Ara estarem uns dies tots plegats parlant d’Europa i les seves bondats, la qual cosa per algú que de moment ja s’hi troba bé dins aquest sistema d’organització política, és força constructiu i enriquidor. La declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona del passat ple en el que es demana a la Generalitat i als promotors de BCN World que no s’utilitzi el nom de la capital catalana per aquest projecte, entronca perfectament amb el què és i què pretén la Unió Europea.
Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret
Estableix el Tractat de Lisboa (art. 3.3 TUE) que la Unió Europea establirà un mercat interior i obrarà en pro del desenvolupament sostenible d’Europa basat en un creixement econòmic equilibrat i en l’estabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament competitiva, que tendeixi a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient, promovent tanmateix, el progrés científic i econòmic.
El concepte d’economia social de mercat el va crear l’economista alemany Müller-Armack l’any 1947,definint-la com la tercera via entre l’economia dirigida i l’economia de lliure mercat, és a dir, una combinació del principi de la llibertat de mercat amb el principi d’equitat social. Com a model sociopolític, l’economia social de mercat es basa en l’organització dels mercats com a millor sistema d’assignació de recursos, mirant de corregir i proveir les condicions institucionals, ètiques i socials per tal que operi d’una forma eficient i equitativa.
En el marc d’una economia social de mercat, el principi de competència pressuposa la lliure iniciativa econòmica, i per tant, llibertat d’accés, permanència i sortida del mercat. En aquest context, la marca juga un paper molt important en quan a la informació sobre els béns i serveis que s’ofereix al mercat, ja que serveix per a distingir en el mercat els productes o serveis d’una empresa respecte dels de les altres. Aquesta funció informativa de la marca, des d’un punt de vista econòmic, condensa tres funcions cabdals: la funció indicadora de l’origen i de la qualitat dels productes i serveis que l’empresa ofereix, la funció publicitària i la funció comunicadora de la reputació o imatge que tenen els productes o serveis en el mercat.
La consciència i adopció per part del consistori barceloní del concepte de marca-ciutat i de les estratègies de city-branding, ha fet que la marca Barcelona s’associï, entre d’altres, a qualitat de vida, avantguardisme, clima mediterrani i esperit treballador, a més de creativitat, cultura, innovació o oferta educativa d’alt nivell.
La marca-ciutat no és res més que el nom de la ciutat amb les qualitats i atributs que de manera intuïtiva associem, convertint-se en la carta de presentació de la ciutat amb l’imaginari associat del que podrem trobar i gaudir-hi. Les estratègies de city-branding, dissenyades o dirigides com a element turístic i de reclam comercial, es serveix d’aquest component cultural com a carta de presentació.
Que el ple de l’Ajuntament de Barcelona aprovés per unanimitat de tots els grups la declaració institucional perquè els promotors de BCN World retirin el nom de la ciutat del projecte, per tal, entre d’altres motius, de preservar la marca ‘Barcelona’, dóna motius per pensar que potser el gran projecte que ha de liderar la excel·lència de la Costa Daurada com a gran centre de destinació del turisme familiar i d’oci del sud d’Europa projectarà una imatge que no es correspondrà amb aquella tan compartida i reconeguda com la que projecta Barcelona.
I això, a més de fer reflexionar, fa una miqueta de por.
Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret
