Dues figures transcendentals dels segles XIX i XX com Marie Curie i Neus Català són el motiu principal del mur dedicat al Dia Internacional de la Dona
Dues de les grans figures representatives de la Dona internacionalment com la Premi Nobel de la Ciència, Marie Curie, i la lluitadora antifeixista, supervivent dels camps de concentració nazi, Neus Català, són el motiu principal del mur dedicat al Dia Internacional de la Dona que s’ha presentat aquest matí en el marc del programa d’activitats organitzades per la regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament d’Altafulla.
La creació del mural, ple de simbolismes que recorden a la dona lluitadora i emprenedora de temps passats, ha anat a càrrec de l’artista Isaac Muñoz “Leim”. Es tracta d’un mural d’uns nou metres de llargada per sis metres d’alçada.
Els elements principals del mural són les dues cares de Marie Curie i Neus Català, envoltades d’un grup de dones que representen la vida de finals del segle XIX i principis del XX, amb tot el que implícitament significava per la dona viure en aquesta època on la seva lluita en contra de les desigualtats era ben present. Una de les curiositats del mural és l’aparició del número 50.446 que costeja el rostre de Neus Català i que era la xifra amb què s’identificava com a presa en el camp de concentració nazi de Holleischen (República Txeca).
Al costat del mural s’hi han col·locat dues plaques amb una breu biografia de cadascuna d’elles. Marie Curie va néixer a Varsòvia (Polònia) el 7 de novembre de 1867. Nascuda com Maria Salomea Sklodowska, Marie Curie va ser la primera dona científica a rebre el Premi Nobel i ser la primera catedràtica de la Universitat de la Sorbona de París. Marie i Pierre Curie en 1898 van anunciar el descobriment de nous elements: el radi i el poloni, tots dos més radioactius que l’urani. Va descobrir que la radioteràpia podria ser un tractament contra el càncer. A causa de la radiació a la qual va estar exposada en els seus experiments, Marie Curie va morir el 4 de juliol de 1934.
Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915, filla de pagesos del Priorat. membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola, és l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Es va fer responsable d’una colònia de 182 nens orfes, amb els quals es va exiliar a França. Allà va col·laborar amb la Resistència. El 1943 la van detenir els nazis i va passar per diversos camps de concentració.
Equip de redacció
