.

argaSegons la darrera enquesta de mobilitat quotidiana, en un dia feiner els tarragonins realitzem mes de 600.000 desplaçaments amb finalitats molt diverses com el treball, els estudis, la sanitat, els serveis, les compres o l’oci. La major part d’aquests desplaçaments es realitzen dins del terme municipal però una part important, el 38% es realitzen amb les poblacions veïnes: Reus, Salou, Vila-seca, Cambrils, Constantí i Torredembarra.

La mobilitat dels tarragonins, tant la interna com l’externa, es basa de forma aclaparadora en l’ús del vehicle privat que representa la meitat del total de desplaçaments. Molts tarragonins no utilitzen gairebé mai el transport públic perquè normalment es mouen en cotxe tant pels recorreguts dins la ciutat com per la comarca; es mouen a peu quan les distàncies són curtes i només agafen el tren per anar a Barcelona o més lluny.

Des del grup ICV/EUA treballarem perquè sigui agradable caminar per la ciutat i que anar en bicicleta sigui una cosa fàcil i normal. Però també per que sigui fàcil moure’s sense el cotxe i això vol dir que els transports públics han de ser freqüents, ràpids, confortables i eficaços i puguin ser usats regularment per un alt percentatge de població.

La celebració dels Jocs Mediterrani del 2017, amb un seguit de subseus repartides pels pobles i ciutats de l’entorn, serà una bona oportunitat per millorar el transport públic que ha de ser l’element essencial de la mobilitat que generin els Jocs, com ho ha estat a altres ciutats que han organitzats exitosament esdeveniments similars.

Des de ICV/EUA hem preparat un conjunt de propostes per millorar d’una manera significativa la mobilitat dels tarragonins de les quals en destaquem deu com a prioritàries i factibles a curt termini:

 

  1. Permetre l’accés a peu fins els principals serveis i centres d’interès així com afavorir la comunicació per a vianants entre els diferents barris de la ciutat.
  2. Potenciar la bicicleta com a un bon mitjà de transport. Així és fàcil crear itineraris en tot el front marítim des del port fins a les platges, al llarg del riu Francolí o entre els barris de Ponent.
  3. Donar preferència al transport púbic que es tradueix sempre en una descongestió de les vies urbanes, al temps que redueix la contaminació.
  4. Garantir que totes les parades de bus permetin pujar o baixar-hi sempre de forma segura i còmoda des de la vorera o bé des d’una plataforma.
  5. Adequar a la plaça Imperial Tarraco un intercanviador entre les diferents línies de transport urbà, que també faciliti la connexió amb les línies d’autobús interurbanes.
  6. Impulsar una xarxa de transport públic d’autobusos interurbans que potencií l’accés als centres de treball, educatius, sanitaris, campus URV o aeroport, tot superant els límits municipals.
  7. Mantenir el servei de rodalies ferroviàries a l’actual línia de costa entre Cambrils,Salou i Tarragona, una dels més utilitzades per residents i visitants. Aquest trajecte es pot reconvertir fàcilment en un nou model de tren-tramvia integrat urbanísticament en els municipis turístics
  8. Situar per sota del 45 minuts el temps de recorregut des de l’estació de Tarragona fins a Barcelona amb trens regionals d’altes prestacions a través d’una connexió de la via convencional i les vies d’alta velocitat.
  9. Introduir la tarifació social en tot el transport públic que tingui present l’aplicació d’importants descomptes en funció de la situació econòmica de cada usuari.
  10. Ampliar la integració tarifària actual als serveis ferroviaris de rodalies i regionals fomentant així la intermodalitat tren/bus.

A més d’aquestes actuacions immediates la ciutat té altres reptes en matèria de mobilitat que requereixen planificació, grans inversions i, sobretot, la implicació d’altres administracions com la Generalitat o l’Estat. Són temes com el transport de mercaderies, la implantació del ample europeu o l’accés a la llarga distància i l’alta velocitat. Un tema ben significatiu és la situació de l’actual estació urbana i la integració de la façana marítima sense caure en meres especulacions urbanístiques.

En tots aquests temes, l’actuació de l’Ajuntament de la ciutat ha estat sovint dubitativa i molt poc ferma en la defensa dels interessos del conjunt de la ciutadania. Tampoc s’ha sabut trobar un ampli consens entre els pobles i les ciutats del Camp de Tarragona que comparteixen els mateixos problemes.

Des d’ICV/EUA ens comprometem a canviar aquesta actitud i a treballar tant des de dins de l’Ajuntament com a través de les plataformes i entitats per millorar la mobilitat dels tarragonins.