L’alcalde, Alfredo Clúa (PSC), amb Camí Mendoza (ERC), Enric Daza (JxC) i Gemma Balanyà (PSC). Foto: DiariTots21
L’equip de govern de Cambrils ha volgut fer aquest dimecres una demostració d’unitat i ratificar públicament i de forma conjunta que es treballa de forma planificada entre tots els partits del pacte de govern (PSC, ERC, Junts i ECP) en la resolució dels diversos fronts i problemàtiques que darrerament han afectat el municipi.
L’alcalde cambrilenc, Alfredo Clúa, ha arrencat la compareixença de forma contundent, fent referència a la “desinformació i, fins i tot, intoxicació” sobre l’acció de govern i la gestió d’alguns temes que aquests dies estan d’actualitat al municipi. Així, ha assegurant que cal donar “informació veraç i real” a la ciutadania, “sense crear alarmes”, sobre qüestions com l’estat de les instal·lacions esportives, el contracte de neteja, el malestar del personal de l’Ajuntament o la unitat i la legitimitat del govern.
Després de les crítiques del principal partit a l’oposició, NMC, i del seu cap, Oliver Klein, el qual assegurava aquest dimarts que l’equip de govern està “en fallida tècnica” i tornava a abraçar l’opció de tirar en davant una moció de censura, Alfredo Clúa ha insistit que “tot és millorable, però tan important és entomar els reptes com resoldre els conflictes”. “Pensar que tots aquests problemes són fruit de la gestió d’un govern que porta un any i mig al capdavant de l’Ajuntament és faltar a la veritat, perquè no sorgeixen d’un dia per l’altre sinó que venen d’una herència de fa anys”.
L’alcalde ha assegurat que “som un govern que escolta i actua, estem abordant problemes estructurals de fa anys”, i això “no és cap excusa, sinó que és una realitat comprensible per a tothom”. Tot i això, Clúa, que també ha volgut deixar clar que “aquest govern no s’escudarà darrere això i no s’ha quedat aturat”, de manera que “s’estan buscant solucions, per complicades que puguin semblar”. En aquesta línia, ha defensat el pla d’actuació del consistori per abordar tot aquest conjunt de reptes i dificultats que s’han anat acumulant en aquest primer any i mig de mandat i que són “resultat d’una herència de manca de planificació i d’inversió”.
Un dels primers aspectes en el que ha volgut incidir Clúa és en de les instal·lacions esportives, tot aprofitant que part de les dutxes del palau municipal d’esports s’han reobert avui mateix després d’una primera actuació d’urgència i s’està treballant per poder posar en funcionament la resta. L’alcalde ha manifestat que el govern entén perfectament les queixes de les entitats i no només les comparteix sinó hi està actuant. A més, ha anunciat que ja s’han assegurat subvencions de més de 2 milions d’euros per al 2025 que solucionaran molts problemes estructurals de les instal·lacions, mentre que els nous pressupostos inclouran un pla de xoc específic per evitar dependre exclusivament de les subvencions amb un import de 200.000 euros.
Precisament en l’àmbit esportiu, l’alcalde també s’ha mostrat “sorprès” d’escoltar que la principal formació política de l’oposició asseguri que és “intolerable” que les instal·lacions estiguin en mal estat, quan “en el darrer mandat aquesta regidoria va estar a les seves mans i van tenir anys per posar-hi remei”.
Voluntat de resoldre els problemes de la plantilla
Més enllà dels problemes en els equipaments esportius, l’equip de govern ha volgut parlar també del malestar de la plantilla de l’Ajuntament, que es troba mobilitzada per demanar millores. En aquest punt, l’alcalde ha reconegut que hi ha hagut tensions amb la plantilla municipal, i estan treballant per resoldre-les. En aquest sentit, ha explicat que els augments del 0,5% i el 2% ja s’aplicaran aquest mes de desembre, i s’està impulsant “un procés rigorós per incorporar un cap de Recursos Humans que lideri una organització més eficient i preparada per als reptes d’avui”.
En aquesta línia, el govern ha explicat que s’ha regulat el salari de 60 treballadors i treballadores que cobraven per sota del que els corresponia, ha assolit nous acords laborals amb la Policia Local i s’han finalitzat més de 40 processos de selecció que han permès estabilitzar 70 treballadors i treballadores, que ara tenen contractes fixos. Finalment, també s’han gestionat diverses situacions pendents com els pagaments de sentències que afectaven 10 treballadors i treballadores, les convocatòries de places fixes pendents des de fa anys (incloent-hi set places fixes per a la Policia Local) i la regularització salarial de vuit treballadors més.
L’alcalde també ha afirmat que s’estan reunint amb els representants sindicals i ha assegurat que aquest malestar no es genera des de fa un any i mig. “Ells mateixos han advertit que el malestar respon a l’acumulació de situacions que es venen succeint des de fa temps”, ha afirmat Clúa.
Per acabar amb aquesta qüestió, l’alcalde ha volgut posar en valor el personal de l’Ajuntament. “Tenim una plantilla molt valuosa, de la qual ens sentim molt orgullosos, perquè és el veritable pilar i motor de l’Ajuntament, i per aquest motiu mereixen tot el nostre respecte i s’està fent el possible per revertir la situació”.
Un govern ‘ferm’ format per una majoría ‘lícita’
Per últim, la compareixença de l’equip de govern també ha fet referència a “la desinformació que s’està generant sobre la neteja del municipi”. En aquest sentit, l’alcalde ha afirmat que “l’oposició ha fet molta demagògia amb aquest tema” i ha explicat que “el govern està centrat en assegurar l’addenda del conveni per poder continuar oferint el servei i treballant en un nou conveni a futur que doni un servei de qualitat per als propers 10 anys”.
Els diversos portaveus del govern municipal no han volgut deixar passar l’oportunitat de parlar sobre la capacitat i legitimitat del seu equip. “Tot i que hi ha determinades formacions polítiques que es dediquen a contaminar l’entesa i la unió entre l’equip de govern –ha explicat l’alcalde–, aquest govern és sòlid i té un pla de mandat clar, una estratègia definida i seguirà treballant per implementar-la”. El govern “està recolzat per unes majories que van permetre un acord ferm” i ha explicat que “tenen el suport del vot i de la ciutadania”. “La majoria d’aquest govern és totalment lícita i, per molt que algú, en cada roda de premsa, la posi en dubte i la qualifiqui d’antinatural, això no es convertirà en veritat”, ha assegurat Clúa.
El director general de Patrimoni, amb el comissari de l’Any Fortuny, l’alcaldessa de Reus i el regidor de Cultura. Foto: Cedida
Hi ha molt de Marià Fortuny per descobrir més enllà de la Vicaria, de la Batalla de Tetuan i, per descomptat, de l’estàtua del Condesito, que a Reus gairebé supera en popularitat al propi autor de l’aquarel·la que en va servir de model. I l’objectiu de l’Any Fortuny, que arrencarà aquest dijous, dia 21 de novembre –el dia en el qual es compleix el 150 aniversari de la mort del pintor reusenc– és, precisament, redescobrir-lo i reinterpretar-lo un segle i mig després de la seva prematura desaparició.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el director general de Patrimoni de la Generalitat, Joaquim Borràs; el regidor de Cultura reusenc, Daniel Recasens, i el comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez, han presentat aquest dilluns el programa complet d’un homenatge que arrencarà aquesta mateixa setmana amb un acte obert a la població i que culminarà el mes de novembre de 2025, havent passat, a més de Reus, per totes les ciutats on Fortuny va deixar empremta, com ara Barcelona, Madrid, París, Tànger, Venècia, Nàpols, a més de Granada o Roma.
La celebració de l’Any Fortuny arriba després de la decisió del Govern de la Generalitat de commemorar oficial els 150 anys de la mort del pintor reusenc com a celebració de país, partint de la base que se’l considera el pintor català més important del segle XIX i un dels més rellevants de la seva època a escala mundial. Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) va morir d’una úlcera estomacal el 21 de novembre de 1974 a l’edat de 36 anys a Roma i aquest dijous, a les 19:00 hores, el Teatre Fortuny de Reus viurà l’arrencada oficial dels actes d’homenatge amb un espectacle de petit format que comptarà amb música del compositor Alfredo Panebianco, la participació de l’actriu Aida Folch, l’historiador de l’art Ricard Bru i també l’Orquestra Camerata XXI.
L’acte és d’accés lliure i gratuït i també s’hi espera la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández i de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a més del comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez.
Precisament, Quílez ha destacat durant la presentació del programa que l’Any Fortuny és “una oportunitat de revisar l’obra de l’artista més internacional i cosmopolita del segle XIX” però, sobretot, de “reformular clixés” que tenim sobre ell i la seva obra i donar-los una “nova narrativa més actualitzada a la sensibilitat actual”. En aquest sentit, Quílez considera que Fortuny pateix encara “el tòpic de ser un pintor preciosista” i aposta per donar a conèixer a les noves generacions la seva veritable faceta de pintor “atemporal”, amb un “alt nivell d’autoexigència” i “ple de contradiccions” en la recerca de noves fórmules per expressar-se.
Dues exposicions úniques
Dos dels moments clau de l’Any Fortuny seran les dues exposicions que acollirà Reus durant els dotze mesos de celebracions. La primera s’inaugurarà la pròxima setmana al Museu Salvador Vilaseca i s’ha titulat ‘Marià Fortuny. Una biografia sobre paper’ (més infornació aquí), en la qual es podran veure una gran quantitat de peces desconegudes pel gran públic on en destaquen els dibuixos i estampes més rellevants de l’artista, on es mostra, segons Quílez, “el seu vessant més catàrtic i compulsiu”. L’exposició es podrà visitar entre el 28 de novembre de 2024 i el 8 de febrer de 2025.
La segona gran exposició del calendari i la gran aposta de l’Any Fortuny és ‘Fortuny, l’observació de la natura’ (més infornació aquí), que del 18 de setembre al 16 de desembre de 2025 també es podrà veure al Museu Salvador Vilaseca. En aquest cas s’hi reuniran bona part dels quatres més importants de Fortuny sota el prisma del contacte amb la natura que gairebé en tot moment manté el pintor. En aquest cas s’hi podrà veure des de peces del MNAC o del Prado, a més d’altres de col·leccions privades sovint molt difícils de veure.
Conferències per totes les ciutat ‘de Fortuny’
Altres accions destacades són el cicle de conferències ‘Fortuny: la geografia sentimental d’un pintor’ (més informaació aqui), que s’iniciarà el desembre del 2024 i transitarà per diverses ciutats vinculades amb l’artista; el cicle Paradigmes, que va començar al setembre i s’allarga fins al desembre; i les Jornades Fortuny, que tindran lloc a l’estudi fotogràfic de la Casa Amatller entre el 20 i el 22 de novembre. El MNAC també ha previst un seguit d’activitats amb motiu d’aquesta commemoració i també entitats reusenques com ara el Centre d’Amics de Reus, que té la seva seu a la casa natal del pintor, prepara un programa d’activitats commemoratives.
La celebració de l’Any Fortuny s’inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l’any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La imatge del recinte firal de Tarragona durant pràcticament tot el matí ha estat de ple absolut. Foto: DiariTots21
Un bon plantejament, una organització de primera línia i les onze experiències anteriors amb èxits rotunds han convertit la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona en una màquina gairebé perfecta. Faltaven pocs minuts per dos quarts de deu del matí d’aquest dijous quan davant les portes del recinte firal de Tarragona s’amuntegaven prop d’un miler de persones. Totes esperaven l’obertura de portes de l’edició de tardor –també se’n fa una a la primavera– de la fira que la Cambra descriu com la principal plataforma laboral del Sud de Catalunya, i les xifres que s’hi mouen així ho justifiquen: una setantena d’empreses participants, amb més de 700 llocs de treball en oferta i prop de 3.200 persones que han passat per la fira fins al migdia per lliurar el seu currículum i poder presentar-se personalment davant dels seus possibles nous contractadors.
Veritablement, per alguns potser ha estat un matí de vertigen, sobretot si hi havia diversos llocs de treball que interessaven al mateix temps i es volia parlar amb tothom en persona; però, més enllà dels nervis, per la majoria han estat hores molt més que ben aprofitades. Sempre és important poder-te asseure, cara a cara, davant la persona que et pot ajudar a trobar feina o a millorar la que tens i aquest és el paper més rellevant que la la Fira de l’Ocupació tarragonina.
Una de les persones més conscients de la importancia de la jornada era la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé, que elogiava la tasca feta pel seu equip per tal de fer possible muntatge de la fira tot i la dana, al mateix temps que posava en valor la tasca de l’entitat que presideix per fer més competitiu el teixit empresarial tarrgoní.
Mentre les autoritats feien un repàs a la setantena d’empreses que han portat les seves ofertes laborals fins a la fira, l’activitat en les taules de que disposava cada empresa participant, no s’aturava. Durant les primeres hores, de fet, pràcticament no s’ha vist en cap moment cap cadira lliure ni cap empresa sense rebre currículums. En general ha estat un bon matí per als camioners o conductors, per als mossos de magatzem, pels als o les gericultores, per als titulats en medicina o infermeria, però també per a cuiners o cambrers, enginyers, recepcionistes, els assessors comercials o administratius.
La presidenta de la Cambra, amb representants municipals i de les diverses institucions que donen suport a la fira. Foto: DiariTots21
Sí que cal reconèixer, per exemple, que les empreses del sector sanitari han estat algunes de les que han rebut més quantitat de propostes, mentre que també cal explicar que empreses que demanaven professionals de manteniment amb un perfil multitasca (per fer de “manetes”), han tingut una demanda més limitada. I és que, qui ho diria, però resulta que falten “manetes”. Conscients d’aquesta realitat, de fet, la Cambra de Tarragona ja prepara, per a la nova temporada de cursos formatius, un curs reglat per aprendre a fer, precisament, de “manetes”, entre moltes altres ofertes.
Després de prop de cinc hores d’activitat frenètica, el director de les Fires de l’Ocupació de la Cambra, Josep Oriol Fernández, explicava que “el recinte firal ha bullit d’activitat amb un continu moviment de persones de totes les edats i de diferents nivells de formació, però amb un objectiu comú, buscar una feina o canviar la que ja tenen” de manera que ha assegurat que “ja estem treballant en les novetats per a la propera edició, de cara al març de 2025, que oferirà un horari de matí i tarda, com és habitual a la fira que es convoca abans de la temporada d’estiu.
La Fira de l’Ocupació de la Cambra té el suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port Tarragona, ASESA i AEST. A més de la Generalitat de Catalunya, la Cambra d’Espanya i el Ministeri de Treball i Garantia Juvenil.
El director de Formació de la Cambra de Tarragona i director de la Fira d’Ocupació, Josep Oriol Fernández. Foto: Cedida
Fa només uns dies la Cambra de Tarragona presentava una nova edició de la seva Fira de l’Ocupació, l’onzena com a tal des de l’estrena d’aquesta fórmula l’any 2019, i que se celebrarà el 14 de novembre. Ho feia destacant les 21.000 persones a les quals el certamen ha ajudat a trobar feina en el total de les seves convocatòries. Per descomptat, és una xifra que permet nombroses lectures i matisos, perquè no tothom surt de cada fira amb un contracte, però resulta innegable la seva força si tenim en compte la quantitat de públic que hi ha assistit currículum en mà i que ha tingut l’oportunitat d’entrar en una llista selecció i de tenir un contacte directe amb el seu potencial ocupador.
De fet, aquest és el principal valor de les fires d’ocupació, tal com explica el seu director, Josep Oriol Fernández, responsable també de Formació de la Cambra de Tarragona. “El millor de la fira és que no hi ha un sol perfil entre les demandes de les empreses i es té l’oportunitat de parlar directament amb un responsable de contractació de l’empresa. No es tracta únicament d’enviar un currículum a cegues, sinó que aquells que volen trobar feina o buscar-ne una de millor disposen d’uns minuts per conèixer personalment l’empresa i, al mateix temps, l’empresa per veure si el treballador encaixa en el perfil que busquen”.
En realitat, l’èxit de la fórmula i del fet que la majoria d’empreses participants en la Fira de l’Ocupació repeteixin en la majoria d’edicions és que el sistema funciona. Així, Fernández explica que “el format resulta atractiu i l’exemple de què agrada és que les persones que atenen els aspirants solen ser directament els responsables de personal o directius, que sovint acaben la fira amb acords i precontractes signats”. A més, també permet que “en alguns casos, si les empreses no necessiten cobrir una vacant de forma immediata, puguin aprofitar per crear la seva pròpia borsa de treball i tenir candidats en cartera per a més endavant”, relata el director de la iniciativa.
La capacitat de convertir-se en un aparador de primera línia i de generar moviment laboral s’entén quan s’analitzen les xifres que es mouen la fira. Per exemple, en la que es va celebrar la passada primavera –se’n fan un parell cada any a Tarragona i una tercera al Baix Penedès– “vam tenir més de 80 empreses, totes amb diverses ofertes, i 2.800 preinscrits que finalment van acabar sent al voltant de 4.000 aspirants”, explica Josep Oriol Fernández. “Certament, la de primavera és la més potent, perquè s’aprofita per fer contractacions de temporada turística en el sector de l’hostaleria, però en la d’aquesta setmana arribarem a una xifra d’ofertes també molt notable –més de 700 ofertes– de més de 70 empreses ja confirmades”.
Empreses i ofertes de tots els perfils
El millor del cas és que el perfil de les societats que participen en el certamen és també molt variat i s’hi troben des de grans companyies com Repsol, ETTs o empreses de serveis o d’hostaleria força més petites. “Això permet també que, tot i no ser la funció de la fira, es creïn sinergies i s’acabin creant vincles i possibles contactes entre les empreses participants”.
Fernández destaca que entre les ofertes de feina disponibles hi haurà opcions de tota mena i amb necessitats molt diverses, de manera que es mantindrà totalment vigent la idea original de ser un trampolí per a connectar treballadors i empreses per a qualsevol mena de feina, sigui quina sigui la preparació del candidat. “Estem parlant de més de 700 ofertes de feina on hi ha propostes per fer que van des de mossos de magatzem, conductors, operaris de manteniment, cuiners, metges o enginyers”.
Vista general d’una de les edicions de la Fira d’Ocupació de Tarragona de l’any 2023. Foto: Cedida
El més important, segons el mateix director de la fira, és “venir preparat i amb la preinscripció feta per saber directament quines ofertes interessen en cada cas, per tal de poder visitar cada estand que pugui resultar interessant”. “L’objectiu és que el procediment sigui àgil i ben estructurat per tal de poder aprofitar al màxim el temps disponible”, explica Fernández
Horari de 09.30 a 14.00 h
Per a cada empresa, la Cambra prepara un espai propi, amb taula i cadires on els responsables de personal de cada empresa recullen els currículums i fan les entrevistes. La qüestió és que aquesta fira es farà amb format matinal, de manera que es disposarà només de les 9.30 h fins a les 14.00 h per poder presentar les propostes a les empreses participants.
Sigui com sigui, veient el llista de feines que es pot trobar a la pàgina del certamen (inscripcions i informació en aquest enllaç) resulta clar que la Fira de l’Ocupació continuarà sent la principal plataforma laboral del Sud de Catalunya, tal com l’ha batejat –sense marge possible d’error– la Cambra de Tarragona.
La fira es durà a terme al recinte firal de Tarragona (al costat de l’estació d’Adif i amb accés des del carrer Pompeu Fabra i la plaça de la Pedrera) i compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, Tarragona Impulsa, Port Tarragona, Asesa, AEST, Generalitat, SOC, Ministeri de Treball i Sepe.
Després dels més de 4.000 visitants que hi van assistir al març, les xifres de la Cambra seguiran creixent a partir del pròxim dijous, i més si tenim en compte que més d’un 65 % de les empreses participants en anteriors certàmens han contractat els dies posteriors a cada fira, amb més de 250 contractacions en cadascuna, fruit dels 60 currículums que, de mitjana, recull cada empresa participant, les quals puntuen la iniciativa amb un 9,2 sobre deu.
Tot plegat és el que explica que des de la Cambra es treballi, cada vegada més, pensant en l’acció formativa per a treballadors i les fires d’ocupació com una contribució a la dinamització de l’economia de les comarques de Tarragona.
L’inici de les Jornades, amb el tradicional tall de cinta amb les autoritats locals, comarcals i de la demarcació. Foto: DiariTots21
Aquells que visiten molt de tant en tant els pobles del Camp de Tarragona i que aquest dissabte han decidit passar pels Pallaresos aprofitant la celebració de les quartes Jornades de divulgació històrica modernista, segur que encara se’n fan creus de tot el que arriba a passar al poble en aquest cap de setmana de retorn a 1900. Dir que tot plegat es transforma per viatjar més d’un segle enrere seria fer un resum massa simple per explicar com entitats, agrupacions i famílies senceres treballen durant mesos per tal de reviure en dos dies com podia ser una jornada de festa a l’arrencada del segle passat.
Des de primera hora del matí de dissabte, amb la cercavila modernista, l’ambient pallaresenc es trasllada a cada passa del que hauria viscut Josep Maria Jujol quan va convertir la Casa Bofarull en la joia de la corona local i en un dels grans monuments del modernisme català. De fet, la desfilada de desenes de parelles pel poble ha servit per obrir l’activitat a tota la zona de paradetes, però també per portar tot el públic fins on comença i es gesta la història d’aquestes jornades: l’edificació que Jujol va convertir en el monument més rellevant dels Pallaresos.
Aquest eclèctic recorregut d’autoritats, policies, militars, minyones, terratinents, senyores, metges, pagesos o frares centenaris per tot el poble ha permès que el nivell d’abducció centenària fos tal que fins i tot les habituals paradetes de formatges i embotits que es troben a la majoria de fires catalanes semblessin autèntiques parades centenàries, i que el mercadet de llibres de vell i d’antiguitats disculpés anacronismes com els discos de vinil o els assecadors de cabells.
La qüestió és que les jornades tenen de tot i resulta impossible seguir fil per randa un programa on es pot des de jugar com es feia l’any 1900 (amb un espai creat per Ludiespai amb jocs tradicionals de fusta tal com de principi del segle XX) a descobrir el celler de Casa Bofarull, obert per primera vegada al públic després de la seva readaptació; així com descobrir com es feia l’autèntic safareig de fa un segle als safareigs de la mateixa Casa Bofarull gràcies a les xafarderies centenàries de l’Associació l’Afer de la Dona dels Pallaresos.
Una comunió a l’estil de 1900
Un dels actes estrella del dia ha estat la recreació de la celebració religiosa d’una comunió d’una nena i un nen de 1900. Padrins, autoritats, pantalons curts, mantellines, ciris i, per descomptat, missa en llatí d’esquena als feligresos, han recordat els pocs fidels preconciliars com eren abans les coses en les celebracions catòliques. Després de recrear una boda i un bateig en edicions anteriors, la comunió d’enguany fa que els sagraments disponibles siguin cada vegada menys de cara a pròximes edicions, de manera que caldrà veure cap on s’encamina l’organització l’any 2025.
El Marc i la Yúlia, protagonistes de la comunió centenària, amb el tradicional recordatori de la cerimònia. Foto: DiariTots21
A banda d’això, els carrers dels Pallaresos no han cessat la seva activitat i els tallers han mantingut ocupats els centenars de visitants que han omplert el poble durant el matí, ja fos amb un taller sobre la rebosteria modernista, amb la Ivet Torres i l’Ana Morlanes ensenyant a preparar orelletes ensucrades; o el taller de secrets femenins de finals del segle XIX i començaments del segle XX, on la dissenyadora i modista Ana de la Cruz ha descobert com era la roba íntima femenina i els seus complements.
De cara al migdia s’ha pogut gaudir del taller de degustació de vins modernistes, amb Àpit Integral presentant la història dels vins tarragonins i oferint vins ecològics del celler vallenc Dasca Vives; però també riure amb la representació de ‘les Fresques es reformen’, uns versots amables però picants de la mà de la Colla Gegantera dels Pallaresos.
El programa de tarda ha continuat amb les visites teatralitzades per conèixer tot el llegat de Jujol al poble, amb visita guiada al Centre Jujol, l’església parroquial i la Casa Bofarull. El dia s’ha tancat amb dues ofertes musicals. Per una banda, s’ha pogut gaudir del concert ‘Projecte 1902’, amb l’actuació de l’Esbart Dansaire de Tarragona oferint balls populars de començament del segle XX i, posteriorment, d’un petit ball modernista a càrrec de la formació Xarop de Canya, amb balls tan tradicionals com el ball de l’escombra, el ball de la patata o el ball del fanalet.
Diumenge esportiu amb la cursa d’una milla
L’activitat per aquest diumenge començarà a partir de les 9 del matí, amb la Milla Modernista, una novetat d’enguany dirigida als més esportistes que vulguin recordar amb el Club Excursionista Sense Fronteres com eren les curses a l’emblemàtica distància atlètica de la milla (1.609 metres). La cursa té com a objectiu fer una mirada al passat i representar les curses de l’època modernista, amb les seves vestimentes i l’equipament esportiu de les primeres proves atlètiques disputades al nostre territori.
La resta del programa repetirà bona part de les activitats dutes a terme aquest dissabte i les IV Jornades Modernistes els Pallaresos 1900 es tancaran per primera vegada amb un petit castell de foc que vol recordar els que es disparaven ara fa cent anys.
Sergio López ha ensenyat a professionals i pacients com escoltar vibracions o respiració i connectar-ho musicalment. Foto: DiariTots21
El dia central de les Jornades d’Inclusió en les arts escèniques de Tarragona, celebrat aquest dimecres abans de la cloenda del programa que es farà dijous a la tarda (enllaç aquí), ha estat el més intens d’activitats de tot el programa, tant pel que fa als espectacles inclusius que s’han pogut veure com pels tallers que s’han convocat.
En aquest àmbit de treball, i pensant sobretot per a professionals tant del sector cultural com dels sectors relacionats amb la inclusió, però també per al públic en general, s’ha viscut un taller per a la producció d’espectacles accessibles, en el qual hi ha participat la companyia gallega Chévere i els responsables del Simbiòtic Festival, la cita d’arts escèniques accessibles per a persones amb diversitat visual i/o auditiva de Barcelona organitzada per We Act Association. També s’ha treballat el taller Facilitating and Directing-Theatre as a tool for social & political change, impartit en anglès per Jay Zorenti-Nakhid i presentat per Christina Ward (British Council). L’investigador i director associat del Belgrade Theatre de Coventry (Regne Unit) ha proposat repensar l’acte creatiu des d’una mentalitat oberta a noves necessitats.
Quan la música surt de dins
Un tercer taller ha servit per acostar la música més enllà de les sales de concerts i dels circuits culturals per entrar en un entorn d’atenció hospitalària. Partint de la filosofia que “si la gent no pot arribar a la cultura, hem de fer que la cultura d’acosti a la gent” que defensa l’associació Apropa Cultura Barcelona, aquesta entitat ha presentat el músic i compositor canari Sergio López i la seva creació coral participativa Polyhum per al benestar emocional.
La iniciativa és una composició participativa en la qual López treballa directament amb el seu públic i el fa participar no només de la música, sinó també de la seva musicalitat. A partir de l’empatia i del treball de grup o en parelles, el músic fa una introducció a la vibració vocal polifònica com a base per promoure la consciència simultània d’un mateix, dels altres i de l’espai a través de l’apreciació pràctica de l’escolta, la respiració, la creativitat i la connexió emocional.
Sergio López treballa amb una seqüència harmònica composta per ell mateix com a base per a la improvisació i la connexió entre la ment i el cos, i el cert és que la seva tasca s’ha vist recompensada amb els somriures i la complicitat que no només li han transmès els professionals que han participat en el taller, sinó també els pacients i familiars de l’Hospital Lleuger Santa Tecla del complex Llevant, on s’ha desenvolupat l’activitat.
A partir del reconeixement de la musicalitat interior, López ha explicat com aprendre a escoltar els sons del propi cos i de l’entorn, a interpretar respiració o les vibracions i a compartir-les, de manera que tot plegat permeti gaudir també de la música d’una manera més immersiva.
El projecte Polyhum Canarias neix a partir de la idea del seu creador com a pianista i compositor, de manera que López s’ha convertit també en emprenedor social i compta amb nombrosos premis i intervencions, a més de ser el creador de Polyhum®, una metodologia de mindfulness creatiu i un mètode de connexió ment-cos que promou l’empatia i la creativitat a través de la vibració vocal i la música comunitària participativa.
Els voluntaris tarragonins i constantinencs es troben donant suport a la zona de l’Horta Nord. Foto: Cedida
Voluntaris de Tarragona, en plena tasca. Fotto: Cedida
Tarragona,Constantí, Roda de Berà, Calafell i Montblanc han enviat aquesta matinada dos dispositius de voluntaris a la zona afectada per la dana a València, concretament a la zona de l’Horta Nord, des d’on s’havia fet arribar una petició de suport a diversos municipis tarragonins.
En el cas de Tarragona, es tracta d’un equip de quatre voluntaris i voluntàries de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona (AVPCT) amb dos 4×4 amb remolc i una cisterna d’aigua cap a les zones afectades per la dana a València. En concret estan fent tasques de suport a la localitat de Moncada, situada a l’Horta Nord.
Antonio López destacat membre de l’associació de Tarragona, indiava que “durant 10 hores hem estat treballant en la població que ens han assignat, Algemesí, netejant embornals, buidant pàrquings, netejant llot. Ara toca dutxa, sopar, i descansar per a demà. En el pavelló que ens fa de base a Montcada ens trobem voluntaris de tota Catalunya i altres comunitats d’Espanya, més de 500 voluntaris, tots amb moltes ganes d’ajudar.
L’alcaldessa d’aquesta localitat valenciana va enviar un escrit a l’Ajuntament de Tarragona sol·licitant col·laboració per reforçar les tasques d’assistència en evacuacions i coordinació amb els serveis d’emergència.
Equip de voluntaris de Tarragona que s’han traslladat fins a Moncada per fer tasques de suport. Foto: Cedida
L’operatiu s’està coordinant amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana i la Coordinadora Operativa d’Associacions de Voluntaris de Protecció Civil de Catalunya amb l’objectiu d’assegurar una intervenció eficaç i alineada amb les directrius que estableixen les autoritats competents.
Un voluntari de Constantí. Foto: Cedida
En el cas de la dotació de Constantí, també ha sortit cap a València la matinada d’aquest divendres i està formada per un grup de sis voluntaris d’associació de Protecció Civil des de la localitat. La dotació constantinenca s’ha afegit a la tarragonina en les tasques de suport a les persones afectades per l’aiguat que no disposen d’aliment o aigua potable.
Els voluntaris de Constantí, que ajudaran en les tasques d’atenció i suport als afectats pels aiguats. Foto: Cedida
Aquest divendres també s’han afegit a les tasques de suport als damnificats per la dana diversos voluntaris de Protecció Civil de l’associació de Roda de Berà. L’equip rodenc ha estat treballant tota la jornada ajudant a netejar i desenrunar carrers de les localitats afectades a la zona d’Horta Sud de València, que es van veure directament colpejades per la riuada.
L’equip de voluntaris de Roda de Berà, ajudant en les tasques de desenrunament i neteja de carrers afectats per l’aiguat. Foto: Cedida
Per altra banda, l’Ajuntament de Tarragona també col·laborarà econòmicament amb el Ministeri de Política Territorial que, a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), habilitarà aquest dilluns un compte bancari per canalitzar les aportacions econòmiques en benefici dels municipis afectats per la DANA.
De las Heras, rebent el premi de mans de Raquel Fortes, Oriol Alcoba, Josep Pallarès i Roc Muñoz. Foto: Cedida
L’empresa Dow ha lliurat aquest dimecres el 46è Premi Dow, un premi que es lliura des de 1978 i que va destinat a guardonar l’excel·lència i els valors dels joves professiobals del sector i que, d’ençà de la creació de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha vinculat als projectes professionals i d’investigació de l’alumnat que finalitza els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV.
En aquesta ocasió, el guanyador ha estat Eduard de las Heras García, de qui el jurat ha reconegut les seves competències i la seva trajectòria tant curricular com personal. Fruit del guardó, des d’aquest juny De las Heras treballa al Complex Industrial de Dow a Tarragona com a enginyer d’automatització de processos a la Unitat d’Hidrocarburs per al cracker i la planta d’octè.
L’acte de lliurament del premi ha aplegat més de 200 persones, representants del món institucional, econòmic i educatiu del Camp de Tarragona i ha estat presidit pel director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Oriol Alcoba; pel rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès; així com pels alcaldes dels municipis on Dow té els seus centres de producció al territori: Roc Muñoz (la Canonja), Joan Maria Sardà (la Pobla de Mafumet) i Joan Martí Pla (Perafort).
En el seu discurs d’agraïment, De las Heras creu que el Premi Dow “és una mostra de compromís i un reconeixement: el compromís de la URV per apostar per un model educatiu pràctic i orientat a la indústria; i el compromís de Dow per invertir en el futur i apostar pel talent de joves com jo. El meu objectiu és treballar per generar un canvi significatiu i retornar tota la confiança i interès dipositats en mi. La societat necessita que la indústria química vegi els reptes actuals com oportunitats de millora i, personalment, vull formar part d’aquest canvi”.
Cañagueral ha valorat que el premi es destina a qui ‘ens ha de resoldre els problemes com a societat’. Foto: DiariTots21
Per la seva banda, el director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, Ignasi Cañagueral, ha estat l’encarregat d’obrir l’esdeveniment defensant la vigència del Premi Dow en un context en què Dow i el conjunt de la indústria química afronten la transformació que acompanyarà la seva descarbonitazció: “En aquests moments el Premi Dow té més sentit que mai. Localitzar el talent, incentivar-lo, premiar-lo i ajudar-lo a agafar experiència és ara especialment clau perquè, a mig termini, ajudi a que el sector continuï fort al territori”.
‘Són els que ens han de resoldre els problemes’
Cañagueral també ha posat en valor la trajectòria del Premi Dow: “Òbviament tots hem canviat, també ho ha fet el premi, però la filosofia es manté intacta: premiar l’esforç i l’excel·lència i contribuir, modestament, a que aquests joves puguin créixer en tots els sentits”, ha reblat, tot i que ha reconegut que, en el fons, “premiem a les persones que ens han de resoldre els problemes com a societat”.
El president i director general de Dow per a Espanya i Portugal, Antonio Logroño, ha recordat el carácter “essencial” de la indústria química i ha afegit: “Sectors com el sanitari, l’alimentari, l’automobilístic o el tecnològic no poden existir sense la química”. Logroño s’ha afegit a les felicitacions a De las Heras i l’ha posat com a exemple del paper clau que tindran les noves generacions en el futur del sector: “Simbolitzes el talent que la societat d’avui i del futur necessita”.
Passar de l’economia lineal a circular
Com és habitual, l’acte ha comptat amb la intervenció d’un alt dirigent de Dow. En aquesta ocasió la convidada ha estat la tarragonina Raquel Fortes, actualment directora global del negoci de Construction Chemicals i directora global d’estratègia per als negocis de Dow Polyurethenes (PU) i Chlor Alkali Vynil (CAV). Durant la seva ponència, titulada Objectius de sostenibilitat compartits. Una nova manera de fer, Fortes ha assegurat que “Dow i el conjunt de la societat hem de treballar plegats en la descarbonització i en la circularitat dels materials. Tenim una economia lineal i hem d’evolucionar cap a l’economia circular. Hem de trobar i trobarem la fórmula per encaixar l’emergència climàtica que vivim amb l’oferta i la demanda dels nous productes circulars i sostenibles”.
Raquel Fortes, directiva de Dow d’àmbit global i antiga estudiant de la URV, ha estat la convidada d’honor de l’acte. Foto: DiariTots21
Postulat pel Centre de Descarbonització
Durant la seva intervenció, l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha recordat a l’auditori que en els processos de desenvolupament i de creixement “no ens hem d’oblidar d’humanitzar-nos”, tot remarcant que “no es pot fer el bé si no som bones persones”.
Tanmateix, entre bromes, Muñoz ha aprofitat la presència del director general d’Indústria per a recordar-li que “tenim el lloc ideal per a ubicar-hi el centre de descarbonització de Catalunya”, davant de la qual Oriol Alcoba ha respost que “òbviament, la Canonja és el millor lloc pel centre de descarbonització”.
Alcoba també ha destacat que “la productivitat és la nostra gran assignatura pendent, però la indústria ha crescut un 30% mentre que l’economia de Catalunya ho ha fet al 5%. I, en aquest context, el químic és el segon sector industrial del país, només per darrera de l’alimentari i per davant de l’automoció, dos sectors que en la seva essència necessiten de la indústria química”.
La dotació del Premi Dow s’ha convertit en una oferta laboral relacionada amb l’enginyeria química dins del marc geogràfic de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica). El guardó, per tant, també posa en valor la tasca de la URV en la formació del talent del territori. En aquest sentit, el rector de la univeristat, Josep Pallarès, ha remarcat que “les universitats tenim la missió de formar les futures generacions, de fer recerca i de transferir aquesta recerca, aquest coneixement. Si volem fer avançar el país, si volem tenir un paper transformador en el nostre territori, hem de tenir mirada llarga i fer alinear els nostres objectius amb els objectius dels que prenen decisions i amb els objectius dels que necessiten respostes: el sector empresarial”.
Tot i la pluja que ha acompanyat la fira selvatana, el públic ha anat sortint al carrer aprofitant les estones possibles. Foto: DiariTots21
Després de l’obertura, el passat dissabte, del nou Centre d’Interpretació dels Ollers i la terrissa que l’Ajuntament de la Selva del Camp ha creat al taller de l’últim ceramista que hi va haver al municipi (enllaç aquí), els selvatans i selvatanes han continuat gaudint a cop de paraigües del seu cap de setmana de fira a la població, on les parades de productes d’alimentació gurmet i de cellers de vins –a més de les entitats locals– han estat les protagonistes.
Si la inauguració firal de dissabte es feia amb la presència de la delegada del Govern a Tarragona, la canongina Lucía López, i amb la pluja també com a convidada, els intervals calma atmosfèrica de la resta del dia van permetre realitzar bona part de les activitats programades, com els concerts musicals a cobert i les diverses accions d’animació de carrer. Un dels actes que més públic va concentrar va ser la xerrada que va oferir la cuinera i autora literària Maria Nicolau, inclosa dins del programa de l’Espai Professional de la fira. La popular cuinera va repassar la seva trajectòria i els aspectes que han marcat i marquen el seu dia a dia, tant a la feina com en la vida personal, a partir del concepte que ‘Treballar funciona!’.
Després de salvar una part important de programa de dissabte, la situació s’ha complicat de cara a diumenge, quan la pluja ha estat protagonista de manera més continuada i ha impedit bona part de l’activitat expositiva. Sí que s’ha pogut celebrar la trobada de motos antigues a primera hora del matí, però el panorama meteorològic s’ha anat complicant en poca estona i ha obligat a modificar part del programa.
On no s’ha aturat la recepció de visitants és al Centre d’Interpretació dels Ollers de Ca l’Hipòlit, amb un nombrós públic desitjant redescobrir una professió i una indústria que durant més de sis-cents anys va ser protagonista de l’economia selvatana, el llegat de la qual es vol recuperar ara amb l’obertura del taller de l’Hipòlit Martorell, l’últim oller convertit en ceramista artístic, que va morir l’octubre de 2021.
El Castell ha acollit l’acte de recepció dels nounats i nouvinguts a la Selva durant l’últim any. Foto: DiariTots21
L’altra activitat central del dia ha estat la tradicional recepció que anualment realitza el Consistori als nounats i nouvinguts a la Selva durant els últims dotze mesos. En aquesta ocasió s’ha homenatjat més d’un centenar de nous selvatans, rebent les famílies de la més de trentena de criatures que han nascut al municipi, i també a la setantena de noves famílies i veïns que s’han empadronat a la Selva. Després de la projecció d’un vídeo de benvinguda, l’equip de govern municipal ha lliurat una bossa de regals a cada homenatjat amb publicacions i material sobre el municipi, entrades i tiquets per gaudir de les activitats dels equipaments municipals i també un plançó d’alzina –l’arbre representat en l’escut de la població– per tal que cada família el pugui plantar i tenir-lo com a record de l’inici de la seva vida selvatana.
Paral·lelament a aquesta activitat, el castell i ha acollit l’exposició i les votacions de les imatges que opten a sortir en el calendari de l’Ajuntament de cara a 2025, en la qual els veïns i veïns hi participen amb les seves fotografies a partir de la temàtica escollida per enguany (els jocs i les joguines antigues) i, posteriorment, la Fira s’ha clausurat amb el concert de Djangologie.
La tercera edició del Woman in Tech 2024 ha reunit 150 participants per parlar de la força femenina del sector TIC. Foto: Cedida
En la primera edició van ser 30, en la segona, una seixantena, i en la tercera han estat més de 150 les participants (i no totes dones) que han participant en la jornada Woman in Tech 2024 celebrada aquest dijous a firaReus Events.
La iniciativa ha permès novament posar el focus en la importància de la visió i lideratge femenins pel futur del sector TIC. En aquest sentit, les professionals participants a la jornada han posat sobre la taula qüestions clau com la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere al sector i treballar per la igualtat. A més d’això, s’han evidenciat aspectes que afecten directament a les dones i que no es requereixen amb la mateixa intensitat els homes, com són la pressió per demostrar excel·lència, la importància de provocar i aprofitar oportunitats laborals, així com la dificultat de trobar l’equilibri personal i professional.
La jornada ha arrencat amb una benvinguda de la regidora d’Educació reusenca, Pilar López, així com de Susana Prado i Marta Martorell, del Cluster TIC Catalunya Sud i d’i2Cat, respectivament. Després d’elles ha estat el torn de la primera xerrada, on la reusenca Magda Salas, CEO de la start-up reusenca Blickers (que ven ulleres ‘de marca’ on-line arreu del món i factura més de 22 milions d’euros), ha posat l’accent en què “la visió femenina és el que necessita el sector de la tecnologia. No és una qüestió de gènere, és qüestió de reconèixer la riquesa de la nostra perspectiva”.
Magda Salas, durant la seva xerrada exposant l’experiència de Blickers. Foto:DiariTots21
A continuació, quatre emprenedores i directives han aportat la visió femenina del liderat en la taula rodona ‘Inspirant a través del lideratge’, protagonitzada per Nadia Contreras, CEO de Nemon; Glòria Arenas, Project Manager a Basetis; Susana Prado, com a directora d’Inetum a Catalunya i Iolanda Domingo, Senior Research a DST i2Cat. Susana Prado, membre de la junta del TIC Sud i directora d’Inetum a Catalunya, ha destacat l’interès que ha despertat la iniciativa i ha apuntat que “construir el futur digital sense la mirada femenina seria impossible”. “Cal treballar per la igualtat, trencar estereotips i generar vocacions en un sector transformador”, ha afegit.
Per la seva banda, en l’última xerrada del dia, Cristina Montserrat, Public Sector Manager de Google Cloud, ha apuntat que “fins fa poc el paper de la dona a l’empresa s’enfocava només des de la perspectiva professional i ara és té una visió més global”, per la capacitat de gestionar i valorar aspectes que van més enllà de la pròpia empresa. En aquesta línia ha remarcat que “sense diversitat no hi ha competitivitat”.
Ja com a cloenda, Rosa Paradell, directora de desenvolupament de negoci en innovació d’i2Cat ha explicat que “les dones tenim una capacitat única per veure la connexió entre les persones i la tecnologia i hem de continuar treballant perquè cada cop més dones puguin accedir a llocs de decisió al sector tecnològic”.
Cristina Montserrat, directiva de Google Cloud, i amb experiència a Microsoft i Oracle, entre altres. Foto: DiariTots21
Finalment, Lucía López, delegada del Govern a Tarragona, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, han tancat la jornada i Guaita ha ressaltat que “les dones són més del 50% de la població, així que no podem permetre que es perdi més de la meitat del talent de la nostra societat. És important trencar estereotips per tal que les nenes interioritzin que elles també tenen molt a dir en les professions científiques i tecnològiques”.
La jornada Woman in Tech ha estat impulsada pel Cluster TIC Catalunya Sud i i2Cat, amb el suport de Redessa i l’Ajuntament de Reus. A més, ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat, Google, Inetum, Nemon, Blickers, Basetis, Grupo Castilla i Vermuts Miró. La jornada s’emmarca dins el programa Woman in Tech que enguany es completarà amb un webinar de casos d’èxit i dos minibootcamps gratuïts per a noies d’entre 12 i 16 anys interessades en aprendre programació de videojocs. La formació prevista a Reus es farà els dies 9, 16 i 23 de novembre. Les inscripcions estan obertes i les places són limitades (https://www.inntuyo.com/minibootcamp-woman-in-tech-reus).
L’espai de la fira se centra en el carrer Major i les places del nucli antic de la Selva. Foto: DiariTots21
Com cada darrer cap de setmana d’octubre, la Selva del Camp canvia a l’horari d’hivern donant una hora més a la seva fira anual, un certamen històric amb reminiscències medievals que, després de nombroses reinvencions, els darrers anys ha apostat per les activitats destinades als petits emprenedors, al foment de les noves iniciatives empresarials i al networking, així com també per la venda i degustació de productes de la terra de qualitat gurmet.
La principal novetat de la fira selvatana d’enguany, però, mira enrere per fer un exercici de retorn a l’economia del passat i revisitar el món dels ollers i de la seva coneguda indústria terrissaire selvatana. L’excusa per recordar els anys en els quals els tupins de fang selvatà bullien a les llars de foc de bona part de Catalunya és l’obertura del Centre d’Interpretació dels Ollers Ca l’Hipòlit, instal·lat al taller del que va ser l’últim terrissaire del poble, l’Hipòlit Martorell, la vídua del qual ha cedit l’espai i el seu contingut al municipi per tal de donar a conèixer la professió que durant més de sis segles va fer famosa la Selva del Camp.
Aprofitant l’obertura de Ca l’Hipòlit, també s’ha volgut aprofitar per recordar el conjunt del gremi existent al municipi i tot el carrer dels Ollers s’ha convertit en una exposició temporal amb material i peces relacionades amb el treball del fang i la terrissa. Paral·lelament, a la mateixa zona s’hi oferiran exhibicions de terrissa i es permetrà provar l’art del torn i de treballar el fang.
A banda d’aquest vessant econòmic vinculat a la història selvatana, la Fira treballarà també el present i futur de l’emprenedoria a partir del seu Espai Professional, que enguany arriba a la seva desena edició. L’acció d’aquest espai dedicat als petits empresaris i als projectes emergents es desenvolupa de forma íntegra al Castell i l’organitzen conjuntament l’Ajuntament de la Selva i el Taller Coworking amb el suport de la Diputació de Tarragona.
Partint del concepte de treball en xarxa, l’objectiu de les xerrades i les activitats de l’Espai Professional va destinat a fer créixer el contacte professional i a crear nous vincles entre el teixit econòmic local i altres empresaris del Camp de Tarragona. En aquesta línia, la inscripció és gratuïta (enllaç aquí) i les xerrades començaran el divendres 25 d’octubre a les 19.00 h a partir del tema ‘La vida és feina, la feina és vida!’. En aquest primer dia comptaran amb les intervencions de Francesc Carreté, fuster i Enginyer tècnic en indústries forestals, de Carreté Finestres i Tancaments; Anna Lluís Gavaldà, enginyera Agrònoma i Gestora de sistemes sostenibles, de Simbiosy; i Nacho Sánchez, enginyer superior en Telecomunicacions, d’Inqbarna.
De cara a dissabte, l’Espai Professional se centrarà en el lema ‘Treballar funciona!’ i tindrà com a protagonista a la cuinera Maria Nicolau. A partir de les 18.00 h hi haurà una entrevista i xerrada amb Nicolau, popular pels seus llibres Cuina! O barbàrie o Cremo!, així com per les seves aparicions televisives.
Degustacions i actuacions musicals
Més enllà de les trobades professionals, la Fira de la Selva torna a apostar per les parades de productes gurmet i els vins. Així, a part de les parades de les entitats locals, el carrer Major i les places del nucli antic s’ompliran de productes alimentaris de proximitat i de tastos que combinaran el vessant gastronòmic i el festiu gràcies a diverses actuacions musicals durant tot el cap de setmana. La plaça Major es reserva per les actuacions de caràcter més infantil i familiar en horari diürn, mentre que la plaça de Simó Salvador es destina a actuacions més festives de part de vespre.
El diumenge, a més, se celebrarà el XXVè Cros Escolar a la zona educativa de la Rasa i també la Trobada de Motos Antigues. Com és habitual, el diumenge de la Fira s’aprofitarà també per realitzar l’acte de benvinguda als nounats i nouvinguts al municipi, que cada any ofereix l’Ajuntament a les famílies que han tingut un nadó o bé a aquelles persones que s’han empadronat al poble.
Paral·lelament, el Castell acull l’exposició de fotografies que opten a aparèixer al calendari que edita l’Ajuntament, per tal que els visitants votin les seves imatges preferides per als dotze mesos de 2025.
La volta del circ sota el carrer Enrajolat millorarà la seva il·luminació i la instal·lació elèctrica. Foto: Cedida-J.C.Borrachero
Una de les prioritats de la política municipal de l’Ajuntament de Tarragona en aquest mandat és la conservació i millora dels elements patrimonials de la ciutat, amb un especial interès als monuments romans catalogats com a Patrimoni de la Humanitat. És en aquest context que la conselleria de Patrimoni tarragonina segueix treballant en la dignificació d’un dels monuments més emblemàtics de la Tàrraco romana com és la torre del Pretori, el seu conjunt monumental i, per extensió i proximitat, també les voltes i la capçalera del Circ annexes.
Tot plegat està sent objecte d’una important transformació que el regidor Nacho García Latorre considera “necessària i alhora molt esperada i que a més està donant els seus fruits, com el recent premi que va de guanyar l’empresa encarregada de la restauració de les tres façanes”. García Latorre ha visitat aquest dilluns el monument per conèixer de primera mà les tres intervencions conjuntes que es realitzen actualment, en les quals el consistori tarragoní hi ha invertit al voltant de 600.000€.
El Pretori és un dels monuments més singulars del conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mundial i ho és per la seva presència, però alhora pel fet de ser un monument que ha sobreviscut 2.000 anys amb usos ben diversos i que li han conformat la fisonomia actual, eclèctic però alhora únic, singular, que cal dignificar i fer prevaldre com un dels més bonics de la ciutat romana.
Els tres projectes que estan en marxa en aquesta segona meitat d’any són la millora de les escales exteriors d’accés des de la plaça del Rei, el projecte d’il·luminació i finalment el de reforç i consolidació de la volta del sarcòfag d’Hipòlit. Les obres de reforç de les escales exteriors ja estan pràcticament acabades. Ara es treballa en la llosa del tram que uneix la plaça del Rei i les escales de la terrassa de la segona planta del Pretori.
Els treballs de rehabilitació van iniciar-se el passat mes de juliol i la intervenció ha consistit en reparar les lloses de formigó armat, tant les de l’accés inferior com les escales que donen accés a la terrassa superior. Així mateix, també s’ha aprofitat per renovar l’enllumenat de la passera, millorar-ne l’estructura i adequar les baranes.
La Volta del sarcòfag d’Hipòlit porta més de dos anys tancada i es podrà reobrir a principis de 2025. Foto: Cedida-J.C.Borrachero
D’altra banda, la sala de la Volta del sarcòfag d’Hipòlit és, sens dubte, un espai únic, i actualment està sent recuperat després de dos anys tancat al públic per problemes estructurals de la volta. Ara, ja en plena activitat, compta amb un projecte de restauració i adequació, que consta en la consolidació dels elements existents i l’estructura de la volta, així com la restauració exhaustiva perquè torni a ser un espai expositiu destacat com fins ara.
El darrer projecte que també contempla la millora del Circ és sota el carrer Enrajolat i la volta llarga. Aquí s’està procedint a canviar i millorar la il·luminació. Els canvis es veuran aviat en les cinc voltes transversals de sota el carrer Enrajolat, dins la volta llarga, que darrerament patia de dèficit en la il·luminació. En aquest sentit, s’estan substituint tots els llums actuals per llums led, fet que millorarà substancialment els espais i la seva visita.
Finalment, ja a la Rambla Vella, les obres de millora faran que la rampa d’entrada al conjunt sigui més accessible i també guanyi en il·luminació, a més de renovar-se les instal·lacions elèctriques i la il·luminació nocturna del monument.
Tony Montana ofereix habitualment el seu espectacule ‘Mentalismo reservado’ a grups molt reduïts. Foto: Cedida
Tony Montana és el protagonista de la pel·lícula Scarface, en la qual Brian de Palma va dirigir Al Pacino en el paper d’aquest delinqüent cubà exiliat a Florida, però també és el nom artístic d’una de les estrelles que des d’aquest dijous protagonitzaran el festival de màgia l’Impossible de la Canonja. “La meva inspiració va ser el paper d’Al Pacino, però no per res del personatge o de l’actor, sinó perquè jo buscava un nom i un cognom artístic, érem a mitjans dels anys 90, venia d’estudiar art dramàtic abans de fer màgia i coneixia la pel·lícula. Volia un nom que resultés familiar, però que no fos molt conegut, i Tony Montana sonava a molta gent, però la majoria no sabien de què… i un nom que sona, sempre va bé per fer-te contractar”.
El nom li va funcionar i, de fet, el personatge finalment s’ha acabat imposant al seu intèrpret: fins i tot la seva dona ara ja es refereix a ell com a ‘Tony’. La qüestió és que, després de guanyar el campionat del Món de Màgia en l’apartat de mentalisme a Pequín l’any 2009, la seva fama es va disparar en el sector de la màgia i pràcticament no ha passat per la seva Argentina natal des de llavors.
Primer van ser actuacions per tot el món, des de Sud-amèrica, a Rússia, passant per la Xina, els Estats Units, Corea o Gran Bretanya, fins que l’any 2014 es va acabar establint a Espanya. “Venia d’un país com Argentina on pràcticament no hi ha llocs per fer màgia i, de cop, em vaig trobar a Madrid, on es pot treballar molt, hi ha locals i hi ha cultura de màgia, de manera que vaig flipar i vaig veure que es podien fer moltes coses”, explica Montana.
D’entrada va arrencar en sales grans, però després, gràcies a l’amistat amb el mag Héctor Mancha va néixer l’espectacle Mentalismo reservado, amb el qual aquest dijous serà a la Canonja. “A l’Héctor li va sortir un projecte nou i em va proposar agafar el seu espectacle, que es deia Magia reservada, i convertir-lo en un espectacle de mentalisme amb la mateixa filosofia, treballant amb molt poc públic, de manera molt propera i directa, i va funcionar”. De fet, reconeix que aquesta forma de treballar és una de les que més el motiven, tot recordant un dels seus referents del món de la màgia de quan era jove, que no és altre que Juan Tamariz. “Tamariz és un mestre que va travessar fronteres i a Argentina va marcar diverses generacions”.
Montana reconeix que aquesta màgia propera, amable, que fa que el públic s’ho passi bé i acabi formant part de l’espectacle sense trobar-se incòmode, sigui el que més el defineix. “M’encanta que la gent s’enganxi, gaudeixi i rigui quan veu que participa de fer que succeeixin coses i, com passarà a la Canonja, de veure que es fa màgia directament a la seva mà”. En aquest sentit, l’artista reconeix que “m’ha sorprès molt agradablement com la gent intervé i participa, i penso que la clau és que, al contrari d’altres mags que foten canya al públic, amb mi ningú mai passa un mal moment”.
De fet, a l’Impossible canongí seran només una quarantena les persones que podran gaudir de l’espectacle de Montana en cadascun dels dos passis que oferirà, “i són bastants més dels que tinc habitualment, perquè l’espectacle va començar amb només 12 persones de públic i durant la pandèmia ho vam baixar a 6 espectadors per complir amb els límits d’aforament, i així hem continuat. Això dóna un sentiment de protagonisme increïble al públic, on cada cosa que passa, passa just al seu davant”.
Montana reconeix que amb passis tan reduïts ha de treballar molt més que altres que omplen sales amb centenars de persones i, de fet, acostuma a fer deu shows setmanals, però “l’experiència és molt diferent i gratificant, perquè venen famílies o grups d’amics i la comunió és molt més gran que en un gran escenari”.
La màgia del mentalisme
Per aquells que encara no tinguin clara la diferència entre la màgia i el mentalisme, Tony Montana explica que la diferència és bàsicament tècnica. “La màgia transforma els elements, habitualment amb objectes que es consideren màgics, com ara monedes que desapareixen o cartes que canvien de lloc; mentre que en el mentalisme la màgia no és en l’element, sinó en el poder del mentalista per endevinar que triaràs, que faràs o què pensaràs”.
En qualsevol cas, Montana garanteix que tothom que passi per l’Orfeó Canongí podrà passar una gran estona i gaudir al màxim amb números que faran pensar a tothom. “Les xarxes socials estan plenes de màgia, fins i tot de gent que explica com es fa, i això ens obliga a treballar cada vegada més i millor per sorprendre la gent”.
L’alcaldessa i el president de Fira de Barcelona, amb els responsables de Redessa i FiraReus, durant l’obertura del recinte. Foto: Cedida
En un entorn social on les generacions de mitjana edat ja es compren les sabates per internet, els aparcaments es paguen amb una app i les cartes dels restaurants es llegeixen amb un codi QR, podria semblar que una fira de les de tota la vida, on trobes matalassos, sofàs, purificadors d’aigua, espècies, neveres, equips d’oficina, llars de foc, sistemes de climatització, piscines, motos i cotxes (molts cotxes), no té massa sentit… però resulta que sí. En té!
Un any més, i ja en van 52, exproReus demostra des d’aquest dijous que les fires de mostres multisectorials no només ‘encara’ agraden sinó que agraden molt, i si hi poses 44 marques diferents de cotxes, un bon grapat de motocicletes i els expositors “de tota la vida” que t’ajuden a decidir sobre aquelles plaques solars que t’havies mirat per casa o sobre la butaca que fa temps que busques per mirar la tele, la justificació és plena.
Més enllà de ser una fira on veure vehicles i en la qual les famílies poden anar a buscar un cotxe nou aprofitant les ofertes –i convertint l’esdeveniment “social i emocional que és l’exproReus en un esdeveniment econòmic”, tal com comentava l’alcaldessa Sandra Guaita en la inauguració–, el certamen reusenc és el que el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha explicat en la seva xerrada inaugural: “Les fires tenen una missió econòmica, però també social” i ha recordat com la necessitat de la socialització va quedar demostrada durant la pandèmia de la Covid-19.
Relat també ha defensat les fires com una fórmula per fomentar l’economia del territori i obrir les seves empreses a nous reptes de futur, tot indicant que Barcelona és al capdavant de les fires de la Mediterrània, però en el Top10 europeu va darrere de les set fires alemanyes que, precisament, corresponen a les set zones més productives i econòmicament més fortes d’Europa.
Una fira amb història
En aquesta línia, Pau Relat també ha elogiat la tasca de Redessa i de FiraReus, a qui s’ha referit com la segona fira amb més història de Catalunya, per darrere de Fira de Barcelona, donat que deu anys separen la primera fira de mostres reusenca de 1942 de la institució barcelonina, nascuda l’any 1932.
La fira conserva l’atractiu de ser un aparador del comerç local, amb estands d’electrodomèstics i equipament per a la llar. Foto: Cedida
Tot i quedar una mica lluny de les mastodòntiques fires dels anys 70 i 80 del segle XX, els més de 20.000 metres quadrats firals conserven encara algunes sorpreses especials. De fet, durant la visita inaugural d’aquest dijous, la comitiva d’autoritats ha fet una aturada a l’estand de Ramon Bergadà, empresa d’equipament d’oficina que va estrenar-se com a expositor en la primera edició oficial d’exproReus, l’any 1966 (el famós “any del foc”, quan es va cremar l’espai d’exposició del Passeig Mata), i s’hi ha mantingut fidel des de llavors. El fill del fundador i actual gerent de l’empresa, Joan Maria Bergadà, explicava que, el seu pare i fundador de la societat ja va ser a les primeres fires que es van muntar l’any 1942 quan, després de la Guerra Civil, es va plantar pel seu compte per arreglar i vendre màquines d’escriure.
La 52a exproReus s’estrena amb l’objectiu de tornar a ser el gran aparador comercial del territori i oferir una variada oferta d’activitats per a fer en família i, de fet, per tal de potenciar la visita del públic, l’accés a la fira és gratuït. En aquesta línia, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha volgut destacar que “exproReus és la gran fira multisectorial de referència a Catalunya, la fira de fires, i durant quatre dies situarà a Reus al centre de l’activitat econòmica, comercial i empresarial del territori, generant novament milions d’euros d’impacte econòmic”.
L’aparador més gran per buscar cotxe
Un dels grans atractius de la mostra són les 44 marques d’automoció, entre vehicles de passatgers i vehicles industrials que s’hi reuneixen. Es tracta de la dada més alta des que se celebra la fira, amb les incorporacions destacades de marques especialitzades en vehicles elèctrics com Tesla o BYD i de nous fabricants acabats d’arribar al nostre mercat com ara Omoda o Jaecoo. Pel que fa a les motocicletes i vehicles de mobilitat personal, també es podran trobar les principals novetats del sector.
En el marc d’exproReus s’han organitzat dues jornades temàtiques. La primera és aquest dijous mateix, de 19 a 20 h, amb una taula rodona de la Lliga Contra el Càncer, que inclou una exposició fotogràfica i una xerrada amb professionals de l’àmbit oncològic, supervivents del càncer de mama, models de l’exposició, i les fotògrafes del projecte. La segona jornada, el Reus Logistics Summit, es farà aquest divendres, dia 11, i tractarà els reptes logístics del futur i aplegarà a professionals d’empreses i institucions del sector de 9 a 14 h.
Gastronomia i nutrició
El Hub Foodtech & Nutrition, el pol d’empreses i institucions vinculades al sector agroalimentari impulsat per Redessa i l’Ajuntament de Reus, és el punt on els visitants trobaran un programa ple de ponències científiques, demostracions culinàries i activitats que giren al voltant de la innovació en el sector alimentari, amb especial atenció al producte local i artesà.
El programa de demostracions culinàries inclou col·laboracions amb paradistes del Mercat Central de Reus i amb restauradors del territori com ara Pola Hany William del restaurant El Alkimista de Reus; Ferran Cerro, xef del restaurant de Reus que porta el seu nom; i Arnau Bosch, xef del restaurant Can Bosch de Cambrils.
En l’àmbit divulgatiu i de promoció de la salut, s’han programat xerrades i activitats en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’IRTA i el centre tecnològic Eurecat, entre d’altres.
Finalment, al mateix estand del Hub, les empreses agroalimentàries adherides que hi estiguin interessades hi podran realitzar presentacions dels seus productes als visitants de la fira, entre elles, l’start-up especialitzada en suplements amb base de polifenols, Biophenolics; la DOP Avellana de Reus, que realitzarà un tast d’avellanes a càrrec d’Ester Gomis, presidenta DOP Avellana de Reus; o la marca especialista en productes per cuinar, Valira.
Activitats infantils
Amb els més petits de la família com a protagonistes, exproReus ofereix un seguit de propostes didàctiques i lúdiques, com ara un taller de noves tecnologies en col·laboració amb el Clúster TIC Catalunya Sud, activitats de manualitats o un taller d’storytelling. Algunes d’aquestes activitats les realitzen empreses expositores de la fira com a forma de presentar els seus serveis al públic assistent.
Tasting Village
Com edicions anteriors, l’auditori exterior de firaReus Events acull la zona de restauració d’exproReus amb foodtrucks i un escenari per a les propostes musicals i en el que es celebrarà un concurs de Talents organitzat amb Music and Views, una de les empreses de l’edició de la Incubadora TIC i Foodtech d’aquest any. Tot i que l’horari de la fira és d’11 h a 21 h, la zona de restauració romandrà oberta fins a les 22 h.
Com ja és habitual, Reus Transport ha habilitat una línia especial, la L80, amb un recorregut que unirà la plaça de la Llibertat amb firaReus i una freqüència de pas de 30 minuts.
El programa d’aquest divendres per la jornada professional Reus Logistics Summit, impulsada per Redessa amb la col·laboració de Run Brokers, CamionProtect i Mejoramos Tus Seguros, abordarà la logística del futur i els reptes i oportunitats del territori.
Programa del Reus Logistics Summit:
9:15 h. Benvinguda institucional
9:30 h Conferència: L’estratègia logística d’Espanya i d’Europa, a càrrec de Laia Garriga Gerent de promoció tecnològica de la unitat d’Intel·ligència Artificial Aplicada d’Eurecat
10:00 h. Taula 1: El futur logístic del territori
11:30 h Taula 2: El repte del talent al sector logístic
12:15 h Taula 3: La digitalització a la cadena de subministrament
13:00 h Taula 4: La descarbonització per una transformació sostenible
13:45 h Cas d’èxit del Clúster Logístic d’Aragó, amb Eduardo Corella, president de l’Asociación Logística Innovadora de Aragón (ALIA)
14:15 h Aperitiu networking
Altres activitats de la jornada d’exproReus de divendres seran:
12 a 12:30 h. Tast d’avellanes DOP Avellanes de Reus (Espai Hub)
17:45 a 18:15 h. Xerrada “La dieta vegetariana és saludable? Enderrocant mites i creences” a càrrec de Josefina Ruiz de Azua, dietista, nutricionista i investigadora, d’EURECAT (Espai Hub)
18:30 a 19:15 h. Demostració de coques de mercat, coques amb recapte i sense gluten a càrrec de Zero Gluten Sistaré (Espai Hub)
19.30h a 20.15h. Showcooking: “Llibertat del producte” amb el xef Ferran Cerro (Espai Hub)
Ander Gorostidi, intentant rematar una pilota durant la segona part a Anxo Carro. Foto: X/@NasticTarragona
El Nàstic segueix en una línia de consolidació en aquest inici de temporada i aquesta setena jornada del Grup A de la Primera Federació li ha permès seguir sumant després d’un difícil enfrontament contra el Club Deportivo Lugo, en el qual ha començat guanyant per 0-2 des del primer quart d’hora de partit, però que s’ha anat complicant cada vegada més fins al xiulet final amb un ajustadíssim 2-2 en el marcador.
El preludi del partit arribava marcat pels problemes de lumbàlgia del capità del Gimnàstic de Tarragona, Joan Oriol, que quedava descartat d’entrada contra un Lugo que es plantava davant els granes amb el bagatge d’haver empatat els tres partits previs jugats a casa i sense encaixar ni un sol gol en aquests tres enfrontaments previs jugats a l’estadi Anxo Carro.
L’onze inicial de Dani Vidal ha estat encapçalat per Alberto Varo a la porteria, amb Pol Domingo, Oscar Sanz, Nil Jiménez, Unai Dufur, Ander Gorostidi, Marc Moltalvo, Jaume Jardí, Víctor Narro, Antoñín Cortés, Pablo Fernández. El partit ha arrencat amb la col·legiada vasca Olatz Rivera Olmedo dirigint l’enfrontament i amb el Nàstic jugant de verd, la segona equipació d’aquesta temporada i que s’ha estrenat en aquest primer dels dos caps de setmana consecutius que el Nàstic jugarà a Galícia i que el portarà la setmana vinent a Arenteiro.
Marc Montalvo amb un xut ha estat el primer jugador grana que ho ha intentat des de lluny en un inici de partit ben controlat pels dos equips, sobretot tenint en compte que tots dos destaquen per les seves defenses ben posicionades. De fet, a casa, el Lugo, destacava per ser un equip poc marcador, però que encara encaixa menys.
I quan semblava que el partit seria una lluita titànic entre defenses ha arribat el primer gol del partit. Després d’una pilota robada per Jaume Jardí al mig del camp, aquest l’ha enviat a Víctor Narro. Després de guanyar l’esquena al seu defensor, la seva centrada ha estat impecable i Pablo Fernández, entrant des de darrere ha fet un golàs marca de la casa. Pablo obria així el marcador amb el gol més matiner de la temporada, enviant la pilota lluny del porter Marcos i trencant no només l’esquema del Lugo, sinó també les previsions més optimistes del Nàstic.
Dos gols en un quart d’hora
Els següents minuts han estat de cert nerviosisme per part dels locals, que no s’esperaven un gol tan matiner davant la seva afició. Per altra banda, el Nàstic ha anat treballant bé els contracops i guanyant en oportunitats. I en un d’aquests contracops –després d’una possible falta que reclamava el Lugo a l’àrea del Nàstic i que l’àrbitre no ha considerat de xiular– els tarragonins han tret una pilota ràpida des dels peus de Nil Jiménez, que després ha cedit a Víctor Narro –especialment desequilibrant aquest diumenge–, el qual ha cedit magistralment la pilota a Antoñín per marcar el segon gol grana quan tot just s’arriubava al minut 14 de partit. El gol ha deixat glaçats, i força emprenyats, els pocs espectadors que aguantaven la pluja a l’Anxo Carro.
El control del Nàstic ha continuat posant en dificultats un Lugo que deixava forces espais en el centre del camp mentre que els granes dominaven bé la situació, a l’espera de trobar altres oportunitats a partir de contracops com els que li havien donat les dues dianes inicials.
Tot i el poc ordre en els atacs locals, que Varo ha anat aturant sense problemes, el Lugo ha rebut el premi que buscava poc després de la primera mitja de joc. En una internada a l’àrea, Oscar Sanz ha comès un penal molt ajustat que la col·legiada no ha dubtat a assenyalar. Així ha estat com Brian Mendoza ha marcat 1 a 2 després de transformar la pena màxima al minut 32.
Els minuts següents han estat de certa tensió, amb un Lugo crescut i un Nàstic que ha acabat veient la primera targeta groga després d’una falta de Nil Jiménez al minut 36.
De mica en mica, els granes han anat posant en pausa el joc i controlant de nou la situació, fins que al minut 40, després d’una bona jugada de Marc Montalvo que s’apropava a l’àrea, el Lugo ha aturat el riudomenc amb falta i li ha costat la primera targeta groga a Vaquero pels locals.
Corria el minut 43 quan Mendonza ha tornat a intentar agafar per sorpresa Varo des de fora de l’àrea i el de la Canonja ha fet una aturada espectacular que ha salvat el Nàstic del segon gol local. L’objectiu en aquest moment era aguantar fins a la mitja part per tal de frenar la crescuda dels locals i intentar recuperar el control del partit en la represa.
Una segona part de patiment
La segona part ha començat amb un canvi a les files del Nàstic, donat que Dani Vidal ha volgut evitar el risc d’acabar amb 10 jugadors després de la targeta groga rebuda per Nil Jiménez, i ha recuperat Joan Oriol en un intent de posar una mica de tranquil·litat al mig del camp grana.
La primera oportunitat clara del Nàstic ha arribat al minut 52, amb una doble rematada que ha acabat amb el segon córner del partit a favor dels granes. La qüestió en aquests primers minuts de la segona part ha estat que els dos equips han sortit a buscar coses molt diferents, el Lugo a intentar que el partit es descontrolés una mica i s’obrís de nou per tenir l’oportunitat de remuntar, mentre que el Nàstic intentava aturar el joc i recuperar el control per mantenir l’avantatge obert en la primera part.
Així han anat passant els minuts i, pas a pas, al Nàstic ha anat apropant-se de nou a la porteria gallega i posant en dificultats la defensa local. Això ha costat un parell de targetes grogues al Lugo i ha generat també un triple canvi local que ha buscat afegir més empenta al seu equip al minut 64.
Narro ha estat determinant per al Nàstic i ha fet un gran partit davant de la seva antiga afició. Foto: X/@NasticTarragona
L’aire fresc ha donat una mica més d’energia als locals, que al minut 68 ha disposat d’un parell de córners i també d’una bona ocasió que, per fortuna pel Nàstic, no ha arribat al fons de la xarxa. Després d’això, Dani Vidal ha decidit reforçar el centre del camp i l’organització defensiva fent entrar Gorka Pérez en substitució d’Antoñín.
Tot i tenir el control i fer un bon joc, els ensurts no s’han acabat aquí i Erik Ruiz ha marcat el segon local després de la sortida d’un córner al minut 74. Setanta minuts després del primer gol del Nàstic, els locals han tornat a equilibrar el marcador quan encara faltava més d’un quart d’hora pel final del partit.
El Lugo no ha deixat viure a Víctor Narro en aquesta segona part, a qui els locals han cosit a faltes des de la represa i així ha arribat una nova targeta local. Tot i això, els minuts següents han estat de notable descontrol i l’empat ha fet créixer els jugadors locals, els quals han guanyat confiança i han posat en moltes dificultats els granes.
Veient la situació, l’entrenador grana ha decidit endreçar una mica l’equip i donar força al conjunt fent entrar Álex López i Álex Jiménez en el lloc de Pablo Fernández i Marc Montalvo.
L’objectiu en aquests minuts era no encaixar cap més gol, però tampoc no s’ha renunciat a res i Álex Jiménez ha tingut la seva oportunitat desaprofitada al quedar-se sol davant del porter local quan ja se superava el minut 80.
La veritat és que el final d’aquesta segona part ha estat força boja i, més que mai, el joc ha estat una constant anada i tornada que ha fet anar de corcoll les defenses dels dos equips. La fortuna per al Nàstic ha estat tenir a Alberto Varo sota pals, salvant tot el que li ha arribat a porteria, amb intervencions d’autèntic mèrit que l’han convertit en un dels millors jugadors del partit.
Arribats al minut 90 el Nàstic ha fet un nou canvi, fent entrar Marc Fernández en el lloc de Víctor Narro. L’objectiu era clar i es tractava frenar el joc i mantenir l’empat fos com fos, tenint en compte que l’últim quart d’hora del Nàstic ha estat de molt de patiment. Els dotze córners que ha xutat el Lugo, per contra el dos que ha tret el Nàstic, són el millor reflex del que ha estat el final de la primera part i tota la segona part sota la pluja gallega.
La setmana vinent a Arenteiro els granes tindran l’oportunitat de treure’s l’espineta i demostrar que són l’equip que aquest diumenge s’ha vist durant la primera mitja hora de partit a l’Anxo Carro.
El pilar de la Jove, arribant a l’Ajuntament, ha estat el més ràpid de la jornada de la Mercè. Foto: Cedida-X@JoveDeTarragona
Si és la Mercè, toquen pilars caminant, i així ha estat aquest dimarts al migdia a la Part Alta de Tarragona. Després d’una diada de dues rondes a la plaça de les Cols, en la qual s’han vist castells de set i vuit pisos, les quatre colles tarragonines han arrencat amb el plat fort del dia, els tradicionals pilars caminant de l’última jornada de festes.
El final de la Santa Tecla castellera i gairebé del programa no ha acabat de ser tan gloriós com s’esperava, perquè si bé els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove han completat el recorregut des de les escales de la Catedral fins a la plaça de la Font i han pujat l’enxaneta al balcó, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha complert i ha arribat fins a la porta consistorial, però el fet d’arribar justeta i de no trobar-se la faixa preparada han ocasionat que l’estructura es trenqués abans que l’enxaneta tingués l’oportunitat de sortir del pilar. La principal decepció, però, ha estat pels Xiquets del Serrallo, que semblava que ho tenien tot de cara per completar el seu vint-i-setè pilar caminant consecutiu i han fet llenya entre la baixada de Misericòrdia i la plaça de la Font.
La primera colla a fer el pilar caminant ha estat la dels Xiquets de Tarragona que han aconseguit fer el recorregut des de la plaça de les Coques, pujant al Pla de la Seu, fins al balcó de l’ajuntament en 7 minuts i 58 segons. Semblava que no farien canvi de baix i, de fet, l’han fet força tard, quan ja es trobaven ben entrada la plaça de la Font. Des d’allí han reprès el ritme i han arribat sense massa dificultats al balcó consistorial.
El pilar dels Xiquets, al carrer Major, ha estat el primer en fer la baixada i arribar al Palau Municipal. Foto: Cedida-Tarragona Cultura
El segon torn ha estat per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, que ha començat el pilar quan els Xiquets encara eren a mitja plaça de la Font i han agafat un bon ritme des del primer moment. De fet, han estat els més ràpids de la jornada, amb un temps de 7 minuts i 32 segons. Els liles han optat per fer un canvi de baixos a la zona habitual –a l’encreuament del carrer Major amb Cavallers i la Nau– i han arribat al balcó del Palau Municipal amb solvència.
El pilar del Serrallo, a punt per fer la baixada de Misericòrdia, on s’han evidenciat els seus problemes. Foto: Cedida-Tarragona Cultura
El tercer torn era per al pilar caminant dels Xiquets del Serrallo, que buscaven allargar el seu rècord de 26 baixades del pilar caminant completades de forma consecutiva, però ben aviat s’ha vist que avui no era el seu dia. Just davant de l’antic ajuntament han hagut de fer la primera aturada i el primer canvi de baix. Buscaven seguretat i anaven al seu propi ritme, però a la baixada de Misericòrdia s’ha vist que el pilar tenia problemes. Quan l’estructura ha arribat a una zona més planera el segon ha demanat aturar-se per recol·locar els peus de la terç i, després d’alguns intents per trobar una posició còmoda, el pilar s’ha trencat quan estaven a punt de reprendre la marxa per encarar la cantonada de la plaça de la Font.
El pilar de Sant Pere i Sant Pau ha estat un exemple de resistència i ha arribat al límit a l’ajuntament. Foto: Cedida-Tarragona Cultura
Per acabar, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha treballat també força el seu pilar. Després del canvi de baix a la cantonada del carrer Major i el carrer la Nau, la terç ha anat quedant lleugerament avançada i escorada a la seva esquerra, però l’estructura ha aconseguit arribar fins a les portes de l’ajuntament gràcies a la tasca feta pel segon.
L’esforç s’ha vist recompensat i han creuat la plaça i pujat les escales del Palau Municipal al límit de les seves forces en 7 minuts i 59 segons. Tot i això, la faixa per agafar l’enxaneta no estava a punt i al castell li han sobrat aquests segons abans de trencar-se i no permetre la sortida de l’enxaneta. Malgrat això, bona part de la plaça i el mateix Ajuntament de Tarragona han donat per bo el pilar, tot aprofitant que cap norma en aquesta diada exigeix pujar o no al balcó, sinó, simplement, arribar al Palau Municipal.
Moment de l’entrada del braç a la Catedral després de la processó, amb els quatre pilars. Foto: Cedida-X@JoveDeTarragona
Les tarragonines i els tarragonins han renovat un any més la seva gloriosa relació amb Santa Tecla, i ja en són 703… d’anys i de devoció a la relíquia de la santa cada 23 de setembre. Aquest contracte indefinit de patronatge i de devoció entre Santa Tecla i Tarragona, anterior fins i tot a 1321 –quan va arribar el seu braç a la ciutat–, viu moments particularment dolços, no perquè Tarragona travessi una etapa d’especial explosió cristiana sinó, precisament, perquè no la viu i, malgrat això, la patrona i les seves festes no només són intocables sinó que també són creixents.
Dins d’aquesta diada de Santa Tecla carregada de moments especials, el primer s’ha donat a partir de les deu del matí durant l’ofici solemne en honor a la patrona. No ha estat únicament un fet remarcable en l’àmbit religiós, també ho ha estat en la història social tarragonina. La qüestió és que l’arquebisbe de Tarragona, Mn. Joan Planellas, ha convidat a la celebració religiosa d’enguany el flamant nou bisbe de Girona, fra Octavi Vilà. Ell ha estat l’encarregat de presidir la cerimònia i també, per tant, d’oferir el braç amb la relíquia de Santa Tecla a la ciutat per tal que la seva gent la pogués venerar públicament.
El tarragoní Fra Octavi Vilà, presidint l’Ofici Solemne, en companyia de Mn. Joan Planellas. Foto: Cedida@bisbatgirona
La visita del bisbe de Girona no tindria més transcendència si no fos perquè fra Octavi Vilà, no només és monjo benedictí i va ser abat de Poblet, sinó que va néixer el desembre de 1962 a la ciutat de Tarragona i va créixer amb el referent festiu de Santa Tecla. Per tant, enguany s’ha donat el fet, en un d’aquells moments que en comptades ocasions s’han produït en set segles, que un bisbe tarragoní hagi estat l’encarregat d’oficiar la missa de Santa Tecla, de cedir la reliquia de la patrona a la ciutat i de tornar-la a la custòdia després de la ‘professó’ solemne.
Més enllà d’aquesta anècdota, emotiva sobretot per fra Octavi Vilà, el principal acte de caràcter popular de la jornada de Santa Tecla –amb permís de la diada castellera– ha estat la processó del seguici i les autoritats acompanyant la relíquia del braç pel recorregut clàssic que la tradició estipula per la Part Alta.
El Ball de Pastorets, al carrer Merceria, aquest dilluns en la Tornada d’Ofici. Foto: Cedida-Aj.TGN-Marc Colilla
Després de veure per primer cop enguany el Seguici complet en la jornada de diumenge durant la Cercavila, aquest dilluns s’ha pogut tornar a veure tant en l’anada com en la tornada de l’ofici religiós del matí com, novament, en la ‘professó’ de la tarda. La diferència bàsica entre la sortida de la Vigília i la de Santa Tecla és la solemnitat i l’ordre que presideixen la segona per sobre de la primera. I és que si algun ‘però’ es pot trobar actualment a la festa major tarragonina –a banda de la massificació extrema i de la mala olor que contínuament fan els espais de festa– és que bona part dels joves teclers i tecleres actuen davant dels elements del Seguici com si cada dia fos la Baixada o com si cada encesa dels Diables fos un correfoc, ignorant el paper que desenvolupen cada dia i en cada cas.
Una altra anècdota del dia, que s’ha produït en més d’una ocasió, però tampoc de forma aclaparadora, han estat els xiulets que han rebut les comitives d’autoritats militars i policials, així com l’equip de govern municipal, en cada pas per la plaça de les Cols i algun altre punt d’especial concentració de públic.
Sobre l’evolució de la ‘professó’, esmentar l’ordre i la puntualitat que en aquesta ocasió ha dominat gairebé la totalitat de la manifestació. La sortida s’ha iniciat a l’hora prevista i l’entrada del braç de Santa Tecla a la catedral, anunciat de forma aproximada per a les nou del vespre, s’ha produït quan ni tan sols passaven deu minuts del punt de les nou, tot un miracle si tenim en compte com de plena de gent estava la baixada Pescateria o la de Misericòrdia.
El paper del Seguici s’ha tancat amb la darrera tanda de lluïment de tots els balls conjuntament a la plaça de la Font, mentre que el dia l’ha tancat la ja coneguda pirotècnia Poleggi de la localitat italiana de Canepina.
Les dels Poleggi no seran les darreres explosions festives d’aquest 2024, donat que, com ja és habitual, els últims petards i carretilles els cremaran el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, i el Griu, juntament amb Lo Dràcom de Riudoms, el Drac de Valls, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove, el Ball de Diables de Vilanova i el Ball de Diables de Vilafranca en el correfoc d’aquest dimarts a la nit, diada de la Mercè i últim dia de festes.
Galeria d’imatges de la Professó del Braç de Santa Tecla:
La Víbria, en la Cercavila de la Vigília, sortint per Portalet. Foto: DiariTots21
En una jornada de diumenge marcada novament pel risc de pluja després de la matinada remullada de la Baixada, finalment només les representacions de Dames i Vells a Bonavista s’han hagut de fer a cobert i la Vigília de Santa Tecla ha mantingut el protocol dels seus actes tradicionals més rellevants com ara, al migdia, l’entrada dels músics i, a la tarda, la Cercavila del Seguici Festiu al complet.
Si ens centrem en l’acte més massiu –la Cercavila–, la Part Alta de Tarragona s’ha tornat a omplir, literalment, de gom a gom i ha rebut els elements del Seguici amb moltes ganes de festa. De fet, en la pràctica totalitat del recorregut ha estat gairebé impossible moure’s amb llibertat i s’ha evidenciat un dels problemes que actualment pateixen bona part les grans manifestacions festives de carrer: la sobre massificació. Sigui com sigui, és Santa Tecla, i quan es tracta d’esperar per veure el seguici de la patrona no hi ha prou cotxets infantils aparcats en ‘bateria’ en una vorera que molestin ni tampoc sap greu ser trepitjat sense disculpa les vegades que faci falta.
Aprofitant que la tarda de diumenge ha començat amb sol, els versots del Serrallonga, les Gitanes i els Pastorets han estat el preludi perfecte per tot plegat. El Seguici estava a punt.
Unes quantes hores d’atencions al Palau Municipal han evitat la pneumònia de l’Àliga, la Mulassa i el Lleó després d’entomar aigua bona part de la nit anterior i la mostra ha arrencat amb puntualitat britànica. Llucifer i la Diablessa han obert pas a un Ball de Diables que ha tornat a ser protagonista i ha anat encenent el pas a tots els elements festius de la ciutat en la seva primera sortida completa abans de la processó de Santa Tecla d’aquest dilluns.
Com sempre passa, el foc corre més que ningú i ja en la pujada cap als peus la Catedral s’han vist les primeres aglomeracions a la baixada de Misericòrdia, sempre a petar de públic i sempre fent de coixí entre les arrencades fulgurants entre la plaça de la Font i les demostracions de cada element i cada ball al carrer Major.
L’última de les Bèsties del Seguici, el Lleó, començant la segona part de la Cercavila. Foto: DiariTots21
La plaça de les Cols ha servit per fer el primer tast del que esperava enguany a un Seguici especialment multitudinari, amb molt de públic i amb molt d’aquest públic demanant molta festa. Això, que sempre és bo, ha generat situacions que no sempre ho són tant i el personal de suport d’algunes colles han tingut feina en excés demanant espai al públic. El problema és, potser, que hi ha qui es pensa que la Baixada és cada dia i que cada dia el Seguici balla igual que aquella nit… i no.
Amb els Nanos començant a encarar el carrer Major, el foc de baixa intensitat superava el carrer del Silenci, el nou ‘oasi’ per a persones amb alta sensibilitat al soroll que enguany debutava en el recorregut dins del tram del carrer de Santa Anna. Un bon i necessari debut, sobretot de cara a molta canalla que no era capaç d’acostar-se al Seguici per culpa de la por –i no necessàriament al foc– i que ara ha pogut anar fins i tot a tocar-lo. L’únic aspecte que potser caldria millorar és trobar un espai on resulti més fàcil accedir o sortir-ne amb la cercavila ja en marxa.
Com sempre, després de la calma arriba una tempesta, almenys en el Seguici, i l’arribada a la plaça del Rei del Drac, el Bou i, una mica més endarrera, la Víbria i el Griu ha encès literalment la plaça. Després d’aquest punt, encarant la baixada Pescateria i la plaça de l’Esperidió, el foc ha hagut de fer un descans per evitar caçar els balls que encara sortien de la plaça de Font, mentre l’Àliga es convertia en protagonista de la plaça del Rei.
La solemnitat aliguera i el seu contrapunt de la Mulassa són, juntament amb el foc, els punts àlgids d’una primera part d’un Seguici que no ha arribat novament a la plaça de la Font fins prop d’un quart de nou del vespre, per encarar la baixada per Portalet i obrir el recorregut per l’exterior de la Part Alta.
A la Rambla Vella, la cercavila ja s’ha mostrat força segmentada, amb un primer grup de foc amb els Diables, el Drac i el Bou, i un segon sector format per la Víbria i el Griu. Per darrere, els trabucs del Ball de Serrallonga han demostrat ser gairebé independents –costa mantenir-se a prop seu–, mentre l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera i, després, el Lleó formaven el seu propi bloc. Aquesta primera meitat del Seguici ha necessitat poc més de mitja hora per desfilar per la Rambla Vella, faltant per arribar els Gegants, els Nanos i tots els balls, que avancen al seu propi ritme.
Si bé els Gegants i els Nanos han mantingut un cert ritme de cercavila, a continuació altres agrupacions han tingut més problemes per mostrar els seus balls i s’han hagut de reservar per la tanda de lluïment final. Ha estat el cas del ball de Bastons, del de Pastorets, el de Turcs i Cavallets, el Patatuf i Cercolets o el dels Bastoners de l’Esbart de Santa Tecla, ja que, quan aquests arribaven a baixar Comte de Rius, el cap del Seguici ja esperava a la plaça Verdaguer.
Tot i haver quedat despenjades de la resta de la cercavila, les Gitanes no han decebut ningú en l’arribada a Portalet i han lluït els seus vestits nous sense recança, com també han fet Valencians i Cossis. A continuació, els pas dels Titans, els Set Pecats Capitals, la Moixiganga i la banda de la Unió Musical han fet possible el retorn del cap del Seguici al Portalet i la plaça de la Font, després de superar la Rambla Nova i el carrer de Sant Agustí.
El Ball de Gitanes ha trenat i destrenat el pal de forma incansable durant tota la Cercavila. Foto: DiariTots21
La primera tanda de lluïment a la plaça de la Font dels dotze balls que van entre els bastoners i la Moixiganga ha començat tard –per aquells que no l’hagin vist, aquest dilluns es fa la darrera a la tornada de la Professó–, mentre que les representacions dels versots i parlaments previstos a la plaça del Rei a partir de quarts de deu ha començat amb cert retard, però ha anat avançant darrere de Dames i Vells a mesura que cada formació enllestia la seva arribada del Seguici.
Més enllà d’això, ha estat una nit llarga de música i revetlles per donar la benvinguda a un dilluns tecler sense pluja i amb moltes ganes de celebrar diada de la patrona.
Tarragonins i tarragonines, Sant Tecla gloriosa, és Festa Major!
Griselda Pastor, amb Rubén Viñuales i Sandra Ramos, al balcó de l’ajuntament, amb els Macers municipals. Foto: Cedida-J.C.Borrachero
Ara sí que sí! Santa Tecla és aquí. Després de superar algunes suspensions i trasllats d’actes a cobert per culpa de la pluja que, com marca la tradició, cada any ha de caure un dia o altre durant les festes, Tarragona ha arrencat oficialment aquest dissabte la seva Festa Major amb el clàssic toc dels Trompeters, la lectura del pregó i l’encesa de la seva tronada corresponent.
L’encarregada de donar la benvinguda a les festes ha estat la periodista tarragonina Griselda Pastor, a qui la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, ha presentat com “ambaixadora de luxe de la nostra ciutat en tots els sentits, i exemple de responsabilitat, respecte, honestedat i professionalitat”. Filla de radiofonistes i publicistes tarragonins, Griselda Pastor Llopart va començar a treballar com a periodista als estudis de SER Tarragona i també va ser corresponsal de l’Agència EFE a Tarragona. Des del 1998 ha estat corresponsal a Brussel·les per a la Cadena SER i ha posat veu a informacions tan significatives com la guerra de Kosovo, la crisi del 2008 o el Brexit.
El pregó ha arribat després d’una recepció a la sala d’actes del Palau Municipal on la periodista ha signat el llibre d’honor i ha rebut una placa amb un relleu casteller del 4de9 amb folre de part de l’alcalde, Rubén Viñuales. Tot plegat succeïa mentre a la plaça de la Font tota la col·lecció gegantera de la ciutat esperaven, coberts amb improvisades capelines, que no tornés a ploure i es pogués fer sense problemes d’aigua la posterior arrencada dels gegants. I així ha estat.
Pastor, fent broma amb els Trompeters de la ciutat, abans del primer Toc de Pregó. Foto: DiariTots21
Griselda Pastor no es trobava del tot fora del seu entorn natural quan, puntual, a dos quarts de set de la tarda i després d’escoltar el segon Toc de Pregó per part dels trompeters municipals, arrencava la benvinguda de Santa Tecla 2024. “No us diré que és la crònica més difícil que he hagut de fer, però haureu de ser indulgents”, avançava només començar.
La periodista tarragonina, la veu de tants informatius de la SER a casa nostra i a Brussel·les, sabia que avui la notícia era ella i no ha volgut que l’emoció de ser pregonera de la festa més marcada pels seus tarragonins i tarragonines, per casa seva, li fes perdre aquell punt de rigor que ha marcat la seva carrera.
Pastor ha fet de Pastor i ha ofert un pregó enèrgic i directe –i també força més curt del que és habitual (que en preguin nota els que vinguin darrere)– sobre els valors que defensa la seva consciència i també (almenys en teoria) el seu gran “tema” professional els darrers anys: la Unió Europea,
Així, la pregonera ha parlat clarament de la xacra de l’extrema dreta, de caure en els seus discursos d’odi i de “seguir el joc amb una versió de la seguretat que es contraposa als drets fonamentals i a la solidaritat que han definit la Unió”. També ha tingut pinzellades per parlar de la seva professió, dels “serveis de presumpta comunicació, cada cop més grans, encarregats de negar l’existència de qualsevol problema” o també de lamentar la pèrdua dels estudis de la SER a Tarragona.
Pastor no ha tingut por a l’hora de reclamar també una indústria química que treballi més pensant en la salut dels veïns que l’envolten, més neta i amb menys pudors. També ha reconegut enyorar la Tarragona de les mobilitzacions veïnals, tant les que es feien contra el franquisme, contra la droga, demanant una indústria química més segura o la que es va viure l’1 d’Octubre. En aquesta línia, ha donat per bona i ha refermat la República declarada en el seu pregó de l’any passat per Oriol Grau, al mateix temps que ha reclamat que puguin tornar els exiliats pel Procés.
La periodista ha criticat el discurs de l’extrema dreta i ha reclamat més control sobre les químiques. Foto: Cedida-J.C.Borrachero
Una part important del pregó també ha estat per parlar de la immigració: “Els immigrants que arriben a les costes són éssers humans que, a diferència del nostre magnífic Negrito colonial, potser no podran ballar mai al so de l’Amparito”, remarcava Pastor. Al mateix temps es lamentava del tancament de fronteres, assegurant que “a poc a poc els filferros comencen a rodejar-ho tot sense que el nostre món, europeu, català, sembli alterat. Pitjor encara, per protegir-lo diuen”.
La periodista no ha deixat passar l’oportunitat de reclamar que s’aturi la matança de palestins a la Franja de Gaza i ha celebrat que l’actual festa major tarragonina hagi deixat de ser aquella festa que recordava de petita on la gent només sortia a mirar. “La (Santa Tecla) d’avui, la de totes i tots, ha esdevingut l’expressió d’una ciutat que ha superat la vella tradició de militars, funcionaris i bisbes. Som una generació nova. Tenim la força que ens han donat tants anys de llibertat i aquesta capacitat col·lectiva de festa que no és només local, és la nostra millor carta de presentació a Europa”.
Finalment, Griselda Pastor ha volgut compartir amb tarragonines i tarragonins el valor de la sanitat pública, tot explicant que pateix un càncer de mama i que està rebent tractament. “Malaltia i festa no estan renyits. A l’inrevés. Els llaços de família i d’amics s’han reforçat”, tot recordant el que el seu pare –mort aquest estiu– li deia davant les situacions complicades: “Pit i amunt”.
Acabada la lectura, i després del tercer toc de pregó per part dels Trompeters de la ciutat, l’alcalde Rubén Viñuales i Griselda Pastor han complert amb la tradició fent onejar de la bandera municipal. Així s’ha arribat al llançament de les 21 salves en honor a Santa Tecla i de la posterior Tronada del Pregó, que ha disparat la italiana Pirotecnica Poleggi de Canepina.
El primer Amparito Roca oficial de les festes amb la Tradi Band ha servit de preludi a l’arrencada dels gegants. El cert és que el programa de la tarda-vespre s’ha pogut completar sense patir gaire pels efectes de la pluja, i és que l’aigua ha respectat el recorregut de la totalitat dels gegants de la ciutat –des dels Moros, al Negritos, passant pels Gegants Vells fins als nanos, gegants i gegantons de tots i cadascun dels barris i entitats de Tarragona– que han desfilat fins prop de les nou del vespre pels carrers entre la plaça de la Font i la plaça de Verdaguer.
L’arrencada dels gegants ha completat el pregó i ha omplert els carres entre la places de la Font i Verdaguer. Foto: ACN-A.Escoda
Les condicions meteorològiques i la pluja han canviat força de cara al programa de nit, i és que a mida que avançaven els minuts l’aigua ha tornat a fer acte de presència a Tarragona i al punt de la mitjanit l’esperada Baixada de l’Àliga s’ha realitzat sota la pluja. El mateix ha succeït amb la baixada dels Gegants Vells, elLleó i la Mulassa, que han fet la baixada cada vegada plovent amb més intensitat entre plàstics i capelines.
Els jugadors del Nàstic, amb Joan Oriol i Varo al capdavant, saludant els aficionats granes que han anat fins a Barakaldo. Foto: X/Nastic
El Barakaldo CF i el Gimnàstic de Tarragona han obert aquest divendres al vespre la cinquena jornada de lliga de Primera Federació a l’estadi de Lasesarre, en un partit que resultava important per als granes de cara a refermar la seva bona línia després dels dos empats i dos triomfs per la mínima aconseguits en els quatre primers partits de la temporada.
Sota la pluja biscaïna, l’onze inicial de Dani Vidal el formaven de sortida l’intocable Alberto Varo sota pals, amb Pol Domingo, Unai Dufur, Gorostidi, Montalvo, Antoñín, Jaume Jardí, Oscar Sanz, Pablo Fernández, Joan Oriol i Víctor Narro.
Els tarragonins s’han trobat al davant un equip habitualment fort a casa, però que ha arrencat la temporada amb dos empats, un partit perdut i una victòria, i amb el dubte de veure en quines condicions aniria avançant l’estat del camp a causa de la pluja. Pel que fa a l’àrbitre, la direcció del partit anava a càrrec de l’aragonès Pablo Monterrubio Torres.
L’arrencada a Lasesarre ha començat amb un primer ensurt en els primers instants del partit per part del Nàstic, després d’una jugada de Narro que Pablo Fernández no ha pogut transformar en gol. Els minuts inicials han estat intensos, dominats per les errades provocades per l’aigua que imprimia velocitat a la gespa i per les situacions de risc que han provocat les pèrdues de pilota en ambdues bandes del terreny de joc.
L’ocasió més clara d’aquests primers compassos del partit ha arribat al minut 8, quan una jugada d’Antoñín ha acabat amb una gran passada a Pablo, que ha rematat entre els tres pals i ha obligat a lluir-se al porter de l’equip basc. No content amb aquesta intensitat, la represa del joc ha tornat a tenir com a protagonista el mateix davanter grana, que a punt ha tornat a estar tornat d’obrir el marcador.
L’electricitat que imprimia l’aigua a la pilota han provocat un parell d’ocasions més per part dels locals al minut 13, però de mica en mica les coses s’han anat posant més difícils per tots dos equips. Més enllà del primer quart d’hora de partit la calma i la paciència s’ha anat convertint en la protagonista al centre del camp, on s’ha instal·lat el joc dels dos equips, buscant la sorpresa i el contracop que per part del Nàstic intentaven liderar sobretot Antoñín i Pablo.
I després d’un ensurt sobre la portera de Varo al minut 24, en la posterior jugada dels locals ha arribat la gerra d’aigua freda sobre els granes en forma de gol. Després d’una falta sobre Pablo que l’ha deixat estès a terra, l’àrbitre no ha volgut saber res de la falta i el Barakaldo ha obert el marcador després d’un cop de cap de Maroan que no ha pogut aturar Varo.
A partir d’aquests moments el Nàstic ha intentat no perdre els nervis davant d’un arbitratge força casolà de Monterrubio Torres i prop de la mitja hora de joc arribava un nou atac perillós fruit d’una nova falta que havia rebut Pablo, a qui han tornat a cosir a faltes i agafades de samarreta. En aquesta línia arbitral, al minut 31 arribava una rigorosa primera targeta groga que Víctor Narro ha rebut per al Nàstic.
Primer córner, primer gol
L’alternança en el joc ha estat una constant després d’una estona de nervis i la resposta ha arribat al minut 39, quan Víctor Narro ha marcat el primer gol dels granes després del primer córner favorable als tarragonins. Un cop més, una jugada assajada que ha servit Gorostidi per Joan Oriol, el qual l’ha enviat per Narro, que l’ha rematat sense oposició i ha empatat el partit. Ha estat el premi just pel mallorquí després d’haver vist una més que dubtosa targeta groga minuts abans.
Els darrers minuts de la primera part han estat de força equilibri i l’empat grana ha tornat a donar energia als dos equips, que han premut de nou l’accelerador. Malgrat aquesta intensitat final i els tres minuts afegits, la primera meitat del partit ha acabat amb taules al marcador de Lasesarre.
La segona part ha arrencat amb un bon ensurt per al Nàstic en els primers instants, quan ha semblat que el Barakaldo podia marcar el segon gol local, però l’àrbitre ha anul·lat la jugada. A partir d’aquí ha tornat a despertar-se el joc elèctric que s’ha vist durant bona part de la primera meitat, amb un parell de bones ocasions per als granes que han sortit de nou fent pressió alta i posant en dificultats els biscaïns.
Antoñín ha estat un dels jugadors més actius en l’atac del Nàstic. Foto X/Nastic
Malgrat això, els contracops locals eren perillosos i Jaume Jardí ha aturat una jugada local al minut 53 amb una falta que li ha costat la segona targeta groga del Nàstic. Tot i l’aigua i la tensió sobre el camp, els tarragonins han sabut mantenir-se connectats i Antoñín ha tingut una nova oportunitat al minut 55, en un xut des de fora de l’àrea que ha sortit desviat.
Més cames i pressió alta
Corria el minut 58 quan Dani Vidal ha demanat un doble canvi per al Nàstic, donant entrada a Marc Fernández i Álex Jiménez per Víctor Narro i Antoñín, buscant cames fresques per continuar pressionant la defensa del Barakaldo.
Tot i això, no hi havia descans per part dels locals i passava el minut 62 quan ha arribat el primer córner per als locals, els quals n’han acabat xutant tres de forma consecutiva i demostrant que, sortosament, no tots els equips són tan efectius a pilota parada com el Nàstic.
Els nervis, les faltes i l’aigua han continuat sent protagonistes durant la següent fase del partit, amb ocasions per les dues bandes i un joc força dur agreujat per l’aigua acumulada sobre la gespa.
Arribat el minut 68 el Barakaldo ha realitzat els seus dos primers canvis, donant entrada al camp per Urki i Vicandi substituint Pablo i Buján, i després d’un nou córner a favor dels locals, ha arribat la primera targeta groga dels biscaïns, que s’ha endut Urki després d’una agafada per la samarreta a Álex Jiménez. La igualtat ha estat la nota dominant durant bona part del partit i ho ha continuat sent en aquesta segona meitat.
En un nou intent de donar més força a l’atac, els locals han fet el tercer canvi al minut 74, quan ha entrat Revilla per Kepa. Per la seva banda, el Nàstic ha seguit els passos del rival i al minut 78 han entrat al camp Álex López i Nil Jiménez en el lloc de Pablo Fernández i Jaume Jardí.
Tot i la pólvora fresca, les noves incorporacions el terreny de joc no han acabat de donar profunditat a cap dels dos equips, que no han generat gairebé ocasions de gol en els minuts posteriors fins que al minut 84 el Nàstic ha tornat a tenir una oportunitat de superar el porter local Unai Pérez, el qual ha tret la pilota gairebé dels peus de Marc Fernández.
A base de paciència els granes han anat acostant-se de nou i de mica en mica a la porteria rival i gairebé al minut 90, en un contracop ben trenat per part dels granes, Álex López a punt ha estat de rematar una pilota que semblava destinada a anar al fons de la xarxa. Tot semblava sentenciat i la següent jugada s’ha aturat per veure l’últim canvi dels locals, amb Huidobro deixant el seu lloc a Jesús. Ningú volia perdre i, ja superant el límit del temps, Borja García ha vist una nova groga pels locals després de tallar amb una dura entrada una contra de Marc Montalvo.
Els cinc minuts afegits no es presentaven fàcils i cada cop semblava més important conservar el punt al que donava dret l’empat a 1, però al minut 94, després d’una jugada per la banda dreta que ha refusat Varo, ha arribat la decepció definitiva. La pilota ha acabat als peus de Maroan i el golejador local no ha tingut gairebé oposició per anotar el segon gol del Barakaldo quan pràcticament no hi havia temps per a més.
Ha estat una llàstima i una autèntica decepció que avui els granes no es mereixien, però el xiulet final ha certificat la primera derrota del Nàstic de la temporada.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
