Bacus i Stendhal, al Castell del Catllar

🔊 Escoltar la notícia

Relata Stendhal al llibre de viatges ‘Roma, Nàpols i Florència’ que en sortir de la visita que va cursar a la basílica de la Santa Creu de Florència ’em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi i caminava tenint por de no caure’. Un segle i mig després, la psiquiatra italiana Graziella Magherini descriuria aquesta reacció tan típicament romàntica com la síndrome d’Stendhal.

Divendres passat, a prop del capvespre, una mena de síndrome d’Stendhal va recórrer el centenar de participants que es van reunir a la terrassa del castell medieval del Catllar, imponent fortalesa aixecada al segle XI en terra de frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus, i per ventura de titularitat municipal des del 2002, l’única fortalesa pública de la marca fronterera del Gaià a mes del Castell de Torredembarra.

La casualitat meterològica va fer que la vesprada esdevingués un cant a la bellesa en una buscada experiència que maridaria els vins de la terra, la fortalesa visitable, la vista d’una part del terme des de l’elevada terrassa i la música en directe.

Era la jornada inaugural de la repressa, després dels coneguts rigors de la pandèmia, de la proposta Divendres DiVins, la setena edició d’una fórmula inventada per l’anterior director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, que uneix patrimoi, vi amb DO i cultura. Un tast de cinc vins de la Denominació d’Origen Tarragona i una glopada musical amb un intèrpret americà assentat al territori, el guitarrista Richard White. Mentre sonaven els acords de peces de grups com Talking Heads i el públic assaboria un Panoràmix Molotov fet amb mètode ancestral, el sol començava a posar-se a l’horitzó i algú havia decidit que calia fer una foto artística amb els quatre vins i la mistela blanca de la Cooperativa de Vila-rodona que formarien el quintet de tastos.

Deia Joan de Salisbury que els cels narren la glòria de Déu i el firmament anuncia l’obra de les seves mans. L’ordenació del món en una terrassa d’un castell que conserva un pou de gel, un fossat perimetral, torres restaurades, bodegues, sitges, cellers, trulls d’olis i les restes ben visibles a l’exterior de les muralles d’un poblat fortificat de l’edat de ferro, per on en aquells moments de quietud es passejava un gat esquer. La guia del castell, la Yolanda Tarrés, iniciava la jornada amb una visita a les seves dependències abans de començar el tast, comentat i intercalat amb les peces a guitarra.

Desfilarien per la sessió bàquica el ja citat Panoràmix, el Pont Sec de Cellers Blanc de Puigpelat; el Mims rosat, de Cellers Rué; el Capitol, un ull de llebre dels grans vins Padró de Bràfim, que col.leccionen premis any rere any i els vermuts dels quals són glòria in excelsis Deo, i de remat, la mistela blanc de la Cooperativa de Vila-rodona, batejada com ‘la joia de la corona’ de la mostra pel president de la DO, Vicenç Ferré.

L’alcalde, Joan Morlà, es felicitava que El Catllar fos escollida per iniciar la ruta. No faltaria la poesia. La directora territorial de Cultura, Lurdes Malgrat, s’atreviria amb un poema de Joan Vinyoli, una sortida inhabitual per a un polític encara que es reuneixi en comunió dionisíaca. Divendres DiVins -així, amb ‘v’ alta, fent un joc de paraules- inicia ara una ruta estival per sis escenaris de les comarques de Tarragona amb DO vitivinícola pròpia, repetint la fórmula del Catllar.

Entre tast i tast, el maridatge s’havia convertit en una reunió d’amics, mentre en un lateral de l’escenari, la figura del guitarrista s’emmarcava en un finestral gòtic i els ocells rapinyaires volejaven el cel buscant la torre del campanar.

Jaume Garcia