.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant la seva entrevista amb l'ACN.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant la seva entrevista amb l'ACN.

Després que el govern espanyol no hagi atès el requeriment presentat el 21 de maig passat pel Departament de Territori i Sostenibilitat contra el Pla Hidrològic de l’Ebre, el conseller Santi Vila ha donat llum verda a la presentació d’un recurs per la via del contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem per demanar la modificació d’aquest pla. Aquest recurs va entrar en el Suprem el 21 de juliol passat. Des que el govern espanyol va aprovar el febrer passat el nou Pla Hidrològic, Santi Vila ha insistit que el redactat no compleix amb la legislació en matèria hidrològica europea. El conseller adverteix que si el Suprem no els dóna la raó es buscarà l’empara en instàncies europees.

El full de ruta que el conseller de Territori i Sostenibilitat va donar a conèixer després que el consell de ministres del 28 de febrer d’aquest any aprovés el Pla Hidrològic de l’Ebre s’està complint fil per randa, segons ha confirmat el mateix conseller Santi Vila a l’ACN en el transcurs d’una entrevista.

La redacció del pla del govern espanyol amplia l’àrea de regants de les 965.000 hectàrees a 1,41 milions d’hectàrees, cosa que suposa passar de l’ús de 7.880 hectòmetres cúbics anuals a uns 10.000 hectòmetres cúbics. Aquestes xifres indiquen que es passaria d’utilitzar el 55% de l’aportació natural de l’Ebre al 70%, una xifra que des del Departament es considera insostenible des del punt de vista mediambiental.

Pel conseller, que vol defensar els interessos dels ebrencs i el manteniment del Delta, aquesta absorció addicional de recursos hídrics que proposa el govern de Mariano Rajoy deixa la desembocadura de la conca de l’Ebre en un cabal de 3.000 hectòmetres cúbics anuals, que són menys de la meitat dels 7.000 que defensa la Generalitat i les organitzacions mediambientals de la comarca per garantir l’aportació d’aigua necessària per evitar la progressiva salinització i regressió del Delta.

El conseller recorda que el 21 de maig es va presentar un requeriment davant del govern espanyol contra aquesta redactat i es va advertir que en cas que no fos atès per part de l’executiu de Mariano Rajoy, com així ha estat, s’esgotarien totes les instàncies fins arribar davant de les autoritats europees.

Després de la negativa del govern espanyol, el procediment legal a seguir passa pel Tribunal Suprem. En cas que el Suprem no resolgui una resposta satisfactòria pel Govern, serà el moment d’anar davant les instàncies europees, tal i com ja va anunciar Vila com va conèixer el redactat del pla.

La PDE ho celebra però demana que es reforci amb una queixa a la UE

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha celebrat la presentació aquesta setmana, per part del Govern, d’un recurs davant el Tribunal Suprem contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, segons ha avançat l’ACN. Tot i això, el moviment antitransvasament creu que la Generalitat no ha d’esperar la seva resolució per presentar una queixa en paral·lel davant la Comissió Europea per reforçar la lluita jurídica contra la llei. Segons ha recordat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, la Comissió té previst discutir el contingut del Pla el pròxim mes d’octubre. “Si, a més del de la Plataforma, tinguéssim un altre document del Govern, reforçaria la revisió del Pla Hidrològic”, ha assegurat.

Pendents encara de conèixer el contingut concret del recurs del Govern, la notícia de la seva presentació ha estat acollida amb satisfacció per la PDE, que ja va presentar el seu mesos enrere. Consideren que és una “bona via” per pressionar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient perquè modifiquin una llei amb múltiples impactes sobre el tram final de l’Ebre i el Delta. També, admeten, dóna compliment al compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.