Derrota. I sense excuses. Lluís Carreras ja ha tocat tantes tecles com si fos un pianista de jazz i la melodia ha agafat vida pròpia i ha esdevingut un blues. Dels tristos. Dels que fan pensar en què la cita contra l’Albacete el pròxim diumenge ja agafa forma de banda sonora de final de pel·lícula i títols de crèdit. Perquè no és només que s’hagi sumat un punt de 12 possibles. És que únicament s’ha marcat un gol en quatre partits, s’ha perdut contra l’Almería i empatat contra el Reus (equips de la lliga a la qual sembla abocat a jugar el Nàstic), s’ha deixat mala imatge contra dos dels conjunts que aspiren a la glòria (Sporting i Cádiz) i l’aposta per un futbol de toc durant la pretemporada ha quedat guardada a l’armari. Per ser justos, però, l’entrenador encara no ha pogut disposar en cap moment de la competició oficial de la totalitat de la plantilla. I el partit al Ramón de Carranza, al final, enfrontava al Nàstic en eterna construcció contra un Cádiz que portava set punts i apunta alt. A una distància sideral dels granes, que acumularan una jornada més sent l’últim classificat de Segona divisió. Fins i tot un piano no pot donar més de si, encara que en siguis un virtuós. Ara bé, no hem d’oblidar que a les pel·lícules del Far-West sempre es demana que no es dispari al pianista, però sempre acaba rebent…
Carreras ha sorprès aquest divendres amb un onze titular amb cinc defenses, amb el mig centre defensiu compost per Eddy Silvestre i Molina amb el suport creatiu de Mesa, deixant Barreiros no en punta, sinó a la banqueta. Uche ha ocupat el seu lloc en atac. Al capdavall, el tècnic grana sap que el relat l’obliga a afirmar que surt a guanyar cada partit, però a hores d’ara en un club que té tanta memòria i tan poca confiança cada punt és una victòria. La tàctica ha funcionat bé durant la primera meitat, perquè no ha passat absolutament res digne de menció. Prova que el plantejament funcionava. Els tarragonins no passaven angúnies, renunciaven al control de la pilota i els locals no aconseguien trobar cap via d’aigua en el casc del vaixell. El joc de despropòsits convenia als homes de Carreras, Mesa trobava aliats i la banda dreta de l’atac grana donava opcions a Uche per fer-se valer davant la porteria andalusa.
A la segona meitat, però, tot se n’ha anat en orris. Un nou error puntual, que ja en són tants que fan de mal pensar, ha permès Barral rematar dins l’àrea petita un rebuig de Dimitrievski després d’una sacada de falta. Era el minut 52 i hi havia temps per a tot. Però no ha passat res, més enllà d’un canvi dràstic de tàctica que ha fet posar damunt del camp tota la pólvora acumulada a la banqueta. Pólvora mullada, s’entén. I el gol d’Álvaro García al minut 72, fruit d’una pèrdua al mig del camp d’Eddy Silvestre i una galopada per la banda esquerra de l’atac (Suzuki s’ha vist superat en la carrera) han certificat la necessitat d’un canvi dràstic. No se sap ben bé de què, però si la visita a Cádiz deixa clara alguna cosa és que així no es pot seguir més temps.
El tècnic grana, Lluís Carreras.
Alineacions
Cádiz: Cifuentes, Carpio, Servando, Garrido, Salvi Sánchez, Barral (Carrillo, 72′), Álvaro (D. Romera, 84′), B. Oliván, Marcos Mauro, Aitor G (Álex F, 90′). i Abdullah.
Nàstic: Dimitrievski, Kakabadze (Omar, 77′), Javi Jiménez, Xavi Molina (Juan Muñiz, 69′), Delgado (M. Barreiro, 63′), Uche, Maikel M, C. Blanco, Perone, Suzuki i E. Silvestre.
Gols: 1-0, Barral (54′); 2-0, Álvaro (73′).
Targetes grogues: Oliván (18′), Suzuki (56′), J. Jiménez (64′).
Àrbitre: Eduardo Prieto Iglesias (Col·legi navarrès).
Equip de redacció
