 1000 milions d’euros per a 2025 a fi d’aconseguir el seu nou objectiu climàtic, i entre 2000 i 3000 milions addicionals per a 2030.
En 2018, les emissions mundials del Grup BASF van ascendir a 21,9 milions de tones mètriques d’equivalent de CO₂. En 1990, aquesta xifra era aproximadament el doble d’alta. La nova meta d’emissions per a 2030 representa una reducció de gairebé el 60% en comparació amb els nivells de 1990 i supera l’objectiu de -55% de la Unió Europea. «Els nous objectius climàtics reflecteixen la nostra determinació i el compromís de BASF amb l’Acord de París. El canvi climàtic constitueix el major repte del segle XXI. En conseqüència, hem d’adaptar els nostres processos i la nostra cartera de productes. Hem d’accelerar ja aquesta transformació. Primer hem de centrar-nos en els passos inicials d’aquest camí, no en els últims. Per això, BASF incrementarà el seu ús d’energies renovables. I accelerarem el desenvolupament i l’aplicació de nous processos lliures de CO₂ per a la producció de substàncies químiques. Amb transparència i propostes per a reduir sistemàtica i progressivament la petjada de carboni dels productes BASF en tota la cadena de valor, ajudem els nostres clients en tots els sectors a reduir la petjada de carboni dels seus propis productes», va comentar Martin Brudermüller, president del Consell d’Administració de BASF ES.
BASF reemplaçarà els combustibles fòssils amb noves tecnologies
En el centre de la transició a llarg termini cap a zero emissions netes de CO₂ per a 2050 es troba l’ús de noves tecnologies, que reemplaçaran als combustibles fòssils —com el gas natural— amb electricitat procedent de fonts renovables. La majoria d’aquestes tecnologies estan sent impulsades per BASF en col·laboració amb els seus socis i es troben actualment en una fase pilot. La implementació a gran escala d’aquestes tecnologies només serà plenament factible després de 2030. A fi d’accelerar la reducció de les emissions de CO2 abans d’aquesta data, BASF continua aplicant sistemàticament processos de millora contínua en les plantes de producció actuals. A més, l’empresa canviarà progressivament a fonts renovables per a satisfer les seves necessitats d’electricitat i preveu invertir en parcs eòlics per a facilitar aquest canvi.
Una de les noves tecnologies més importants que BASF està desenvolupant actualment són els craqueadores de vapor escalfats elèctricament per a la producció de substàncies químiques bàsiques com a etilè, propilè i butandiè. Aquestes substàncies són els blocs constituents de nombroses cadenes de valor i són essencials per a la producció química. L’hidrogen és una altra matèria primera important per a molts processos de producció química. A fi d’aconseguir una producció d’hidrogen lliure de CO₂, BASF està investigant paral·lelament dos processos: l’electròlisi d’aigua disponible comercialment i la piròlisi de metà, per a la qual ha desenvolupat una nova tecnologia de procés. Un altre recurs important per a augmentar l’eficiència energètica és l’ús de bombes de calor elèctriques per a produir vapor sense CO₂ a partir de la calor residual. La meta de BASF és col·laborar amb Siemens Energy per a portar aquesta tecnologia a una escala industrial i emprar-la per a la recuperació de calor residual en centres sencers.
BASF preveu que aquest canvi a processos de producció climàticament neutres comportarà un brusc augment de la demanda d’electricitat en els principals centres del Grup, inclòs el major centre de producció en Ludwigshafen, en la dècada vinent. A partir de 2035 aproximadament, la demanda d’electricitat del Grup serà previsiblement unes tres vegades major que en l’actualitat.
«Això requerirà inversions per al desenvolupament i la construcció de noves plantes de producció. Un requisit per a la transformació de la producció química és la disponibilitat fiable de grans quantitats d’electricitat renovable a preus competitius. De moment, això no ocorre a Alemanya. Per tant, BASF projecta invertir en instal·lacions de generació d’energia renovable per a satisfer la seva pròpia demanda. Les condicions marc a nivell normatiu són així mateix essencials perquè aquesta transformació sigui econòmicament viable», va afegir Brudermüller.
BASF treballa en múltiples projectes estrella
A més de les inversions projectades en energies renovables, BASF està desenvolupant una sèrie de projectes estrella específics:
- Juntament amb SABIC i Boga, BASF està treballant en la creació d’un forn pilot per al primer craqueador de vapor escalfat elèctricament del món. En comparació amb els craqueadores convencionals, permetrà una producció de substàncies químiques bàsiques pràcticament lliure de CO2. Si es concedeix el finançament necessari, la posada en marxa de la planta pilot començarà ja en 2023.
- BASF està desenvolupant una tecnologia de piròlisi de metà per a la producció d’hidrogen a partir de gas natural sense emissions de CO₂. La piròlisi de metà requereix aproximadament una cinquena part de l’energia elèctrica utilitzada en altres processos de producció d’hidrogen de baixes emissions. S’ha construït un reactor pilot en Ludwigshafen que ja es troba en la fase de posada en marxa. Aquest projecte ha rebut finançament del Ministeri d’Educació i Recerca de la República Federal d’Alemanya.
- En col·laboració amb Siemens Energy, BASF està investigant diverses possibilitats per a la construcció d’un sistema d’electròlisi d’aigua amb PEM (membrana d’intercanvi de protons) amb una capacitat de 50 MW per a la producció d’hidrogen a partir d’aigua i electricitat sense emissions de CO₂ en el centre de Ludwigshafen. Aquest hidrogen lliure de CO₂ s’empraria principalment com a matèria primera en el centre Verbund, però també en certa manera per a donar suport al llançament del mercat de la mobilitat sostenible a la regió metropolitana de Rhine-Neckar.
- En la seu d’Anvers, BASF planeja invertir en un dels majors projectes de captura i emmagatzematge de carboni (CCS) en la Mar del Nord. Aquest projecte de cooperació amb els socis del consorci Antwerp@c permetria evitar l’emissió de més d’un milió de tones mètriques de CO₂ a l’any en la producció de substàncies químiques bàsiques. La decisió final sobre la inversió està prevista per a 2022.
La competitivitat ha de mantenir-se
BASF s’ha marcat un objectiu ambiciós de neutralitat climàtica per a 2050 perquè està convençut de la seva necessitat estratègica a llarg termini així com de la seva viabilitat tècnica. No obstant això, la majoria de les noves tecnologies encara no són competitives en les condicions marc actuals. Substituir els actuals processos de producció d’alta eficiència amb noves plantes és extraordinàriament costós, i BASF està tractant d’obtenir finançament de programes nacionals i europeus com PIICE (Projectes importants d’interès comú europeu).
«Estem convençuts que, en última instància, tots els actors involucrats treballaran junts perquè aquesta transformació única en el segle sigui econòmicament factible. Això implica també que els consumidors acceptin preus més elevats per als productes lliures de CO₂ en tota la cadena de valor a fi de compensar els majors costos operatius i les inversions addicionals. Per a això, necessitem una nova cooperació entre la indústria i els legisladors que condueixi a normatives positives orientades a resultats i preservi la nostra competitivitat internacional», va concloure Brudermüller.
Redacció
Equip de redacció
