Dr. Antoni Jordà Fernández, Catedràtic d’Història del Dret, URV.
L’Ajuntament de Prades ha organitzat , per segon any, les Jornades d’estudi entorn de la reina Margarida de Prades (1388-1430). Qui fou Margarida de Prades? De la família dels contes de Prades, a finals del segle XIV entrà al servei de la cort de la reina Maria de Luna (primera muller del rei Martí l’Humà) com a dama de companyia. Morta la reina Maria de Luna i mort també el fill i successor de la corona (Martí el Jove), l’any 1409 el rei Martí l’Humà es mullerà amb la jove Margarida de Prades, amb l’objectiu de donar hereu a la corona. Mesos després el rei Martí morí sense successió, i finalment, després del compromís de Casp (1412), arribà una nova dinastia pels regnes de la corona d’Aragó: la casa Trastàmara.
La reina vídua participà en les vicissituds del cisma d’Occident, donant suport al Papa Benet XIII (el papa Luna. Per les seves qualitats personals fou lloada i enaltida per joglars i trobadors. Va contraure matrimoni en secret amb un noble valencià (Joan de Vilaragut), amb qui va tenir un fill (Joan Jeroni de Vilaragut) també mantingut en secret, per conservar les migrades rendes i l’estatus que com a reina vídua li corresponien. La parella es refugià en el monestir de Valldonzella a Barcelona, i després de la mort del marit, Margarida hi continuà com a monja professa. Després es traslladaria al monestir de Bonrepòs (la Morera del Montsant), on seria nomenada abadessa. Sabem que Margarida de Prades fou senyora de Prades i de Cornudella, i que sojornà a la vila vermella l’any 1428. Morí de pesta a Riudoms el 1430, i fou sepultada inicialment a Bonrepòs i més tard a Santes Creus. El seu fill fou criat secretament a Barcelona, i posteriorment lliurat al monestir de Santes Creus. Descoberta la seva identitat, el fill de la reina Margarita s’exclaustrà i intentà recuperar la fortuna familiar paterna.
Les Jornades d’enguany sobre la reina Margarida s’han centrat especialment en el seu entorn familiar més personal. La cloenda de les Jornades va anar a càrrec de la germana Teresa Forcades, teòloga i monja del monestir de Sant Benet de Montserrat, que va intervenir entorn dels canvis experimentats sobre l’espiritualitat femenina en els inicis del segle XV, i com la “devotio moderna” podia haver influït en un cercle cultural femení tan distingit com el de les corts de les reines Maria de Luna i Margarida de Prades. Una reina, aquesta darrera, que fou objecte d’atenció de Pilarin Bayés (il·lustradora del llibre “Petita història de la reina Margarida”), i que obsequià als assistents amb uns dibuixos dels diferents estadis de la vida de la reina: jove soltera, casada, vídua i monja.
Algunes de les novetats exposades pels investigadors han estat la probable naixença de Margarida de Prades a terres valencianes, a les propietats de l’àvia paterna Sança Ximénez d’Arenós a Torres Torres (prop de Sagunt), on s’havia refugiat part de la família. També s’ha destacat el món turbulent de mitjan segle XV a València, on el fill de Margarida, Joan Jeroni de Vilaragut, era conegut per les seves baralles i maniobres per eludir la justícia. Tot plegat, una setmana plena de referències històriques a la reina Margarida. S’ha avançat en el coneixement de la reina Margarida de Prades. Encara hi ha llacunes, algunes importants. Esperem que en ocasions futures es puguin donar a conèixer a un públic interessat que, de forma molt massiva ha acompanyat tots aquest dies a la reina Margarida, de qui es va dir era “Reyna bonica y adorable”.
Dr. Antoni Jordà Fernández, Catedràtic d’Història del Dret, URV.
Equip de redacció
