Imatge d'arxiu del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Davant la incomoditat manifesta de certs municipis del Camp de Tarragona i la indústria química, que van adquirir uns drets de reserva d’aigua pels quals paguen i que no utilitzen, el Consorci d’Aigües de Tarragona treballa en una via ‘satisfactòria’ per a tothom. És per aquest motiu que l’assemblea que s’havia de celebrar aquest dimarts, 27 de maig, ha quedat suspesa fins a nova ordre. Mentrestant, el director-gerent del CAT, Salvador Plana ha declarat a Tarragona21 que “després de donar-hi moltes voltes, estem mirant que els ajuntaments que vulguin deixar aigua ho puguin fer, però que això no repercuteixi en la resta”.
La fòrmula del consorci provoca que si un municipi deixa d’assumir part dels drets d’aigua reservada, els costos els ha de pagar algú altre. I aquí està el conflicte. Si, posem per cas, Altafulla –un dels municipis que ha posat el crit al cel pels diners que destina a aigua que no utilitza– es desentén de part de les seves obligacions, la despesa l’hauran d’assumir la resta de consorciats. Un factor que, en última instància, afectaria al preu de l’aigua que paga l’usuari final de cada municipi del Camp de Tarragona i l’Ebre.
Perquè això no passi, afegeix Plana, “no podem fer miracles però l’opció que tenim entre mans passa per no modificar les tarifes”. Està clar que ningú voldrà pagar més, per poca quantitat que sigui, i per això Plana afegeix que el tema és “sensible”.
La situació no només afecta als municipis sinó que la indústria química també va reservar en el seu dia per uns drets de consum que, per ara, no utilitza: “Si tothom deixa la reserva la tarifa pujaria de manera substancial”.
Així l’escenari, el CAT contempla que podrà lligar una alternativa en les properes setmanes. Si la mesura és satisfactòria tant pels ajuntaments com per la indústria química, i no altera els preus, tiraria endavant sense necessitat d’assemblea. Si, per contra, la decisió final afecta als preus dels consums, caldria convocar una assemblea per ratificar l’acord.
Joan Marc Salvat
