El Polígon Nord de Tarragona vist des de Constantí. Foto: ACN
Després d’un any i mig de feina, aquest divendres s’han presentat els resultats de l’estudi sobre la qualitat de l’aire a la Vall del Francolí que ha realitzat el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí són els quatre municipis que han tirat endavant l’estudi, amb el suport de l’entitat ecologista Cel Net. Un estudi que conclou que, a nivell genèric, la contaminació està “dins d’un rang acceptable”, amb “superacions puntuals” d’alguns compostos, segons ha explicat el director del LCMA, Xavier Roca. Roca també apunta al concepte d'”aire potable” per seguir treballant en el futur.
Tant els quatre ajuntaments com la Plataforma Cel Net, han reclamat a les administracions un control més acurat, ja que actualment la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya només recull dades de determinades substàncies primàries, però no de moltes que es troben en aquesta zona del territori. Un aspecte que ha destacat Neus Roig, membre de la Plataforma.
En aquest sentit, els alcaldes han posat damunt la taula la necessitat de treballar colze a colze a partir d’ara, amb les administracions i les empreses que emeten els contaminants, per mirar de controlar i reduir els episodis de contaminació a la zona. D’aquesta manera s’ha expressat l’alcalde del Morell, Pere Guinovart, que ha dit que feia falta tenir un estudi com el que s’ha fet per poder treballar i, sobretot, “poder comparar” els diferents nivells, a partir d’ara.
L’estudi, que es va començar a finals del 2012 i s’ha acabat al maig d’aquest 2014, conclou que la qualitat de l’aire a la Vall del Francolí no és dolenta i, de fet, els valors de contaminació orgànica estan molt per sota de crear una “situació de desconfort”. Xavier Roca ha explicat que habitualment els nivells estan entre els 60 i els 70 micrograms per metre cúbic, amb puntes de 1.500, i que seria preocupant a partir de 3.000. Roca també ha detallat que s’han fet més de 14.000 quantificacions, i que s’han trobat més de 200 compostos de totes les famílies químiques. Molts són innocus, altres són tòxics, i només alguns són cancerígens. Entre ells destaquen el benzè, l’1,3-butadiè, el PM10 o l’àcid acètic.
D’aquest estudi se n’extreuen unes conclusions generals i unes d’específiques de cada municipi, ja que cadascun té característiques i impactes diferents, i no només s’ha tingut en compte la indústria química, sinó també altres activitats industrials. A més, des del LCMA, proposen que cada poble tingui un petit equipament (d’uns 2.000 euros) que permetria agafar mostres les vegades que es produïssin episodis de contaminació, sense haver de requerir la presència d’un tècnic especialista.
Finalment, Roca s’ha referit al concepte d'”aire potable” per continuar treballant a partir d’ara, definint uns paràmetres que el defineixin -igual que amb l’aigua-, incloent-hi compostos que ara per ara no es controlen.
