.

Una imatge de la sala de vistes. Foto: Eloi Tost

L’Audiència de Tarragona ha absolt els dos policies locals de Vila-seca acusats d’assassinat en grau de temptativa, tortures greus, permetre tortures greus i falsedat documental. La jutgessa ha pres la decisió per “falta de proves“. Els fets es remunten al 2013, quan un home hauria estat apallissat en una discoteca de la Pineda. Mesos després, la víctima va afirmar haver rebut una nota anònima on s’apuntava que les ferides les hi van causar els dos agents. En el cas també han quedat absolts l’Ajuntament de Vila-seca, com a possible responsable civil dels danys a l’home, i l’aleshores cap de la policia local, que va arribar a anar a judici però a l’inici de la vista el fiscal va retirar l’acusació de falsedat documental i encobriment.

En la sentència que ha avançat el ‘Diari de Tarragona’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, la magistrada analitza els catorze indicis que es van posar damunt la taula durant el judici, a partir de testimonis i anàlisis. La jutgessa posa de manifest que la víctima “no recorda què va passar” i reconeix que hi ha “forts i poderosos dubtes sobre la certesa dels fets denunciats“. Per tot plegat, afirma que hi ha una “impossibilitat de determinar com van succeir els fets” i que, davant un escenari en el qual “els indicis tenen teories alternatives més favorables als acusats o contraincidis que impedeixen fer una construcció condemnatòria”, absol els policies de tots els presumptes delictes. La Fiscalia demanava fins a 20 anys de presó per als dos agents.

Fets relatats

En el judici que es va celebrar a finals de novembre de 2023, la presumpta víctima va declarar que es pensava que les lesions que patia s’havien produït perquè l’havien atropellada i que no recordava com va arribar ferida fins la porta del pis on vivia.

Els fets es remunten al gener de 2013 en el marc de la festa de final de temporada dels treballadors de PortAventura que se celebrava a l’antiga discoteca Pacha de la Pineda (Vila-seca). Segons l’home, li haurien posat “alguna cosa” a la beguda durant la nit i el següent que recordava era haver-se despertat a l’entrada de l’edifici del seu pis de Salou greument ferit. Tot i això, va dir que va caminar “quatre o cinc quilòmetres” de nou fins a la discoteca per recuperar les claus del pis que tenia al cotxe. Durant el trajecte, un vianant el va assistir i va trucar una ambulància, que el va portar a l’hospital de Santa Tecla, on va estar ingressat nou dies.

En rebre l’alta va tornar al seu domicili original de Lleida. Pocs dies després es trobava malament i va anar al metge, que va decidir tornar-lo a ingressar a l’hospital. Segons constava en l’escrit del fiscal va patir el trencament de tres costelles, una lesió pulmonar, un pneumotòrax traumàtic, un vessament pleural posttraumàtic i amnèsia lacunar posttraumàtica. Pel ministeri públic, les lesions eren de tal gravetat “que van implicar compromís vital per al perjudicat, ja que si no hagués rebut atenció mèdica hauria mort”.

Però un any i mig després dels fets, a la bústia del seu domicili de Lleida va rebre una carta anònima en la qual s’implicava directament dos policies locals de Vila-seca de les ferides que va patir. Aleshores va ser quan va presentar la denúncia als Mossos d’Esquadra, que van iniciar una investigació que va desembocar en la detenció dels tres encausats.

Judici previ

El cas va tenir prèviament una altra derivada. El 2020 es va jutjar, i absoldre, dos agents dels Mossos d’Esquadra que estaven acusats d’haver evitat la investigació sobre els policies locals de Vila-seca. La fiscalia demanava 2,5 anys de presó, 1 any i 9 mesos d’inhabilitació, i 1.800 euros de multa per un suposat delicte de falsedat documental, i cinc mesos més d’inhabilitació per omissió del deure de perseguir delictes. La sentència va concloure que no s’havia acreditat que els dos mossos tinguessin un pla preconcebut per no investigar els fets, tal com sostenia la fiscalia. La resolució, però, no va ser unànime i un dels tres magistrats va emetre un vot particular perquè considerava que se’ls havia de condemnar.

ACN