En el seu balanç d’abans de vacances, entre altres coses, el President Mas va asegurar que la recuperació española té accent català. Va demanar a l’Estat que no inpugni la llei catalana de la consulta. Va considerar acceptable que Rajoy parli de llei i diàleg, però hi va afegir la democracia, que ens ha de permetre votar. De totes maneres, els partits de l’oposició van carregar contra el balanç que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas.
“Massa triomfalisme i poca autocrítica”. Aquesta és la valoració que va fer una portaveu del PSC. La dirigent socialista va assegurar que veu Mas “superat pels esdeveniments” després de la confessió de l’expresident Jordi Pujol.
“No els comprem la seva falsa recuperació econòmica”, va asegurar la portaveu parlamentària d’ICV-EUiA, Dolors Camats, que va acusar el Govern d’adoptar el mateix discurs de la recuperació econòmica que el PP. La dirigent ecosocialista va sentenciar que el Govern de Mas “està dèbil i fracassat” perquè la realitat el “desmenteix” i perquè “l’estafa col·lectiva” revelada per Jordi Pujol deixa CiU “debilitada”.
El portaveu del PP, Enric Millo, hi va afegir, fent més mal, que Mas “o menteix deliberadament o viu en una realitat paral·lela”. Segons ell, és gràcies a les mesures impulsades pel govern de Mariano Rajoy que hi ha una expectativa de recuperació econòmica. També va acusar el president d’estar “instal·lat en la insubmissió democràtica” i de fer “lleis a mida per incomplir la legalitat” el 9-N.
En aquest sentit, la seva homòloga de Ciutadans, Carina Mejías, va titllat de “sorprenent” que Mas segueixi apostant per un referèndum que implicaria la sortida de Catalunya de la UE. També va lamentar que el president hagi lloat la “transparència” de la Generalitat després que la confessió de Pujol hagi destapat una “trama de corrupció institucionalitzada”.
ERC va ser l’única força política que no va carregar contra el discurs del president, tot i que va comentar que les famílies i empreses catalanes travessen una situació molt difícil. El diputat Oriol Amorós va proclamar que Catalunya necessita “un canvi d’etapa” de construcció d’un “nou país”, en la qual caldrà “fermesa, perseverança, unitat i mobilització” de cara al 9-N i l’escenari posterior que s’obrirà.
Després d’aquesta mostra de lleialtat republicana, cal acceptar que cadescú faci el que cregui millor, sempre a favor seu és clar, en aquests moments de máxima intensitat política a Catalunya. Vegem com ho fa Pelegrí d’Unió: “Josep Rull és una persona que té una obsessió per criticar el senyor Duran quan surt a parlar, a ell o a altres dirigents d’Unió, criticar el senyor Duran deu donar molts punts”. Aquesta ha estat una de les dures respostes del número dos d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, a les opinions del secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, que ostenta per “delegació” les funcions de secretari general del partit, que aquests dies ha contradit dirigents social-cristians que apostaven per demorar la consulta.
Recordem també com ho expressava un líder amb molta experiencia de la dreta catalana. El president del comitè de govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer una crida a “reforçar” CiU en les eleccions europees, perquè després del 25 de maig serà la federació nacionalista “i no pas ERC” qui portarà el “pes” del procés sobiranista.
“En temps de crisi econòmica, l’opció de CiU és la que convé davant dels que, havent protagonitzat el tripartit, que ara reivindiquen, van deixar el país sense un euro al calaix”. Segons Duran, “nacionalment és respectable optar per qui es vulgui, però després de les europees el pes de resoldre les demandes de la societat catalana recaurà sobre CiU, no pas sobre ERC”. És obvi que el pes sempre recau en el partit del President, però cal recordar que en això de la independencia l’original és ERC, no pas Convergència i encara menys Unió.
D’altra banda, Duran es va reafirmar en el fet que la tercera via pot ser una “possibilitat” per resoldre el plet català, tot i que “mentre la resposta de l’Estat sigui la que dóna el govern Rajoy, és obvi que no ho és”. Duran ha retret al president d’ERC, Oriol Junqueras, que digui que qualsevol tercera via va contra la voluntat dels catalans. “S’equivoca. Si algun dia n’existeix alguna que jo pugui acceptar, sempre seria previ pas per les urnes i, en conseqüència, acceptada o no per la voluntat democràtica dels catalans”.
És lamentable aquesta obsessió de Duran contra ERC. Em recorda la que tenia contra el PSUC l’admirat i estimat Heribert Barrera. Amb fòbies i extremismes no aconseguirem un Estat propi que ens honori.
Sebastià Barrufet Rialp, periodista