Estem immersos en les dates més gastronòmiques de l’any i en l’horitzó només queda l’àpat familiar del dia de Reis i plantar-li cara al tortell. Aixecat el teló del 2024 us proposem una recomanació gastronòmica i que trobem a la gran pantalla, el setè art ens delecta amb una pel·lícula que tot gourmand ha d’assaborir: A Fuego Lento.
Aquest film francès és la proposta que el nostre país veí fa per intentar emportar-se l’Òscar de Hollywood a la millor pel·lícula internacional. Dirigida pel vietnamita Tran Anh Hung, A Fuego Lento és una pel·lícula dedicada a l’art de cuinar, de crear, de transformar, de delectar els paladars, sense cercar cap mena d’espectacle; i en que cada moviment de càmera ens endinsa en una pedagogia i un equilibri perfecte de sabors, aromes i amor per la cuina.
Amor en la seva vessant més emocional també n’hi ha, ja que el guió gira entorn dels protagonistes, l’Eugénie (esplèndidament interpretada per l’actriu Juliette Binoche) i el xef i amo del châteaux, Dodin Bouffant (gran paper de l’actor Benoît Magimel). Una parella de primeríssim nivell i que, com a ingredient extra, també van ser fa anys parella real fora dels estudis.
Tran Anh Hung (premi a la millor direcció al Festival de Cannes 2023) ha dissenyat un guió absolutament excels i on la cuina és el centre narratiu i argumental. Un film de 135 minuts i en la que quedareu meravellats i hipnotitzats per l’escena inicial, en la ens mostren l’art de saber cuinar, pel treball en equip, per la visualització i ús dels ingredients i en la que es reivindica que ‘alimentar-se en una bona taula és menjar per l’ànima’ i en la que també s’apunta que ‘Déu va crear l’aigua i l’home va crear el vi’. I és que durant les més de dues hores d’història quedareu encuriosits per les referències de vins i de xampanys que s’hi realitzen en la confecció dels diferents menús.
Un assessor gastronòmic de primer nivell
A més del prestigi director, l’assessor gastronòmic de la producció és una llegenda viva anomenada Pierre Gagnaire. El prestigiós i reconegut xef francès (tres estrelles Michelin al seu restaurant de Paris) s’ha ocupat que fins i tot el més mínim detall culinari sigui realista, coherent i creïble. I ho ha aconseguit amb escreix.
A Fuego Lento té una posada en escena fantàstica, on la filosofia de parella, la política francesa de l’època (1885) i la personalitat dels acadèmics de la cuina també entren en joc. El film és un exercici molt ben executat i que activa tots els sentits, i en la que més d’una vegada voldríeu treure cullera, forquilla i ganivet per poder tastar els plats, molt ben relatats en el seu procés creatiu.
A Fuego Lento és sens dubte un film molt apetitós. Per Reis, després del tortell, és el millor regal.
Helder Moya
Equip de redacció