Ja havíem comprovat, dolorosament, que els Jocs Mediterranis no deixarien a la ciutat cap llegat que servís per solucionar alguns dels dèficits que arrosseguem, tant en matèria d’urbanisme com de transport públic o serveis. Que l’únic que en quedarà són unes instal·lacions esportives que, a sobre, no sabem ni quant costarà mantenir-les ni com es gestionaran després. Però ara, a més, hem de témer seriosament pel llegat cultural. La cosa pinta cada cop més tèrbola.
Arga Sentís és portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona
Aquesta setmana s’ha sabut que la regidora de Cultura, Begoña Floría, ha renunciat a fer-se càrrec de la programació cultural dels Jocs en favor de José Luís Martín, regidor del PP que té a càrrec els departaments de Presidència, Transparència, Govern Obert, Espais Públics i Contractació. Un munt de carteres que no tenen gaire relació amb la cultura, precisament. Quin és el motiu d’aquest estrany canvi de responsabilitats? El fet que l’Ajuntament no té diners per impulsar una programació pròpia, i que la Generalitat està com està. Davant d’aquesta situació, els organitzadors han fet el que ja fa temps que venen fent. Cedir la iniciativa i posar-se en mans del PP.
Amb quin resultat? Pel que es diu, s’ha confiat del tot en l’Estat, en el Ministeri de Cultura del govern central. De manera que la programació cultural dels Jocs Mediterranis tindrà un caràcter genèric i estandaritzat. Veurem exposicions i espectacles d’aquells itinerants, que tant es poden fer en una província com en una altra, sense cap relació amb l’esdeviment que commemoren ni amb la ciutat on es fan. Aquesta és la mena de cultura, enllaunada, que la celebració dels Jocs ens oferirà.
La desaparició dels gestors culturals reconeguts i l’entrada de l’Estat per la porta del darrera representen per a Tarragona una altra ocasió perduda. S’ha renunciat a tenir un projecte propi, i a vincular-lo tant a les produccions artístiques locals com a les nacionals, i al patrimoni del que oficialment estem tan orgullosos.
Al voltant dels Jocs hi haurà una mena de lluïment de segona. De la mateixa manera que s’ha reduït el component esportiu tant com ha estat possible, i les potencialitats transformadores de la ciutat a zero, les ocasions artístiques i culturals es pensen per sortir del pas, sense cap voluntat d’originalitat, d’impacte social o de generar quelcom que perduri. Tristíssim per a una ciutat que té en la cultura i el patrimoni el seu actiu més important.
Equip de redacció
