Joan Ruiz i Francesc Vallès, en una imatge d'arxiu
No ha hagut revolta en els diputats socialistes de Tarragona en la votació per l’abdicaió reial que s’ha produit aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Tant Francesc Vallès com Joan Ruiz votaran ‘sí’ a l’abdicació. Ruiz ha assenyalat a Tarragona21 que “som en un partit demòcrata i jo acato el que la majoria decideix”.
En principi, es volia demanar al Consell de Federació del PSC al Camp de Tarragona una declaració pública a favor del referèndum per la consecució de la República, un cop abdicat el rei Joan Carles.
Però els esdeveniments es van succeint a gran velocitat. Així, hi ha hagut un canvi de data significatiu en la reunió del Consell de Federació. En principi s’havia de celebrar dilluns, però ha passat a demà dijous, és a dir, un dia després que el Congrés ja ha votat la successió dinàstica. Quant al Senat, es preveu que es voti la setmana vinent.
Un gruix de militants volia plantejar que els dos diputats al Congrés (Francesc Vallès i Joan Ruiz) i la senadora (Maria Jesús Sequera) del PSC de Tarragona no votessin la successió dinàstica. Finalment tots dos han acatat la disciplina del partit, segons la postura de la majoria. En tot cas, el tema de la posició del PSC sobre el règim polític després de l’abdicació de Joan Carles I es plantejarà igualment.
Aprovada la Llei d’abdicació amb el vot de PP, PSOE i UPyD, l’abstenció de CiU i PNB i el ‘no’ d’ERC, IU i ICV
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la Llei d’abdicació del Rei Joan Carles. Ho ha fet per 299 vots a favor (PP, Grup Socialista, UPyD, UPN i Foro Asturias), 23 abstencions (CiU, PNB, CC i el diputat socialista Odón Elorza) i 19 vots en contra (Esquerra Plural, ERC, Compromís, Nueva Canarias i Geroa Bai). Amaiur, el BNG i el diputat socialista Guillem Garcia Gasull no han assistit a les votacions, que s’han fet de manera nominal i a peu dret. La Llei orgànica passa ara al Senat, on serà debatuda i aprovada el dia 17 també pel tràmit d’urgència i lectura única. Felip VI serà proclamat al Congrés, en una sessió conjunta amb el Senat, el pròxim 19 de juny.
PP, Grup Socialista i UPyD han sumat els seus arguments per superar les tres cinquenes parts de la cambra necessàries per donar llum verda a la Llei orgànica d’abdicació i per rebutjar -en vot electrònic i de manera conjunta- per 305 vots en contra, 26 a favor (Esquerra Plural i la majoria del Mixt) i 21 abstencions (CiU i PNB) les cinc esmenes a la totalitat que l’Esquerra Plural, ERC, Compromís, Geroa-Bai i BNG havien presentat contra el text. Prèviament, i també amb els vots de CiU, havien aprovat que la Llei es tramités per la via d’urgència i lectura única, de manera que quedés aprovada en una sola sessió i sense debat en comissió.
Rajoy, Rubalcaba i Díez, junts pel “sí”
El president espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat personalment el projecte de llei davant les Corts, en un discurs on ha recordat que el debat que ha tingut lloc a la cambra baixa no era “per modificar els fets” ni discutir sobre si el model d’Estat ha de ser el d’una monarquia o una república, sinó només per donar compliment al “mandat constitucional” i aprovar la llei que regula l’abdicació. Ha aprofitat per destacar la tasca del Rei Joan Carles i assegurar que els ciutadans espanyols veuen en la monarquia un símbol de la “unitat i permanència de l’Estat”.
Uns arguments gairebé calcats als que han utilitzat, després, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la líder d’UPyD, Rosa Díez. Segons l’encara líder dels socialistes, el vot afirmatiu del seu grup és “una ratificació del consens aconseguit durant la transició a la forma d’Estat”. Rubalcaba ha admès que la “preferència” dels socialistes és la república, però ha assegurat que aquest fet “no és incompatible amb una monarquia parlamentària”. Díez, per la seva banda, ha afirmat que el referèndum que reclama l’esquerra “no és constitucional”.
Odón Elorza trenca la disciplina de vot
L’exalcalde de Sant Sebastià i diputat socialista Odón Elorza ha estat l’únic membre del Grup Socialista que ha trencat la disciplina de vot. S’enfronta a una sanció per part de la seva formació, tal com va avançar aquest dimarts el PSOE.
Duran i Lleida denuncia l’exclusió de CiU
El discurs del portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat un dels que ha suscitat més remor a l’Hemicicle, fins al punt que el president del Congrés, Jesús Posada, ha hagut de recordar als diputats populars que l’orador té llibertat per expressar-se. Duran i Lleida ha argumentat l’abstenció de CiU a la llei que regula l’abdicació del rei Joan Carles perquè “les forces majoritàries del Congrés porten temps excloent CiU del desenvolupament de la transició i de la Constitució”. A més, ha volgut deixar clar que la posició de CiU no és una abstenció a la monarquia ni a la figura de Felip VI sinó a un Estat que ha perdut la confiança dels catalans i que no és neutral. Finalment, ha demanar al nou Rei que faci d’àrbitre perquè Catalunya pugui expressar-se.
El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha justificat també l’abstenció del seu grup pel fet que el nacionalisme basc mai ha compartit el suport a la monarquia i avui, el PNB, dona la mateixa resposta que va donar a la Constitució espanyola el 1978.
IU adverteix que el model està esgotat
El bloc del ‘no’ ha estat encapçalat per l’Esquerra Plural. Els seus onze diputats, que han votat amb la frase “per més democràcia, no”, han assistit al ple lluent una escarapel·la amb els colors de la bandera republicana. Des de la tribuna d’oradors, el coordinador general d’IU, Cayo Lara, ha advertit les dues principals forces espanyoles que el model d’Estat que volen perpetuar “s’ha esgotat” i, malgrat que en aquesta ocasió puguin tancar la porta a un referèndum, els ciutadans acabaran expressant la seva opinió en unes pròximes eleccions generals que seran “plebiscitàries”.
Bosch: “El 9-N votarem entre monarquia espanyola i república catalana”
Els republicans han respost a la petició de vot amb la frase “república catalana”. En el seu discurs, el portaveu Alfred Bosch ha recuperat per a l’ocasió la proclamació de la república catalana per part del president de la Generalitat Francesc Macià i ha assegurat que la consulta del 9 de novembre serà el primer pas perquè els catalans construeixin la seva república i acabin votant el seu cap d’Estat: “El 9-N votarem entre monarquia espanyola i república catalana”, ha advertit Bosch, que ha recordat que els pobles no es poden heretar perquè no són “mobles”.
Amaiur denuncia un règim “nascut d’una transició tramposa”
Amaiur ha participat al debat, però s’ha absentat de les votacions. El seu portaveu, Sabino Cuadra, ha aprofitat el torn de paraula per recordar que el rei Joan Carles va ser designat pel règim de Franco i denunciar que aquest és un règim “nascut d’una transició tramposa”. “Defensem i lluitem per la república basca, monarquia kampora”, ha conclòs el diputat d’Amaiur, alhora que ha tret una bandera d’Euskal Herria i rebia els crits dels diputats del PP.
El PP acusa Amaiur de formar part dels que van “intentar assessinar” el Rei
El portaveu del Partit Popular al Congrés, Alfonso Alonso, ha criticat la intervenció del diputat d’Amaiur, Sabino Cuadra, assegurant que ha fet un exercici de “política miserable”. “Sabíem que no faria un homenatge al rei perquè és més partidari dels homenatges als assassins d’ETA”, ha sentenciat, i ha afegit, en referència al monarca, que “la seva trajectòria és la de la defensa dels 857 homes, dones i nens assassinats per ETA” . Alonso ha titllat el discurs de Cuadra de “menyspreable”, tot afegint que és l’expressió de la “frustració, del fracàs i de la derrota perquè la resta lluitem per les llibertats i la democràcia. Ho fa la societat i el rei a qui vostès van intentar assassinar”.
