Oriol Alsina, en primer terme, en la polèmica pels serveis de banda.
48 hores després de la sessió de cinema surrealista viscuda a Llagostera, els ànims a Can Nàstic segueixen remenats. I no n’hi ha per menys. Qui els parla –que ni ha nascut a Tarragona, ni ha vestit mai la samarreta grana–, va tenir la tasca d’explicar per Tarragona21 el partit que havia de significar l’ascens del Nàstic a Segona A. I malgrat no ser un seguidor de soca-rel del Nàstic, reconec que vaig sortir del municipal de Llagostera decebut.
D’entrada, i com és obvi, pel resultat. Però el regust amarg d’una derrota no s’allarga més del que toca si es produeix en circumstàncies normals. I tinc la sensació que, precisament les estranyes ‘circumstàncies’, són el que han deixat els aficionats granes més empipats en aquestes darreres hores. Perquè, quan el rival et supera amb les armes del futbol, només et queda felicitar-lo, desitjar-li el millor, mirar endavant i esperar una nova oportunitat per assolir els teus objectius. Però això no és el que va passar a Llagostera el dissabte 21 de juny.
El futbol no és així quan, en la setmana prèvia del partit definitiu, l’equip que tothom ha coincidit en titllar com ‘humil’ té un comportament cacic amb les entrades. El futbol no és així quan, a pocs minuts de començar el matx, el director tècnic del Llagostera, Oriol Alsina, es dedica a agredir el delegat de camp del Nàstic, Josep Maria Grau, amb un cop de cap a la zona de vestidors. El mateix Oriol Alsina que, sense tenir el carnet d’entrenador, es permet el luxe de seure a la banqueta del Llagostera perquè la Federació fa la vista grossa. El mateix Oriol Alsina que, ja durant el partit, però sobretot en la pròrroga, va envair constantment el camp coaccionant l’actuació arbitral. I el mateix Oriol Alsina que, quan els aficionats del Llagostera impedien als jugadors grana servir de banda, va sortir en defensa dels impresentables que impedien el desenvolupament normal d’un partit, suposadament, professional.
Em permetreu pensar que el futbol no és així quan l’àrbitre, el gallec Eiriz Mata, pren un reguitzell d’accions més que dubtoses: des de l’expulsió més que rigorosa de Xisco Campos, al penal per suposades mans de Marí dins l’àrea (acció que va tenir lloc fora de l’àrea i amb el defensa grana amb les mans lligades a l’esquena). Però on els àrbitres demostren la seva mala qualitat és quan, conscients del seu error, decideixen compensar: així va xiular un suposat penal a Marcos.
El mateix àrbitre va propiciar que el partit se li anés de les mans a la pròrroga: amb dos, tres i fins a quatre pilotes al camp, amb aficionats del Llagostera envaïnt la gespa i sense aturar el joc en cap moment i permetent a la banqueta del Llagostera seguir la segona meitat de la pròrroga des de dins del terreny de joc. Tot plegat, com es podrà entendre, ni és propi d’un partit de futbol professional, ni permet que un partit tan transcendent es desenvolupi de la manera adequada. La broma de mal gust de la jornada, en relació a l’àrbitre, l’hem conegut avui mateix en saber que la Federació ha decidit pujar-lo a Segona A després de la seva ‘gran’ actuació a Llagostera.
Les desgràcies no venen soles i, en els minuts finals, l’afició més calenta del Llagostera i del Nàstic es van enganxar. Uns i altres es van acusar –es poden veure vídeos a Youtube– de llençar-se pedres i d’altres objectes. Al final, la intervenció dels Mossos repartint a banda i banda va acabar amb diversos aficionats grana ferits i, algun d’ells, a l’hospital. L’actuació dels Mossos va ser tan indiscriminada que el propi entrenador grana, Vicente Moreno, va haver d’aguantar les empentes dels Mossos fins que es va haver d’identificar perquè s’aturessin. I no, això tampoc és futbol.
Veureu que, fins ara, no he parlat del Municipal de Llagostera. I és que el camp, per més que ens desagradi, és el que és perquè així ho permet la federació. El Nàstic ja hi havia jugat, ja sabia què s’hi trobaria, com també s’hi han trobat la resta de rivals del Llagostera. Això sí, el que no s’entén és com es pot disputar una fase final d’ascens a Segona A en un camp que, precisament, no serà vàlid per a aquesta categoria. Món de bojos.
El futbol no és així. I si ho és, permetin-me creure que no ho hauria de ser.
Joan Marc Salvat, periodista
