Seu de Traiber a Reus. Foto:Reus Digital/Elpunt Avui. Judit Fernández.
El titular del jutjat número 3 de Reus ha acordat arxivar la causa contra 40 dels 47 metges investigats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses de l’empresa Traiber a canvi de comissions. Segons la interlocutòria, els facultatius ara desimputats no van arribar a instal·lar pròtesis de Traiber, però constaven als seus arxius comercials perquè l’empresa volia contactar amb ells i, possiblement, oferir-los aquesta possibilitat. El jutge també exclou de la investigació una desena de treballadors Traiber perquè, considera, no tenien “capacitat real” en la presa de decisions i no hi ha indicis que coneguessin la “dinàmica delictiva” dels seus responsables falsificant etiquetes o redistribuint pròtesis en mal estat. Poques hores després de conèixer-se aquesta resolució, el mateix jutge ha rectificat la interlocutòria i ha anunciat que ha arxivat també la causa pel cas Traiber contra l’expresident del Col·legi de Metges de Barcelona entre 2010 i 2014, Miquel Vilardell, així com dos cirurgians ortopèdics més.
En aquests moments, i al marge del propietari de l’empresa –Luis Márquez- i dos treballadors, figuren també com a investigats set metges, entre els quals, el cap del servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Joan XIII de Tarragona, Jospe Giné, així com els doctors Antonio Buñuek i Miguel Josep Bel, que el maig 2014 van operar a l’Hospital de Santa Tecla una pacient amb pròtesis de Traiber en mal estat sense comunicar-ho a les autoritats competents.
Després de prendre declaració als 37 metges desimputats, que van ser citats per aparèixer a les fitxes comercials de Traiber amb anotacions sobre pagaments de comissions, el jutge del cas Innova considera “adequades” i “raonables” les seves explicacions i accepta els recursos que van presentar reclamant el sobreseïment de la causa conta ells. Reconeix la interlocutòria que cap dels ara metges desimputats –que exerceixen com a cirurgians ortopèdics o neurocirurgians en hospitals i centres mèdics d’arreu de Catalunya- va arribar a col·locar les pròtesis de l’empresa.
L’aparició dels seus noms en les fitxes comercials l’atribueix a “tan sols un desig de Traiber de contactar amb ells i de, potser, oferir-los aquestes comissions per col·locar aquestes peces (sense que cap dels doctors acceptés aquestes comissions i, en un nombre important d’ocasions, sense que ni tan sols es produïssin les reunions)”. Ho contextualitza aquestes anotacions dins d’una “estratègia comercial agressiva (sovint amb aparença delictiva)” per part de Traiber “al final de la seva vida empresarial”, però “la realitat del mercat” l’havia situat “com una empresa obsoleta i sense rellevància en el circuit ortopèdic”. Això, segons el jutge, l’hauria portat a “falsificar les etiquetes”.
També exclou de la causa deu treballadors de l’empresa, principalment operaris, tècnics, enginyers i la directora comercial. “No sembla que cap d’ells tingués una capacitat real de presa de decisions a l’empresa. A més, no s’han trobat indicis que coneguessin la dinàmica delictiva que els responsables de Traiber havien posat en marxa per falsificar etiquetes o redistribuir pròtesis en mal estat. Aquests fets, el jutge els atribueix, presumptament, al propietari de l’empresa, Luís Márquez; la coordinadora tècnica, Mercè Carmona; i l’administratiu i secretari del cap, Eduardo Correcher. Aquests últims es mantenen com a investigats, així com una desena de metges que, a banda de cobrar comissions il·legals, alguns també haurien participat en les pressions als òrgans de contractació dels seus respectius hospitals perquè es col·loquessin les pròtesis de Traiber de forma indeguda.
Més enllà de la resolució dels recursos dels investigats –que, més enllà de la seva decisió final, el jutge critica pel fet que utilitzin arguments com la reputació o prestigi professional dels metges per demanar l’arxiu de la causa: “espero que no distingeixin els seus pacients per aquestes mateixes raons i els tractin tots iguals”, retreu-, la interlocutòria abunda també en la manca de recursos del jutjat que investiga el cas Innova. En aquest sentit, el titular d’aquesta instància lamenta que es tracta d’una investigació que “hipoteca” el seu normal funcionament. Recorda que el reforç assignat no ha tingut continuïtat des del passat 2017 i anuncia que ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que se l’alliberi de treball dos dies al mes durant sis mesos per dedicar “aquest grapat d’hores” al “macro procés”. El passat 10 d’abril, l’organisme va anunciar que destinaria aquest reforç al jutjat reusenc perquè el seu titular pugui dedicar-se a la investigació del cas Innova, declarat causa complexa.
ACN
Equip de redacció
